Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombes

Una passejada pel cementiri del Poble Nou

2011-11-30T10:09:00.002+01:00

La primera necròpolis urbana. Creat el 1775, el cementiri del Poblenou (Taulat, 2) ofereix avui una valuosa mostra d'obres de diferents èpoques i estils. El primer i tercer diumenge de cada mes organitzen visites guiades que a més revelen interessants esdeveniments històrics de la ciutat, tant col·lectius com personals.

Esquelet alat

Amb permís del panteó del Santet, el grup de marbre El petó de la mort és una de les obres més conegudes del cementiri. «Rebem moltes visites, sobretot els caps de setmana, i la majoria demanen per aquestes dues obres. A causa de la situació del cementiri, molt a prop de la platja i de la Vila Olímpica, hi vénen molts turistes», explica la recepcionista, Sandra García. El marbrista Jaume Barba va projectar el 1930 El petó de la mort, que representa la cruesa de l'òbit sota la forma d'un esquelet amb ales que absorbeix la vida a un jove amb un petó. «No és una mort dolorosa ni violenta, és més aviat dolça», opina la guia, Montse Fabregat.

'EL SANTET'

Lloc de pelegrinatge

«El Santet era un treballador dels antics magatzems El Siglo, situats a la Rambla, que va auxiliar molta gent quan es van incendiar el 1932», explica Lluís Bru, que ha aprofitat la visita familiar al cementiri per demanar al Santet protecció per als seus. «Diuen que si demanes per als altres, la petició té més força», explica Bru després de deixar un paperet al costat del nínxol d'aquest lloc de pelegrinatge. Francesc Canals Ambròs era el Santet i va morir el 1899 als 22 anys. Tan gran és la devoció per aquest noi que el seu nínxol es va haver d'ampliar el 1930 per poder acollir totes les visites i les ofrenes florals que rep diàriament.

PANTEÓ D'ANSELM CLAVÉ

Un utòpic molt estimat

El panteó del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé (1824-1874) es va erigir per subscripció popular el 1876. El bust va ser obra de l'escultor Manuel Fuxà. «Clavé és un personatge molt estimat, un socialista utòpic enamorat de l'art que amb la popularització de les corals va treure molta gent dels bars. La gent sortia de la fàbrica i se n'anava a cantar en comptes de perdre el temps bevent a la barra», explica Montse Fabregat, una de les guies del cementiri de Poblenou. L'experta destaca que les restes mortals d'altres personalitats com Narcís Oller, Valentí Almirall o Narcís Monturiol també descansen al recinte funerari.

L'ÀNGEL DE FABIANI

Art a l'aire lliure

Un àngel emportant-se una figura femenina, obra de l'escultor genovès Fabiani, és la representació que corona un gran panteó construït el 1880 pel mestre d'obres Pere Bassegoda. «La gent té un concepte tètric dels cementiris, i aquesta escultura de Fabiani és l'exemple d'art a l'aire lliure. Abans la separació entre la vida i la mort no era tan clara i per això la gent encarregava grans obres per ser recordats», explica la guia Montse Fabregat. Aquesta experta destaca la riquesa dels símbols: «Els difunts no parlen i per tant tot el que ens diuen és a través de signes i imatges».

MONUMENTAL CREU CELTA

Antiga fossa comuna

Molt a prop de l'escultura El petó de la mort s'hi va aixecar una creu monumental d'influència celta. Decorada amb relleus de línies entrellaçades i elements vegetals, la colossal obra de pedra calcària va ser projectada per Leandre Albareda el 1887. La creu s'alça en un terreny que havia estat la fossa comuna. Tota aquesta zona enjardinada es manté en perfecte estat gràcies a l'equip de manteniment del cementiri. «La pau que transmet el lloc també s'encomana entre nosaltres. Hi ha molt bon ambient de treball», explica Juan Francisco Gutiérrez, encarregat de manteniment.

CENOTAFI DE LEANDRE ALBAREDA

Febre groga

El cenotafi en record dels qui el 1921 van perdre la vida a causa de l'epidèmia de febre groga està situat al punt de confluència de les quatre illes del primer departament. Va ser projectat per l'arquitecte municipal Leandre Albareda i presenta unes imponents columnes i corones de bronze, en què hi ha quatre làpides de marbre amb inscripcions. «Malgrat les làpides, això no és cap tomba. Aquest cenotafi és un monument als metges, els religiosos i els regidors que van ajudar els ciutadans quan l'epidèmia va assolar la ciutat de Barcelona», explica la guia Montse Fabregat.

Luis benavides. "Una passejada pel cementiri". El Periódico, p. 45 (23 de novembre de 2011).

Els vius a la ciutat dels morts

2011-11-04T12:18:00.001+01:00

Dimarts i dimecres d´aquesta setmana vam commemorar, un any més, la festa de tots els sants i de tots els fidels difunts. Com cal esperar en una festa de la mort, aquesta no és una commemoració que gaudeixi de gaire vitalitat. Les tradicions que li són associades, com la ingesta de panellets, moniatos i castanyes, el pont de Tots Sants o la coincidència, a Girona, amb la celebració de les Fires, més aviat aparten que no pas apropen els gironins als cementiris. No ens hauria d´estranyar. Vivim tot l´any, al capdavall, procurant no mirar-nos la mort gaire de cara.

D´ençà del segle XVIII, i per motius tant higiènics com d´ordenació urbanística, els cementiris dels nostres pobles i ciutats es van traslladar fora dels nuclis urbans. En molts casos, el creixement demogràfic s´ha acabat venjant d´aquest intent de bandejar la mort i les ciutats han acabat atrapant aquella zona destinada al cementiri, que un dia va ser als afores de la ciutat i que avui, pràcticament, n´és el centre.

Els cementiris de les nostres latituds no són cementiris monumentals. Les eternes desigualtats socials que patim en vida s´han intentat reproduir en el disseny de tombes, làpides i mausoleus. Amb més aviat poc èxit, però. Un cementiri com el municipal de Girona - tant el vell com el nou-és a anys llum de cementiris com el de Montmartre de París, el cementiri protestant de Roma o el de Plainpalais de Ginebra. No és la mena de lloc que incloem en les guies turístiques ni convida els oriünds a passejar-s´hi.

És un espai correcte, però no arriba a ser atractiu. Malgrat tot, abans d´ahir, els cementiris de Girona eren un petit formiguer de vius que passejaren per la ciutat dels morts. Visitar els fidels difunts, portar-los flors, netejar-ne les làpides és una activitat cada cop menys freqüent el dia 2 de novembre, però encara hi ha prou gent que la practica.

Sorprenentment, els elements més atractius dels nostres dos principals cementiris, el vell i el nou, no es troben al seu interior sinó a l´espai que hi dóna pas. En el cas del cementiri vell devem a l´arquitecte Rafael Masó una reforma (1919) que no es va poder portar a terme completament, però que dota el mur exterior d´elements simbòlics interessantíssims, principalment les serps enroscades i un llop devorant un nen. En el cementiri nou, en canvi, destaca una obra molt més recent, Die-Mundi (1995), de Pep Admetlla, una al·legoria escultòrica de grans proporcions que ens parla del pas de la vida a la mort. D´inspiració dantesca, l´escultura d´Admetlla té la virtut de prescindir d´elements iconogràfics cristians. La mort, al capdavall, no coneix religions ni ideologies. És, amb molta diferència, la part més democràtica de la vida.

Oriol Ponsatí-Murla, La Vanguardia Girona

Peres condemna les profanacions en cementiris àrabs i cristians d'Israel

2011-10-09T09:17:00.002+02:00

El president de l'Estat israelià, Shimon Peres, ha condemnat els actes de vandalisme i profanació de tombes en dos cementiris, un de musulmà i un de cristià, a la població àrab de Jaffa, pertanyent al municipi de Tel Aviv. Peres ha titllat d'"acte criminal i deshonrós" aquestes agressions, que, afirma, "s'oposen als valors morals de la societat israeliana". El cap de l'Estat exhorta també les autoritats a "fer tot el que sigui necessari" per trobar els autors d'aquest acte criminal a fi de portar-los davant la Justícia al més aviat possible.

Unes 25 tombes han estat profanades als dos cementiris i a les seves làpides han aparegut missatges com "mort als àrabs" o "política de preu", en referència a l'estratègia de grups radicals jueus, principalment colons, d'atacar propietats o símbols palestins com una manera de compensar desmantellaments forçosos d'assentaments per part de l'Exèrcit israelià.

Segons les primeres investigacions, els fets van tenir lloc divendres, en vigílies de l'inici de la jornada de Yom Kippur, la més solemne del calendari hebreu, durant la qual es paralitza tota activitat. La profanació de tombes de la comunitat palestina amb ciutadania israeliana resident al sud de Tel Aviv succeeix un altre tipus d'atacs contra llocs de culte musulmans a Israel i Cisjordània, així com agressions i assetjament a forces de seguretat als territoris ocupats per colons jueus.

Tots els assentaments jueus en el territori ocupat palestí el 1967 són il·legals segons el dret internacional. D'acord amb els càlculs dels serveis de seguretat interna israeliana, el Shin Bet, els extremistes jueus d'extrema dreta no necessiten en l'actualitat "excuses" per actuar i desenvolupar actes violents contra palestins o els seus centres de culte.

El Periódico de Catalunya, ed. digital, (8 d'octubre de 2011).

Joies oblidades [Cementiris de la Costa Brava]

2011-09-09T07:15:00.003+02:00

Sant Feliu de Guixols [Foto: Imma Saiz de Baranda]

Els cementiris d´alguns pobles de la Costa Brava guarden obres de gran valor patrimonial en forma d´hipogeus i panteons. Es escultòriques de caire modernista que han esculpit autors com l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch i que sovint passen desaparcebudes pel turista, o fins i tot pels mateixos veïns,pel simple fet de ser on són. La por a tot el que envolta la mort fa que totes aquestes obres quedin en l´oblit i només a l´abast d´aquells que han trencat aquesta frontera cultural.

En alguns d´aquests cementiris hi ha enterrats personatges il•lustres com el darrer president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, Josep Irla. Descansa en un senzill nínxol del cementiri neutre (o protestant, tal i com se´l coneixia antigament) de Sant Feliu de Guíxols, juntament amb desenes de maçons. Un altre exemple significatiu el trobem a Portbou on reposen les despulles del filòsof marxista Walter Benjamin, que va morir al setembre del 1940 per causes encara desconegudes.

Sant Feliu i Portbou són dos exemples oposats del que representa el patrimoni cultural que atresoren els cementiris de la Costa Brava. El guixolenc, pels panteons i les escultures que els indians i burgesos de principis del segle XX es van fer esculpir, mentre que el de Portbou és un petit cementiri que compta amb unes vistes priviliegiades sobre el darrer tram de costa mediterrània de Catalunya.

El cas de Lloret de Mar és l´exemple més representatiu de l´art funerari català per la gran quantitat d´obres amb valor patrimonial que hi suma. Aquest cementiri és una visita obligada pel turista que visita el municipi de la Selva marítima. A pocs minuts de l´avinguda Just Marlés, on s´hi concentra part de l´oci nocturn, existeix la possibilitat de descobrir com els indians projectaven el seu pas pel cementiri com una sala d´espera i descans abans del judici final. L´iconografia de les escultures desvetlla al visitant un viatge que pocs han sabut descobrir.

Cementiri de Lloret. [Foto: Agustí Ensesa]

Modernisme FUNERARI

Els cementiris de Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols amaguen al seu interior un gran llegat d´obres que expliquen com els indians entenien la mort

En el cementiri de Lloret de Mar no hi reposa cap mort. "El que hi ha són ànimes descansant en un somni a l´espera del judici final", explica el guia oficial de turisme, Markus Schramm. La premissa és bàsica per entendre la iconografia que els hipogeus atresoren en obres escultòriques dels indians enterrats a la localitat. A la porta d´accés del de Sant Feliu de Guíxols, un rellotge de sorra amb ales ens recorda abans d´entrar al cementiri que el temps fuig sense remei.

Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols són els dos cementiris de la Costa Brava que disposen d´un major patrimoni arquitectònic modernista i noucentista. La influència i els diners dels indians - aquells que havien tornat amb èxit de fer les Amèriques-van deixar un llegat incalculable d´obres sovint desconegudes.

El cementiri modernista de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d´obres Joaquim Artau. L´equipament es va començar a construir l´any 1896 i fou inaugurat el 1901. S´estructura a partir d´un passeig central que va des de l´entrada fins a la capella i a banda i banda del qual s´hi ubiquen els hipogeus i panteons de més categoria. Aquest cementiri conté algunes de les mostres més significatives de l´art funerari català de principis del segle XX, majoritàriament modernistes i fetes per arquitectes i escultors com Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antoni Gallissà, Bonaventura Conill o Ismael Smith, entre d´altres.

El de Sant Feliu de Guíxols s´estructura a diferents nivells. Consta d´una zona neutra - o protestant-i una catòlica. En aquesta última part hi destaquen panteons modernistes i noucentistes, mentre que les tombes d´alguns membres de la lògia Gesòria i la del president de la Generalitat a l´exili Josep Irla i Bosch se situen en nínxols del cementiri neutre. L´equipament es va construir el 1830 gràcies a la cessió dels terrenys que va fer la comunitat benedictina en el sector de Mas Pinto. En aquesta primera part de cementiri hi ha el fossar comú en memòria dels assassinats del 1936 i tombes sense identificar del XIX. També hi han restes de la capella que s´enderrocà cap als anys 80 del segle XIX i de la qual pràcticament no hi ha dades. Al següent nivell hi ha l´espai burgès de grans panteons i amb moltes obres projectades per l´arquitecte Manuel Almeda.

Tots dos cementiris atresoren obres de gran valor. Un patrimoni bàsicament modernista que té una lectura iconogràfica que es representa per mitjà d´àngels, flors, creus o llibres esculpits sobre pedra i marbre, entre d´altres elements. Tots aquests expliquen com la societat burgesa de principis de segle XX i del XIX entenia el pas pel cementiri com un lloc de trànsit a l´espera d´iniciar el camí cap a una nova vida. "Són ànimes descansant en un somni on totes les coses que han fet en vida seran jutjades, quedaran a la dreta del Senyor i hi haurà una resurrecció. Hi haurà una nova vida, hi haurà una victòria sobre la mort", explica en Markus.

Els àngels que hi han esculpits tenen cares de serenor i tranquil•litat. Esperen emportar-se el finat cap al judici final. Alguns es mostren ja amb les ales obertes, mentre que d´altres estan simplement en repòs. La creu és el símbol de la resurrecció, mentre que les flors i les plantes són el símbol del pas del temps. L´exemple més representatiu d´aquesta obra és, segons en Markus, l´hipogeu de Mataró i Vilallonga de Lloret de Mar i d´influència gaudiniana. "Hi és tot representat, la idea de la lluita entre el bé i el mal", diu. El bé el representa un fals sarcòfag, mentre que les tenebres estan representades per un drac amb la boca oberta devorant un crani que trenca les Taules de la Llei. "El resultat d´aquesta lluita és la creu que emergeix del centre, que representa la resurrecció, la nova vida", explica.

Un atractiu turístic i cultural

La directora de Patrimoni Cultural de Lloret de Mar, Anna Fuentes, afirma que el cementiri és un dels "elements patrimonials més visitats". Estimen que cada any el poden visitar unes 13.000 persones. Entre gener i octubre hi ha una afluència mitjana de 40 persones al dia mentre que els mesos de desembre i gener baixa fins a la dotzena. La data més destacada és per Tots Sants. Aleshores poden rebre fins a 2.000 visites en un mes.

En unes xifres similars és mou el segon cementiri modernista de referència de la Costa Brava. El conserge del de Sant Feliu de Guíxols, Manel Bou, comenta que entre juny i setembre entren unes cent persones al dia. "Si fa mal temps enlloc d´anar a la platja vénen aquí", comenta. Durant la resta de l´any, en canvi, la mitjana està en la vintena, de manera que hi ha unes 16.000 visites anuals.

Un balcó sobre el mar

No hi ha grans panteons modernista. Tampoc artistes de renom hi han esculpit les seves obres. Però el cementiri de Portbou és un dels més bells de la Costa Brava. Penjat a uns trenta metres sobre el nivell del mar, el cementiri de l´últim municipi del litoral gironí gaudeix d´unes vistes privilegiades del darrer tram de costa fins a França. Abans que es construís aquest cementiri els enterraments dels veïns i veïnes de Portbou s´havien de fer a Colera, i per mar. Portbou era aleshores un agregat del poble veí que no tenia comunicacions per carretera fins que es va construir l´actual tram de Llançà, que va fins a la frontera pel coll de Frare, i que es va inaugurar el 1918.

El cementiri es va construir en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i es va acabar l´any 1885. No obstant, les primeres adquisicions de nínxols que hi ha registrades a l´Ajuntament daten del 1899. Just aquest any és quan es decideix destinar un espai del cementiri als creients catòlics i un altre per fer una fossa civil.

L´espai s´estructura en diversos carrers a diferents nivells. Coronant l´espai, al mig del cementiri, hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist que data del 1900. Un edifici que l´alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas, vol convertir en una nova icona del poble.

La seva ubicació, que permet gaudir d´una vista d´ocell única sobre el Mediterrani, converteix l´equipament també en el punt de referència visual per aquells que visiten la costa del municipi des del mar.

Salas reconeix que el cementiri és un dels principals atractius turístics del poble. Per aquesta legislatura s´ha marcat com prioritat emblanquinar-lo tot malgrat la precària situació econòmica. D´aquesta manera - comenta-,"tindrem un punt visual com té Cadaqués" amb l´església de Santa Maria, que està situada al punt més alt del nucli antic.

Actualment el cementiri el visiten de mitjana unes vint persones al dia. La gran majoria veïnsdel poble. "El 90% de la població de Portbou té gent al cementiri, per això considerem que és un equipament que s´ha de mantenir net i pulcre", afirma l´alcalde.

En aquest sentit, l´Ajuntament disposa d´una brigada que realitza tasques de manteniment constantment per evitar que es deteriori. Sobretot per l´efecte de la humitat i la sal del mar. La partida assignada per aquesta feina és d´uns 11.000 euros. "Però si en necessitem més, se´n posen més", apunta Sala, que també afegeix que "la persona que cuida bé els seus morts vol dir que cuida bé els vius".

El de Portbou és un cementiri amb tots els ingredients de la Costa Brava més bella. L´acompanyen els característics pins verds, una mar blava i nítida sota els peus i la tranquil•litat que ofereix un entorn natural que s´ha sabut mantenir al marge de la bombolla immobiliària.

Però si per una cosa és conegut aquest cementiri és perquè hi reposen les restes del filòsof alemany Walter Benjamin. La història diu que que es va suïcidar amb una sobredosis de morfina el 26 de setembre del 1940 mentre fugia dels nazis camí dels Estats Units en assabentarse que havia de ser repatriat. "I ara vénen col•legis, fins i tot de França, per veure-ho", comenta el regidor municipal Trino.

Jofre Sáez, La Vanguardia, Girona

Passejades pels cementiris monumentals de Barcelona

2011-09-02T17:38:00.001+02:00

Els cementiris sovint són el reflex de la història de les ciutats, una antologia inusual dels gustos i costums dels seus grups socials, les seves èpoques i els seus llocs. Donar a conèixer aquest llegat i acostar aquests recintes als ciutadans és l'objectiu de la Ruta dels cementiris, una iniciativa de Cementiris de Barcelona que promou, a través de visites guiades gratuïtes els diumenges, descobrir el paisatge funerari de la capital catalana.

Aquesta aposta, que any rere any es consolida com a element turístic (amb 6.734 visitants el 2010, 1.200 més que l'any anterior), comprèn un recorregut pels dos cementiris monumentals que hi ha a la ciutat: el del Poblenou, d'estil neoclàssic i dissenyat per l'italià Antoni Ginesi a principis del XIX, i el de Montjuïc, modernista i dissenyat per Leandre Albareda a finals del mateix segle. Tots dos estan dotats d'un significatiu patrimoni artístic. «La idea és que la gent pugui passejar igual per aquí que per la plaça de Catalunya», apunten per part de l'entitat.

La ruta pel cementiri del Poblenou es va iniciar el 2004. Són parades destacades d'aquest itinerari El petó de la mort, escultura de Jaume Barba que representa la injustícia per la pèrdua d'un jove fill, i la sepultura de Francesc Canals (anomenat el Santet), que encara és visitada per gent que li fa peticions i hi deixa exvots. A més a més, dues vegades l'any (març i octubre) se celebra una ruta nocturna, ambientada amb espelmes, música clàssica en directe i guies disfressats d'època.

El cementiri de Montjuïc, que va ordenar construir l'alcalde Rius i Taulet quan el del Poblenou va quedar petit, compta amb 150.000 sepultures. Són diverses les rutes que el públic pot fer en aquest lloc des del 2007: la històrica, l'artística i la combinada; aquesta última és un aperitiu de les dues primeres. Els panteons de conegudes famílies catalanes, com els Ametller (amb una església neoromànica) o els Batlló (amb un panteó neoegipci), són algunes parades clau. També es pot visitar per compte propi l'original sepultura d'Ildefons Cerdà, que té una làpida que reprodueix la seva obra més famosa, l'ordenació urbanística de l'Eixample.

Les dues passejades s'emmarquen dins la Ruta Europea de Cementiris, una jove iniciativa que pretén donar a conèixer el patrimoni funerari d'Europa i a la qual s'han adherit, de moment, 53 cementiris de 39 ciutats, com els de Pere Lachaise (París) i West Norwood (Londres).

Mariña Muñóz Benito. "Per làpides i panteons". El Periódico, p. 37 (28 d'agost de 2011)

El Cementiri ruinós de Sant Josep de Cadis

2011-08-20T06:29:00.008+02:00

L'any 1787 Carles III d’Espanya aprovà un decret que prohibia en tot el regne els enterraments a les zones urbanes. Com a conseqüència, l'any 1800 es començà a construir fora de les muralles de Cadis el cementiri de Sant Josep, sent el arquitecte encarregat del projecte en Torcuato José Benjumeda. Aquell mateix any, durant el mes d'agost, la capital gaditana patí una epidèmia de febre groga que precipita la inauguració del cementiri.

L'any 1900 s'amplià el recinte. El 1947 Cadis experimentà una de les seves històries més lúgubres en temps de pau quan un polvorí amb armament antisubamarins explotà i matà a 152 persona i en va ferir 5.000 i escaig més. Tots els difunts van ser enterrats a la part nova del cementiri, creant una aglomeració important a causa de la quantitat de cadàvers que van arribar en qüestió d'hores.

El cementiri va tenir diverses ampliacions i reformes des de 1947 fins els 1992 data en la qual es deixà d'inhumar per manca d'espai i començà de forma puntual el trasllat de restes humanes per part dels familiars al cementiri de Chiclana.

En 1997 l'ajuntament signà un acord per el trasllat de les restes òssies al cementiri Mancomunal. Actualment ja s'ha traslladat gairebé la seva totalitat i entre les demolicions, els ensorrament i els nínxols buits, el cementiri té un aspecte absolutament desolat. De fet, actualment només romanen les despulles de persones enterrades al segle XIX de les quals no s’ha pogut localitzar els seus familiars perquè procedeixin al seu trasllat fins a les actuals instal•lacions del cementiri mancomunat existent a Puerto Real.

L'estat del cementiri és lamentable i sembla que les autoritats no saben molt què fer amb aquestes ruïnes i el solar.

Llegendes sobrenaturals

Segons un article en línia a Mundo Paranormal que signava Miguel Ángel Segura a principis del 2007, el fossar té les seves pròpies llegendes sobrenaturals. Així els vigilants haurien escoltat sorolls estranys, observat desplaçament d’objectes o vist persones en llocs on realment no hi havia ningú. Fins i tot un testimoni no anònim, Alfonso Cozar Romero, hauria estat agredit per un agent invisible. Aquest antic vigilant entre 1991 i 1995 també hauria vist un crist plorar i sagnar....

Porta de la casa del guarda s'hauria produït l'agressió.

Alfonso Cozar Romero davant del suposadament miraculós santcris.

El llibre 'Tombes & lletres' proposa un recorregut fotogràfic i literari per 41 sepulcres d'autors en llengua catalana

2011-08-18T23:47:00.007+02:00

L'encant rodoredià La cara de Mercè Rodoreda segueix fascinant fins i tot esculpida al cementiri de Romanyà. Foto: Judit Pujadó

"Les tombes són ambigües. Conserven alguna cosa i, malgrat tot, no conserven res", escriu Cees Nooteboom (l'Haia, 1933) a Tumbas de poetas y pensadores, un assaig on escriu les seves impressions sobre la visita als sepulcres d'una vuitantena d'escriptors de països i moments històrics molt diversos. "La majoria dels morts callen. Ja no diuen res. Literalment ja ho han dit tot. Però no passa així amb els poetes. Els poetes segueixen parlant. De vegades es repeteixen. Això passa cada cop que algú els llegeix o en recita un poema per segona o centèsima vegada", continua Nooteboom, que pren l'accepció més generosa del mot poeta -la que equival a creador - i construeix un llibre singular que ha inspirat una proposta interessant i més polifònica.

El llibre Tombes & lletres és una de les primeres referències d'Edicions Sidillà, iniciativa editorial de Xavier Cortadellas i Judit Pujadó que comença amb la voluntat de publicar quatre col·leccions, una de narrativa catalana i una altra d'estrangera, una tercera d'assaig i, de tant en tant, un quart calaix de "llibres especials" com aquest, que recull textos sobre els sepulcres de 41 escriptors en llengua catalana -de Ramon Llull a Andreu Vidal: del segle XIV fins a finals del segle XX-, escrits per 41 autors diferents, il·lustrat amb fotografies de mides generoses i amb la sobrietat del blanc i negre fetes per Judit Pujadó i Eduard Punset.

Els fundadors: del fervor lul·lià a les visions verdaguerianes

El titànic esforç normalitzador de Pompeu Fabra (1868-1948) encapçala el volum. Les despulles de Fabra descansen a Prada de Conflent. L'epitafi aclapara: "Seny ordenador de la llengua catalana".

Vuit segles abans, Ramon Llull (1232-1316) va posar-hi les primeres pedres literàries i doctrinals. El llibre d'Evast i Blaquerna , Fèlix o llibre de meravelles i poemes com Lo desconhort i Cant de Ramon encara enlluernen per la força primigènia i la tossuderia religiosa que contenen. Més de cent anys després de la mort de Llull, Ausiàs March (1397-1459) escriuria alguns dels versos més impressionants de la literatura catalana: "Amor, de vós, jo en sent més que no en sé (...) e de vós sap lo qui sens vós està:/ a joc de daus vos acompararé".

Després de la bona collita de la baixa Edat Mitjana, les lletres catalanes no serien represes amb prou entusiasme fins a la Renaixença: els editors de Tombes i lletres han inclòs uns quants dels responsables de l'empenta, que oscil·len entre la vocació popular d'Àngel Guimerà i Narcís Oller i els versos llegendaris de Jacint Verdaguer.

Els grans noms del segle XX: Modernisme, Noucentisme i talents únics

Si Joan Triadú titulava la seva autobiografia Memòries d'un segle d'or (Proa, 2008) fent referència a la bona salut de la literatura catalana del segle passat, Tombes & lletres -que a través del títol homenatja les Visions & cants maragallianes- dedica dues terceres parts del seu gruix a autors del segle XX.

Carles Duarte comenta els sepulcres de Carles Riba (1893-1959) i Clementina Arderiu (1889-1976), ubicats al barri de Sarrià de Barcelona. Miquel Pairolí recorda el cementiri de Llofriu, on descansa Josep Pla (1897-1981). Dolors Miquel visita Sant Quirze Safaja amb la intenció de trobar "una presència que l'antigor devia desar ben amagada en un dels seus infinits calaixos", la del poeta Màrius Torres (1910-1942). L'editor Quim Torra troba totes les solituds del món a Siurana, lloc on hi ha les restes de Joan Sales (1912-1983).

Les últimes desaparicions: el llibre també recorda Porcel, Moncada i Vidal

La longevitat va convertir Josep Palau i Fabre (1917-2008) en un dels últims testimonis de la generació que va començar a publicar abans de la Guerra Civil. Josep Maria de Sagarra, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu van morir molt abans que el poeta, dramaturg i assagista barceloní, que fins i tot veuria com s'extingien prematurament els talents de poetes com Gabriel Ferrater (1922-1972), Maria-Mercè Marçal (1952-1998) i Andreu Vidal (1959-1998), i narradors com Jesús Moncada (1941-2005) i Baltasar Porcel (1937-2009), l'última de les grans desaparicions literàries de les lletres catalanes d'aquests anys. Tombes & lletres els homenatja a tots amb elegància.

Jordi Nopca, "Recordar el Nostres escriptors", 13 d'agost de 2011, Ara

Notícies anteriors relacionades

Les rutes pels cementiris guanyen adeptes

2011-08-14T23:25:00.001+02:00

Els cementiris són, sovint, indrets de la ciutat amb un important patrimoni artístic i històric que pot passar desapercebut. És per això que Cementiris de Barcelona organitza visites, des del 2005, per conèixer aquests recintes. El Cementiri de Poblenou és dels que té més èxit, ha rebut unes 13.500 visites en aquests sis anys i, per aquest motiu, avui incorpora una nova ruta en anglès.

El Cementiri de Montjuïc també rep força visitants. Des que el 2008 va iniciar les visites turístiques, s’hi han passejat unes 6.000 persones. A més a més, els números no fan més que créixer. En el cas del recinte del Poblenou, les visites del 2010 s’han incrementat en un 30% respecte a les del 2009. Aproximadament un 60% dels qui s’hi acosten són turistes. Per a ambdós itineraris, Cementiris de Barcelona ofereix plànols i guies amb informació sobre els monuments més destacables.

Però Barcelona compta amb nou cementiris més i dos centres crematoris, tots aquests inclosos en la ruta de cementiris que compta amb el suport d’Unescocat. La ruta està adherida a la Ruta Europea dels Cementiris, un patrimoni format per 53 cementiris en 39 ciutats de 18 països.

BTV

Cementiris de Barcelona i la productora de 'Biutiful' hauran de pagar 20.000 euros pels desperfectes en una tomba de Sants

2011-08-08T22:34:00.010+02:00

(ACN). Un jutjat condemna les dues empreses a pagar a mitges una indemnització per danys morals a la família afectada

Mod Producciones, la productora de 'Biutiful' i l'empresa pública Cementiris de Barcelona hauran d'assumir una indemnització de 20.000 euros després que una família denunciés els desperfectes que va patir un nínxol al Cementiri de Sants el desembre de 2008, mentre Alejandro González Iñarritu rodava el film ambientat a la capital catalana.

El govern municipal, que al gener va assegurar que la productora assumiria “tota la culpa” dels elements malmesos ha confirmat que no es recorrerà la sentència i que per tant, la família rebrà la indemnització, però també han explicat que les asseguradores de les dues empreses han començat a negociar com es farà efectiva la multa.

Ara

Notícies relacionades anteriors:

El santet del Poblenou incorporat a la trama de la novel·la 'Habitacions tancades'

2011-07-27T23:16:00.003+02:00

Poc se sap en realitat de Francesc Canals Ambròs, conegut popularment com el Santet del Poblenou. La seva làpida al cementiri de l’Est de Barcelona proporciona alguna de les poques dades incontrovertibles de la biografia, a saber, que va morir el 1899 amb 22 anys i uns mesos. Però la visita més elemental a la seva tomba –que està senyalitzada com a atractiu turístic– denota que, més enllà del currículum oficial, hi ha persones que continuen fent parlar fins i tot cent anys després d’estar morts i enterrats.

No hi ha cap tomba al cementiri del Poblenou que reuneixi tantes flors i exvots. Cap ni una. La tomba del Santet s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge popular, a la recerca d’algun miracle quotidià, malgrat que no existeix cap beatificació. Una història i un individu massa atractius per passar desapercebuts a la literatura. L’escriptora Care Santos incorpora el Santet a la seva darrera novel•la: Habitacions tancades.

Diuen que els seus noms són Josefina i Ginés sense deixar de netejar davant la tomba del Santet, situada en un passadís de nínxols estret, envoltada de flors, imatges religioses, espelmes enceses, exvots i fins i tot un retrat d’Ecce homo en holograma, que sembla prendre vida, segons des d’on es miri. “Tinc molta devoció pel Santet”, se sincera Josefina, atrafegada, sense deixar d’escombrar. Per què? “Als 14 mesos, la meva filleta es va quedar mig paralitzada i ara té 53 anys, gràcies a Déu i al meu Santet”, respon, i se senya. Al nínxol es pot veure l’única foto que es coneix del Santet, “càndid, pueril, de mirada neta i càndida”, segons la descripció de la novel•la. Avui el retrat és visible, cosa que no sempre és així.

Darrere del vidre que protegeix la làpida, a través d’una ranura superior, els visitants dipositen les seves demandes escrites en paperets i, amb freqüència, n’hi ha tants que vessen i és impossible arribar a veure el marbre. En una nota adhesiva groga es pot llegir: “Perquè m’ajudis amb el sucre i el tiroïdisme”. D’aquest tipus solen ser els desitjos que s’eleven al Santet del Poblenou. “Són miracles proletaris, miracles de les petites coses”, segons la definició de Care Santos. “No hi ha un gran miracle del Santet, o a mi no me’n consta cap. La gent parla de curacions i de molts miracles petits, de miracles a milers, que concedeix absolutament tot el que se li demana”, afegeix.

Malgrat haver investigat el personatge, l’escriptora confessa no haver-ne avançat gaire. “Sí que he descobert que al Santet no el van enterrar on és ara, en una altura preferent, sinó que el nínxol era en un sisè pis de menor categoria. Va ser el 1908 quan el van traslladar al lloc actual i el van exonerar de taxes completament”, revela Care Santos. I per això es dedueixi que el culte al Santet ja era ben viu nou anys després de la seva mort.

Però qui era el Santet? Què va fer en vida? Quins poders tenia? Ginés Rodríguez, regadora en mà davant del nínxol, té una resposta: “Diuen que curava i que si et mirava als ulls podia endevinar el dia en què et moriries”. Això és el que popularment s’explica. “Hi ha coincidència a dir que endevinava el dia de la teva mort mirant-te fixament als ulls”, rebla Care Santos. I aquesta és precisament una de les coses que el Santet fa a la novel•la, en què també treballa com a empleat als grans magatzems El Siglo, que és un altre dels detalls en els quals coincideix la veu popular. “Es diu que treballava a El Siglo, i així ho sembla, però molta gent també dóna per cert que va morir en l’incendi dels grans magatzems el 1932, quan en realitat ja feia 33 anys que havia mort”, reflexiona Santos. La làpida negra del Santet presenta, just en la seva meitat, una esquerda de banda a banda. “Diuen que si la mires fixament, es veu una llum”, revela Ginés. És la llum del més enllà, segons la creença popular.

A la pàgina 143 d'Habitacions tancades, un senyor clama davant la tomba: “No diuen que perquè santifiquin algú ha d’acreditar cinc miracles? Doncs ja fa temps que el xaval compleix els requisits bàsics! Si segur que ja n’ha fet a milers! El que passa és que en aquest país tot funciona igual. Els capellans no volen sants pobres”. La proclama és a la novel•la, però bé podria tractar-se d’una crònica. És el que es cou davant la tomba del Santet.

Oni Orensanz, La Vanguardia. Títol: 'Sant per aclamació popular'

Desmantellen la tomba de Hess, lloctinent de Hitler

2011-07-22T20:43:00.007+02:00

El cementiri de Wunsiedel, on estava situada, era un lloc de culte de la ultradreta

La tomba de Rudolf Hess, al cementiri de Wunsiedel, abans de ser destruïda. Foto: REUTERS.

Les restes de Rudolf Hess, el lloctinent d'Adolf Hitler, a qui aquest va dictar La meva lluita –el programa polític del règim que va organitzar l'Holocaust–, van ser exhumades ahir a la matinada i la seva tomba, destruïda al cementiri de Baviera on eren, segons va informar ahir el diari Süddeutsche Zeitung.

La parròquia protestant de Wunsiedel, un municipi amb menys de 10.000 habitants proper a la frontera txeca, va decidir no renovar la concessió familiar de la tomba on estava enterrat Hess per evitar la reunió de neonazis que cada any es fa coincidint amb l'aniversari del seu suïcidi, que va tenir lloc el 17 d'agost del 1987.

Els hereus de Hess van decidir que les seves restes s'incineressin i que les cendres fossin dispersades al mar, segons informava el mateix diari. Considerat un màrtir pels mitjans neonazis, l'antic delfí de Hitler és objecte de culte pels ultradretans extremistes a Alemanya, que es reunien davant la seva tomba cada any, el 17 d'agost.

El municipi de Wunsiedel va arribar a prohibir aquestes manifestacions després d'anys de batalla judicial. El 2004, prop de 5.000 neonazis es van trobar en aquest municipi de Baviera, i van causar un gran malestar entre els seus habitants.

Antic número dos del partit nacionalsocialista (NSDAP), Rudolf Hess va ser condemnat a cadena perpètua durant els judicis als dirigents nazis fets a Nuremberg. Després de 41 anys de presó es va suïcidar a la seva cel·la de la presó de Spandau, al Berlín Oest, de la qual era l'únic presoner.

Hess havia deixat constància en el seu testament que volia ser enterrat al cementiri protestant de Wunsiedel, municipi on els seus pares tenien la seva segona residència secundària. La parròquia ho va acceptar per respecte a les últimes voluntats de Hess; però, arran de l'afluència anual d'ultradretans extremistes, va decidir no renovar la concessió, que expira el pròxim 5 d'octubre.

Els hereus de Hess, encapçalats per la seva néta, no han contestat a aquesta controvertida decisió. Les autoritats locals van convèncer la néta del dirigent nazi perquè acceptés l'exhumació de les restes i evitar així que el sepulcre familiar continués atraient grups de neonazis o simpatitzants de la ideologia del seu avi.

El Punt Avui

Mostra sobre el passat i el futur del cementiri

2011-05-15T20:43:00.001+02:00

El vestíbul del cementiri general de Reus és el marc, des d'ahir, d'una exposició sobre la seva història i el futur d'un recinte que ja té 140 anys. Després de la remodelació que l'empresa municipal Serveis Funeraris Reus ha executat en els últims anys al tanatori, ara es planteja la millora de l'atenció al públic al cementiri en un projecte que inclou un nou espai per a tràmits administratius, una botiga de complements i un nucli de serveis per als treballadors. La mostra, a més, repassa els elements artístics i arquitectònics del recinte.

El Punt, 11 de maig de 2011

Roben coure al cementiri d'Olot

2011-04-24T17:55:00.002+02:00

Uns lladres van robar, fa uns dies, trams de les canaleres de coure de la part nova del cementiri d'Olot. El robatori, juntament amb unes pintades, ara ja esborrades, al monument en record dels morts a la Guerra Civil, ha fet replantejar la seguretat del recinte i la necessitat de posar càmeres per evitar l'acció de brètols i lladres.

T. Soler, 7 d'abril de 2011, El Punt

Edicions Sidillà s'estrena amb un llibre que proposa la visita fotogràfica i literària a les tombes de 41 escriptors

2011-04-18T19:58:00.002+02:00

Els escriptors no temen la mort, no pas aquesta mort de pedretes i vegetació un pèl salvatge que sol haver-hi als cementiris, sovint sota uns cels espectaculars, de sol o de tempesta, fets a propòsit perquè altres escriptors s'hi passegin buscant les clarors i les tombes dels que els han precedit pel pur plaer de tornar-los a escoltar, de morts, com si encara fossin vius. La visita a les tombes dels escriptors famosos és ja quasi un gènere literari en si mateix, però a Xavier Cortadellas i Judit Pujadó, impulsors de la nova editorial Sidillà, els interessava no tant el culte fetitxista que a vegades pren el turisme funerari com el reconeixement a una tradició literària que, vencent molts impediments, ressona encara en múltiples veus a través del temps. Pels editors d'aquest nou segell amb seu a la Bisbal d'Empordà i que pren el nom d'un poble a tocar de Foixà ja extingit, colgat per la sorra del Ter des de l'edat mitjana, igual que es viatja a París per honorar Baudelaire als peus de la seva làpida, s'hauria d'homenatjar els autors que escriuen en la mateixa llengua que nosaltres a les seves tombes tan discretes, artístiques, recòndites o monumentals com les de qualsevol altra literatura del món.

Per traçar aquest cànon peculiar que homenatja 41 autors de totes les terres de parla catalana, des del segle XIII fins al segle XX, els responsables de l'edició de Tombes i lletres han hagut de fer efectivament més d'un viatge, a la València d'Ausiàs March, a l'Andratx de Baltasar Porcel, a la Prada de Pompeu Fabra, al Gwined de sant Vicenç Ferrer, i per a tots han buscat un altre escriptor viu, aparellant-los per admiracions o afinitats, perquè aquest passeig pels cementiris prengués un aire vivificant de continuïtat. El llibre pren així el format d'un àlbum de records, a la manera de Tumbas de poetas y pensadores (Siruela, 2008), de l'holandès Cees Nooteboom, amb fotografies de la seva dona Simone Sassen, i més encara de Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines, que la mateixa Judit Pujadó va publicar a Vitel·la l'any passat, amb textos i fotografies propis. Aquí les fotografies tornen a ser majoritàriament de l'escriptora i editora, i de la resta, n'és autor Eduard Punset. Els textos, en canvi, s'han assignat a tants escriptors com tombes es rememoren, gent que comparteix “la necessitat de sentir-se o de saber-se a través de les paraules”, que subscriuen la idea que un llibre, i potser més un com aquest, “és ple de centenars de llibres més que conviden a ser llegits”.

Encapçalats per Pompeu Fabra, evocat des del present per Antoni Puigverd, van desfilant per les pàgines de Tombes i lletres des de Ramon Llull (comentat per Albert Roca), fins a Andreu Vidal (vist per Albert Roig), passant per Àngel Guimerà (Quim Lecina), Jacint Verdaguer (Narcís Comadira), Joaquim Ruyra (Rosa Font), Caterina Albert (Vicenç Pagès), Eugeni d'Ors (Francesc-Marc Álvaro), Carles Riba i Clementina Arderiu (Carles Duarte), J. V. Foix (Xavier Lloveras), Joan Salvat Papasseit (Jaume Subirana), Llorenç Villalonga (Melcior Comes), Josep Pla (Miquel Pairolí), Mercè Rodoreda (Maria Mercè Roca), Joan Sales (Quim Torra), Joan Vinyoli (Eduard Márquez), Gabriel Ferrater (Isabel Olesti), Blai Bonet (Lolita Bosch) o Maria Mercè Marçal (Jordi Pàmias).

El llibre es va presentar ahir al cementiri de Sarrià de Barcelona –avui l'actriu Olga Cercós en farà una lectura a la Llibreria 22 de Girona, en un acte presentat per Narcís-Jordi Aragó–, on hi ha unes quantes de les tombes dels autors ressenyats. També s'hi va presentar Edicions Sidillà, que vol “aprofundir en l'imaginari col·lectiu català” recuperant i divulgant la literatura del país i, paral·lelament, rescatant la tradició oral amb la col·lecció etnopoètica La Talaia, que s'inaugura amb la reedició, ampliada, d'El poble dels Centfocs. Llegendes de les Gavarres, de Cortadellas i Albert Llenas, que recopila més de cent testimonis de persones que encara poden parlar d'un món que ja no existeix, si no és en les llegendes.

Èva Vàzquez, 1 d'abril de 2011, El Punt

Una dona queda tancada al cementiri de Blanes i ha de sortir saltant la tanca

2011-03-31T22:29:00.003+02:00

El regidor del PSC de Blanes Josep Maria Serra va fer un prec durant el ple de dilluns: que instal·lin un timbre o una campana al cementiri, perquè una dona –que va descriure com d’edat avançada– va anar-hi a arreglar el nínxol d’un parent, se li va fer tard i a l’hora de sortir va veure que s’havia quedat tancada a dins. Sense telèfon ni manera d’avisar ningú, es va enfilar a la tanca –que es veu que és prou alta– i va saltar.

"No es va trencar una cama perquè Déu no va voler", va dir Serra. Va admetre que ell també hauria saltat davant la perspectiva de quedar-se una nit al cementiri...

El Punt, edició Comarques Gironines

Localitzen una part de les tombes del cementiri medieval de Santa Maria dels Turers de Banyoles

2011-01-31T21:03:00.001+01:00

El seguiment arqueològic d'unes obres de reurbanització que s'estan fent al barri antic de Banyoles ha deixat al descobert una vintena de tombes antropomorfes pertanyents al cementiri medieval de l'església de Santa Maria dels Turers. A falta dels resultats de les proves que s'estan fent als esquelets, es calcula que les tombes més antigues són del segle X. “És el primer cop que es localitzen enterraments de l'àmbit de la parròquia de Santa Maria”, va explicar ahir Bibiana Agustí, arqueòloga d'Arqueolític, l'empresa que es cuida de les excavacions.

Una quarta part de les restes corresponen a criatures, un fet normal, tenint en compte l'elevada mortalitat infantil a l'edat mitjana. De restes tèxtils no n'han trobat, circumstància que els tècnics atribueixen a l'elevat índex d'acidesa del terreny. En un extrem del jaciment s'hi veuen les restes d'un rec o claveguera

La troballa no ha estranyat ningú, atès que fins a la creació dels cementiris municipals –a partir del segle XVIII o XIX– les inhumacions es feien a tocar dels temples. Com que està previst seguint reurbanitzant els carrers de la vora del temple, s'espera que en els pròxims mesos apareguin més indicis de l'antic cementiri de Santa Maria.

Ramon Estéban, 29 de març de 2011, El Punt

L'estrany cas del nen del cementiri de La Carriona.

2011-01-31T09:22:00.004+01:00

Hem llegit avui en el diari La Nueva España -en un article de Félix Vallina- una d’aquestes històries d’apareguts que es narren sobre els cementiris i que omplen el llegendari popular.

El 18 abril 1917 tres nens d'uns vuit anys -Manuel Torres, Ángel Ovies i Agustín García Sánchez -jugaven a la plaça de l'església de la Magdalena d’Avilés (nord d’Espanya) quan se'ls va acostar un home de gran alçada, amb una petita cicatriu a la cara i vestit amb espardenyes vermelles i una jaqueta color cafè. Els va preguntar per la Suïssa Espanyola (una fàbrica de lactis de l'època) i Manuel Torres -Manolín- va ser l'únic que va accedir a anar-se'n amb el foraster. No sabia que es tractava de Ramon Cuervo, un indià tuberculós que havia arribat de Llanera i que hauria passat a la història del crim com l'últim dels saginers espanyols. El nen va ser trobat al dia següent amb la gola oberta i dessagnat a la muntanya de la Arabuya i ara, gairebé un segle després, se'l relaciona amb una sèrie d'aparicions suposadament registrades al cementiri de La Carriona, on està enterrat. “Hi ha molts testimonis que expliquen que se'ls ha aparegut un nen que, en actitud desorientada, demana ajuda per trobar els seus pares. Després desapareix i no li tornen a veure “, va explicar David Madrazo, el líder del grup de caçafantasmes GAIPO...

Imatge del cementiri de La Carriona a Avilés cedida pel grup GAIPO al Diari La Nueva España i reproduïdes per Mara Villamuza.

Turisme cultural

2011-01-15T18:15:00.003+01:00

Un dels objectius de la nova Ruta Europea de Cementiris és oferir nous espais per al turisme cultural. L'itinerari està dirigit a tots els públics i combina cultura i naturalesa. La majoria dels cementiris inclosos en la ruta daten del segle XIX i de finals del segle XVIII. Entre els més antics, segons va explicar la presidenta de l'ASCE, María Luisa de Yzaguirre, està el de Poblenou, que data de l'any 1775. Entre els cementiris inclosos a la ruta, hi ha els de Belgrad, Gènova, Roma, Bolonya, Londres, Viena, Cracòvia, Florència, Berlín, París, Atenes o Sarajevo.

Avui, 15 de gener de 2011

Una vintena de països promociona a Barcelona la Ruta Europea de Cementiris

2011-01-15T08:11:00.001+01:00

Una de les primeres activitats serà l'edició d'una guia comuna amb els 53 recintes funeraris inclosos a la ruta

Mig centenar d'experts d'una vintena de països han participat en les primeres jornades de formació organitzades a Barcelona per promocionar la Ruta Europea de Cementiris com un itinerari cultural. Les sessions de treball es van tancar ahir i van servir per fer la presentació oficial de la ruta europea, reconeguda pel Consell d'Europa el maig de l'any passat.

La Ruta Europea de Cementiris és un projecte de l'Associació de Cementiris Significatius Europeus (ASCE). Concebuda com una àmplia xarxa per donar a conèixer l'important llegat funerari existent a Europa, compta actualment amb 53 cementiris d'un total de 39 ciutats diferents, de 18 països. L'aportació de Barcelona a la guia són els cementiris de Poblenou i Montjuïc, dos recintes funeraris que l'any passat van ser visitats per 6.000 persones. Altres ciutats dels països catalans presents són Terrassa, Reus, Sitges, Elx i València.

Durant la presentació oficial, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes, va destacar la importància que el Consell d'Europa hagués reconegut la ruta, perquè “permet donar a conèixer els cementiris com a elements vius de la història d'Europa”.

La presidenta de l'ASCE, María Luisa de Yzaguirre, va subratllar que la ruta té un “alt contingut cultural i pedagògic” i va avançar la seva voluntat de convertir-la “en una de les més fortes i representatives d'Europa”.

Per la seva part, la responsable del programa d'itineraris culturals del Consell d'Europa, Mechtilde Fuhrer, va expressar la seva convicció que aquesta xarxa de cementiris no només contribuirà a la preservació del llegat patrimonial sinó que “promourà contactes entre les diferents cultures europees i garantirà la col·laboració entre institucions”.

Virtudes Pérez, Avui,15 de gener de 2011

Cementiris de Barcelona rep una demanda per una tomba malmesa al rodatge de 'Biutiful'

2011-01-12T23:16:00.005+01:00

Una barcelonina de 36 anys ha reclamat una indemnització a Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat pels danys morals que va patir arran de la transformació de la tomba del seu pare al cementiri de Sants-Les Corts durant el rodatge de la pel·lícula Biutiful. L'equip de producció, dirigit per Alejandro González Iñárritu, va ambientar el recinte de forma tètrica: els nínxols tenien pintades, simulaven estar buits o havien estat desplaçats del seu lloc original. Aquesta visió "devastada" va produir a la demandant danys psicològics i un greuge econòmic, segons ha informat el seu advocat a EFE.

Els fets van passar el desembre del 2008 i ara s'ha inciat el procés de la reclamació contenciosa administrativa en contra de l'empresa de serveis funeraris i el consistori. Segons l'advocat de l'afectada, Cementiris de Barcelona va responsabilitzar la productora del film de l'estat del recinte i la va obligar a restaurar-lo, mentre que la demandant només ha rebut una disculpa com a resposta a les seves queixes.

Denuncien la degradació de nínxols pel film ‘Biutiful'

2011-01-12T21:09:00.003+01:00

Una dona demanda Cementiris de Barcelona pels danys morals que li va causar veure el mal estat de la tomba del seu pare.

Una veïna de Castelldefels ha demandat Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament per l'estat de degradació en què es va trobar el nínxol del seu pare al cementiri de Sants quan la productora Mod gravava unes escenes de la pel·lícula Biutiful. El cas s'ha posat a les mans de la justícia i ahir es va fer el primer pas amb les declaracions dels testimonis.

Els fets van succeir el desembre del 2008. La demandant va visitar el cementiri –feia tres mesos que havia mort el seu pare– per arranjar el nínxol quan es va trobar que la majoria de tombes presentaven un estat important de degradació; s'havien extret ornaments i flors, i fins i tot les portes d'alguns nínxols s'havien pintat de blanc, la qual cosa dificultava la identificació dels difunts que hi estaven enterrats; tot plegat, oferia un aspecte tètric. Al costat, un equip de filmació gravava una escena de la pel·lícula Biutiful.

La demandant va explicar el cas a un guàrdia de seguretat dels cementiris. L'endemà va tornar, però l'aspecte dels nínxols era el mateix. La dona, afectada de fibromiàlgia i que en aquell moment estava a l'atur, va recaure i va entrar en un estat de depressió. La seva família va decidir posar el cas a les mans de l'advocat Francesc Garcia Fajardo, que va reclamar a Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament una compensació econòmica pels danys causats. Com a resposta va obtenir sengles cartes de disculpes i llavors es va optar per interposar, el març de l'any passat, un contenciós administratiu pel mal ús d'aquestes instal·lacions, tal com explica el mateix advocat.

Cementiris de Barcelona, per la seva banda, acusa la productora Mod de vulnerar el contracte que van signar totes dues empreses per gravar dins el cementiri de Sants, ja que les clàusules d'aquest tipus de contracte prohibeixen “portar a terme qualsevol acció que degradi, ofengui o vagi en contra de la dignitat del recinte”, diu. “Quan ens van explicar que la productora estava vulnerant l'aspecte dels nínxols ens vam personar al lloc i vam obligar a aturar les gravacions”, assenyala la directora de Comunicacions de Cementiris de Barcelona, Maria Luisa Izaguirre. La responsable destaca que “és la primera vegada que ens passa una cosa com aquesta, tot i que és força habitual la gravació d'imatges als cementiris”. L'empresa, que està participada per l'Ajuntament de Barcelona, explica que no es va deixar que la productora acabés la gravació i se'ls va obligar a netejar i endreçar l'indret per deixar-lo tal com estava abans. Cementiris també considera que, d'acord amb el contracte, és la productora la que es fa responsable dels danys que pugui causar durant la filmació.

Fajardo, l'advocat de la demandant, explica que la gravació al cementiri va durar uns quants dies perquè calia fer molta feina atès tot el que van haver de modificar per canviar l'aspecte dels nínxols. Aquest diari no s'ha pogut posar en contacte amb els responsables de la productora Mod.

El Punt, Emma Ansola

Detenen el treballador d´un cementiri per robar dents d´or als difunts

2010-12-10T18:20:00.002+01:00

Els Mossos d'Esquadra de la Unitat d'Investigació de Santa Coloma de Gramenet han detingut un home de 39 anys, treballador del cementiri d'aquest municipi, per la seva suposada participació en la sostracció de peces dentals d'or procedents de l'ossera comuna d'un cementeri de Santa Coloma de Gramenet.

Els Mossos d'Esquadra li atribueixen la presumpta comissió d'un delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts i 17 faltes contra el patrimoni per la presumible apropiació indeguda de les peces dentals. L'arrestat s'hauria apropiat indegudament de 17 peces, per les quals hauria obtingut amb un benefici de 2.000 euros.

Inici de les indagacions

Les indagacions policials es van iniciar arran que els mossos fossin alertats de la venda de dents d'or a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Les investigacions han determinat que l'arrestat hauria sostret 17 peces dentals d'entre les restes dels difunts de l'ossera comuna, pels quals va obtenir un benefici de 2.000 euros.

A l'ossera comuna s'hi guarden les restes del fèretre, que són traslladades en aquest espai després que, un cop exhaurit el termini de concessió del nínxol, la família renuncia expressament a renovar-lo i no manifesta la voluntat de moure les despulles a una altra ubicació. D'aquesta manera, s'inicia el procés de desnonament del nínxol, que finalitza amb la seva obertura i la posterior retirada del taüt.

El treballador de Santa Coloma de Gramenet detingut per la seva suposada participació en la sostracció de peces dentals del cementiri va quedar en llibertat després de declarar davant dels Mossos d'Esquadra i haurà de comparèixer davant de l'autoritat judicial quan sigui requerit.

Diari de Girona

Detingut un home per robar dents d'or d'un cementiri de Badalona

2010-12-09T07:51:00.000+01:00

Els Mossos d'Esquadra han detingut un home per la seva presumpta participació en el robatori de 17 dents d'or procedents d'una ossera del cementiri de Badalona. Els Mossos li atribueixen la presumpta comissió d'un delicte contra la llibertat de consciència, els sentiments religiosos i el respecte als difunts, i 17 faltes contra el patrimoni.

Les indagacions van començar quan els Mossos van ser alertats de la venda de dents d'or a Santa Coloma de Gramenet.

El detingut, un home de 39 anys, és un treballador del cementiri. Segons sembla, l'home sostreia les dents de l'ossera, on van a parar les restes dels difunts quan acaba el termini de concessió del nínxol i la família renuncia expressament a renovar-lo i no manifesta la voluntat de moure les restes a un altre lloc.

El detingut, que suposadament va obtenir un benefici d'uns 2.000 euros, va quedar en llibertat després de declarar davant els Mossos, i haurà de comparèixer davant el jutge quan li sigui requerit.

El Periódico

Rumors sobre el cementiri dels anglesos de Sevilla (Espanya)

2010-11-16T23:40:00.009+01:00

Diuen que en alguns cementiris d’Andalusia (Espanya) hi passen coses estranyes. Aquest és el cas del cementiri de Sant Miquel a Màlaga o al cementiri de Cadis. Ara també corren rumors de fets paranormals al Cementiri de Sant Jordi o anomenat també dels anglesos, a Sevilla, fossar molt menys conegut que el de Sant Ferran, malgrat la seva proximitat amb de Sant Jeroni. És un cementiri petit i encisador, amb una antiguitat d'un segle i mig i on reposen les restes de més de 250 persones, en la seva majoria de nacionalitat britànica en vida.

Fou John B. Williams, en aquell temps vicecònsol del Regne Unit a Sevilla, qui l'any 1855 va comprar terrenys per a poder enterrar dignament als mariners que morien víctima de la tuberculosi en terres andaluses al servei de les navilieres britàniques i davant la impossibilitat de poder traslladar els cadàvers al seu país.

El primer que s’observa al lloc és que està força abandonat per part dels propietaris i cuidadors. Accedir-hi furtivament és relativament fàcil, donats els escassos dos metres de mur que franquegen l'accés al seu interior.

El que s’observa en transitar-hi són creus invertides en diverses tombes, incloses les de militars i d’altres marques del gamberrisme profanador. Sembla ser que en el recinte es podrien haver realitzar misses negres, més o menys seriosos, dels quals encara són visibles les marques dibuixades dels pentagrames a terra, o sobre les mateixes tombes on els ciris muts i apagats són l’últim testimoni dels rituals nocturns.

Font d'informació: Jose M. García Bautista, El Correo del Misterio, Blogs.elcorreoweb.es

Visites el cementiri de Reus a la nit

2010-11-03T22:24:00.004+01:00

El poble que resta quiet i callat, resta mor. És fàcil comprovar com tots els pobles es treuen de la màniga qualsevol invent que, en definitiva, és per fer bullir l’olla. Grans invents, com la sopa d’all i de farigola... faran cap als esdeveniments, els seus mandataris volen innovar.
Reus va crear les ‘botigues al carrer’, va ser una forma de tiranitzar la venda com si invoquessin el ‘top manta’. Ara la idea de les visites guiades nocturnes pel cementiri –penso que és el segon any– no em desagrada i són moltes les persones que hi assisteixen i moltes es queden amb les ganes d’anar-hi. No cal dir que a la regidora Empar Pont li suposa una mica de trastorn, però ella es manté al peu del canó, cuidant al màxim que sigui un èxit. Queda molt de camí per fer, perquè compaginar una novetat d’aquest tipus resulta complicat per no dir difícil.
El que es podria considerar les estrelles de la festa, quasi que estan aconseguides, però el recorregut presenta dificultats en el sentit que el terra queda poc il·luminat. Però ni que sigui fent tentines, la gent va avançant, però trobo que manca llum en llocs molt puntuals per poder contemplar les sumptuoses sepultures i fer-se una idea, ja que la mitja llum els resta bellesa. La música de fons, aquest any, m’ha semblat una mica pobra i tal vegada mal situada.
Respecte a la representació oferta per la Gata Borda, no la considero encertada del tot, ja sigui el guió, sigui pel tema de representar uns mossos d’esquadra simulant una inspecció com a conseqüència d’un robatoris, etc., penso que tot plegat marxa una mica de context. La importància que es dóna a la sepultura de les víctimes de la batalla dels camps de Morell i Vilallonga gairebé és ínfima. L’actuació dels membres d’aquesta companyia de teatre, que quedi clar, és bona, però l’argument no m’acaba de fer el pes.
És una opinió que crec que han de tenir en compte per anar afinant. La finalitat és bona, la idea, també, perquè entenc que s’ha de mantenir el criteri de donar a conèixer el nostre patrimoni, ja sigui de nit o sigui de dia, perquè en definitiva és el que tenim.
Resulta que el dia de la visita vaig estar parlant amb un amic meu de Tarragona i em va dir que quan viatjava tenia per costum visitar els cementiris, perquè, segons ell, i vam coincidir, és l’indret on es demostra la cultura de cada poble.

Antoni Zaragoza Mercadé, Diari de Tarragona

L'art dels cementiris gironins, per descobrir

2010-11-02T07:25:00.000+01:00

Una imatge representativa d'art al Cementiri de Girona.

Foto: D.CHICANO.

Girona disposa de monuments i rutes importants. Resultaria molt llarg citar-ne tot el patrimoni cultural i històric, però l'art, la seva història i els paisatges també es poden admirar en els seus cementiris.

Fins i tot el Consell d'Europa ha reconegut la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. La ruta inclou 49 necròpolis de 37 ciutats de 16 països, entre les quals també hi ha els cementiris de Barcelona i Terrassa. A Girona n'hi ha de representatius, com el cementiri vell de l'Escala, clausurat el 1974, que va ser declarat bé d'interès nacional el 1984. Catalogat com a cementiri mariner, és un conjunt neoclàssic de l'any 1835. L'espai té nínxols blancs coronats amb timpans triangulars. A més, conté panteons que no poden deixar de visitar-se, com el de la família Marangues, i hi destaca la capella. Aquí hi descansa, en un senzill nínxol blanc igual que la resta, Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert Paradís.

A Begur el Sant Sepulcre de Palera va rebre la catalogació de bé d'interès nacional el 1964. Amb estil romànic del segle XII, havia estat un centre de peregrinació medieval. Judit Pujadó defineix en el seu llibre “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes” com “aquesta humil cosa perfecta” l'ermita de Sant Baudili que és al cementiri de Cadaqués. D'estil neoclàssic de finals del segle XIX, destaca, entre d'altres, l'escultura d'una dona que s'agafa les mans cap endavant, de Josep Llimona. Juntament amb els àngels que decoren algunes de les tombes, els aporten el toc de distinció solemne. Els àngels també poblen el cementiri de Figueres. El més digne d'admiració és un que té el cos vinclat i recolza el cap sobre els genolls. El lloc té un mostrari d'escultures i panteons importants de Josep Llimona i Marés, la tomba de la família Novoa i la de Dalí es poden visitar. Una curiositat són els Pensamientos i Consejos esculpits a les lloses de la tomba de Bautista Llobet.

Banyoles té dos cementiris, un d'antic amb despulles del segle XVIII i un obert de fa més de 100 anys que disposa d'una zona amb restes de foses comunes de la Guerra Civil coronada amb un monòlit. A l'ampliació hi ha el monument a les víctimes del desastre del vaixell L'Oca.

Judit Pujadó defineix en el seu llibre la necròpoli de Castelló d'Empúries com un cementiri “equilibrat i ben dissenyat, on els panteons s'alineen al mur perimetral, i l'espai central està format per bosquets de pins”. Té una fossa per als pobres i, com al de Figueres, hi ha figures d'àngels que, dempeus i amb les ales obertes, miren el cel. Una altra de les peculiaritats del lloc són les flors modernistes que decoren algunes de les tombes.

A la capital, l'estil neoclàssic del cementiri del Pont Major, de finals del segle XIX i principis del XX, ofereix una mostra d'art de l'època. També cal destacar la capella del cementiri municipal de Girona, d'estil neoclàssic de mitjans del segle XIX, el sarcòfag de la família Muxach, els panteons de la família Estibalca i del governador militar. Hi ha homenatges a les víctimes del franquisme. Al cementiri d'Olot sobresurten les escultures de Josep Llimona, Josep Berga i Boada i Martí Casadevall entre molts altres artistes. Als sepulcres hi ha, com destaca Judit Pujadó, “mans d'àngels, mans que escriuen sentències, mans de la mort (...)”.

De Portbou, cal esmentar el monument al filòsof jueu Walter Benjamin, i a Sant Feliu de Guíxols hi ha una escultura del mateix autor de la de Cristòfol Colom a les Rambles, Rafael Atché, que representa el més bell del cementiri. També destaquen els mausoleus. El cementiri de Sant Joan de les Abadesses té la creu dels afusellats; a més, és recomanable el nínxol i la Mare de Déu del Roser. I de Tossa, a la Selva, les escultures i la tomba amb una creu de fusta dedicada al soldat desconegut són les insígnies que doten de personalitat el seu cementiri.

A part de l'art, hi ha històries plenes d'humanitat en les fotografies i records als difunts que descansen amb ells als cementiris.

LA DATA

1835 és la data de construcció

del cementiri neoclàssic de l'Escala i declarat bé d'interès nacional el 1984

LA DADA

49 necròpolissón part de la Ruta Europea de Cementiris com a Itinerari Cultural Europeu. Inclou 37 ciutats de 16 països.

Cristina González, El Punt Comarques Gironines, Pàgina 8

Patrimoni a Sinera

2010-11-02T07:19:00.002+01:00

El cementiri d'Arenys de Mar llueix per Tots Sants una de les escultures de Llimona que s'han restaurat i commemora els 25 anys de la mort d'Espriu.

Més enllà del món d'Espriu que envolta el mític cementiri de Sinera, aquest recinte amaga un important patrimoni escultòric. Algunes de les obres d'art s'han anat degradant i donen un aire de deixadesa a tot el conjunt funerari. Aquest era el cas d'una de les escultures de Josep Llimona que hi ha al cementiri. Una de les dues dones que amb posat melancòlic, cabells llargs i pensatives reposen a sobre les tombes que en altres èpoques les famílies benestants es feien construir al capdamunt del cementiri. Amb els anys l'escultura de marbre blanc s'havia deteriorat i es trobava completament ennegrida i amb fissures que ara s'han pogut amagar. Els treballs de restauració han durat setmanes i han estat possibles gràcies a una subvenció que la Generalitat havia concedit a l'Ajuntament. Ahir, diada de Tots Sants, la visita era quasi obligada. Amagada en un racó del cementiri lluïa amb el sol de mitja tarda a sobre la tomba de la família Mundet. Uns metres més enllà, l'altra jove mig ajaguda de Llimona queda més enlairada i domina la panoràmica del cementiri des de la tomba de la família Massaguer. Altres obres d'art destacables que criden l'atenció passejant entremig dels nínxols són obra de l'escultor Venanci Vallmitjana amb conjunts com La Pietat o La Santíssima Trinitat.

El cementiri de Sinera té aquestes joies i d'altres secrets amagats. Com la llegenda de la Puntaire, en el panteó de la jove Emilia Rovira, que segons s'explica va morir d'amor en pensar que el seu estimat l'havia oblidat en no tornar de les Amèriques. Molts dels que diumenge al matí passejaven pel cementiri participaven d'una de les rutes que s'han organitzat des de l'Ajuntament amb motiu dels 25 anys de la mort d'Espriu. En aquest recorregut, un cop més guiats per l'arenyenc Pep Quintana, s'aprofundeix en el món que va inspirar el poeta de Sinera. Tot i que ja fa anys que porta a terme aquests itineraris, diumenge, coincidint amb els actes d'homenatge dels 25 anys, hi van assistir prop de setanta persones. En aquesta ocasió Quintana va aprofitar la presència entre el públic de l'actriu Fina Rius, que ha fet muntatges sobre textos d'Espriu, com ara el monòleg Amor hermètic. Així, els assistents van gaudir de recitació doble. Just davant el nínxol de marbre blanc on reposen les despulles d'Espriu és on al final del recorregut Quintana té per costum recitar alguns versos d'Ariadna al laberint grotesc i Cementiri de Sinera. Un nínxol, el d'Espriu, que queda a tocar dels panteons familiars on podia ser enterrat, però que per decisió seva es va mantenir un pis per sota, amb la classe més modesta. Espriu descansa en un nínxol blanc i que passa desapercebut, i que tanca una de les fileres de les parets laterals del cementiri.

Elena Ferran, Avui

Una visita cultural a Lloret

2010-11-02T07:05:00.004+01:00

La importància del cementiri modernista de Lloret de Mar ha fet que aquests dies s'hi organitzin visites guiades. En les visites es tracta el context històric de la seva construcció i la simbologia dels panteons.

Va ser projectat per Joaquim Artau i Fàbregas, un mestre d'obres que el va construir entre 1896 i 1901. En la decoració hi van participar Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau i també deixebles de l'escola de Gaudí.

En destaquen les creus altives, rodones, els braços i els àngels plegats que ploren. Una bona part d'aquest cementiri està dedicada als panteons i hipogeus, les tombes a terra amb una decoració escultural a sobre. El cementiri té un passeig central on hi ha els enterraments principals, a la part dreta hi ha nínxols i l'esquerra conté hipogeus i petits mausoleus d'estètica neogòtica. Tanmateix, conserva la petjada de la cultura indiana.

El Punt Comarques Gironines, pàgina 8

2010-11-01T08:36:00.004+01:00

Avui, que és el dia de Tots Sants, podem visitar de cop vint-i-set cementiris. Judit Pujadó ho ha fet per a nosaltres en el llibre Vint-i-cinc cementiris i dues tombes (Vitel·la, 2010). Ha anat de l'alta muntanya pirinenca fins a la ratlla empordanesa i selvatana del mar, passant pels pobles i ciutats de l'interior. Hi ha passat de puntetes, sense fer remor, i de cada visita n'ha tret un grapat d'imatges i una impressió literària. Hi ha trobat escultures, panteons i monuments funeraris deguts a grans artistes, tombes de personatges famosos i milers de nínxols humils amb làpides o parets de rajols, i sepultures cobertes de gespa coronades per una creu de fusta. Com a novel·lista, ha recreat subtilment l'atmosfera diversa de cada recinte en unes evocacions líriques que són alhora reflexions sobre la fugacitat del temps i el pes de l'eternitat. Com a periodista, s'ha fixat en l'entorn dels cementiris, sovint ofegats per l'expansió urbanística i sotmesos a les regles d'un suposat progrés que “al final es concreta en un reguitzell de blocs arrenglerats”.
El cas més vergonyós d'aquest enfrontament entre tradició i progrés és el del cementiri marí de l'Escala, el més bell de la costa catalana, digne del poema de Paul Valéry. L'autora no l'ha gosat explicar, suposo que per no fer malbé el llibre. El cas és que un alcalde hoteler, en ple franquisme, va aixecar entre el màgic rectangle blanc i el mar la baluerna d'un hotel de cinc plantes. I, com que el cementiri li feia mal d'ulls i nosa, va decidir clausurar-lo i demolir-lo. La pressió popular, després de molts anys de lluita, va aconseguir que la Generalitat el declarés monument historicoartístic nacional i el posés sota la seva protecció. Llavors l'astut hoteler va canviar de tàctica i va publicar anuncis del seu establiment amb aquest cínic eslògan: Todas las habitaciones con calefacción, baño y terraza, con vistas al mar y a la joya arquitectónica neoclásica mediterránea del cementiri vell (Siglo XIX)."

Narcís-Jordi Aragó, El Punt

Un negoci de mort

2010-11-01T08:01:00.003+01:00

«Aquí ens mengem els morts». És una de les llegendes metropolitanes que circula en molts ambients de l'excapital del regne borbònic a Itàlia. Ningú ho creu de veritat, però les notícies publicades pel diari local Il Mattino i les investigacions que realitzen els carrabiners de la companyia Poggioreale s'acosten a la macabra realitat. A Nàpols, els morts no descansen en pau.

En aquest viatge sobre el turment mortuori, és necessari procedir per passos. Els que es moren en un hospital poden, si els seus familiars paguen entre 250 i 1.000 euros, ser transportats de manera il·legal fins al seu domicili, contravenint les lleis. Ho acaben de demostrar els increïbles reporters de Las Yenas, un programa de denúncia de Canal 5. «Morir en un hospital és de pobres», afirma un infermer entrevistat, que està vinculat personalment en el trànsit de morts que viatgen en ambulàncies com si estiguessin encara vius.

Una vegada enterrat, el difunt tampoc descansarà en pau. Segons Il Mattino, el mes de setembre passat els familiars d'una difunta van anar al cementiri per portar-hi unes flors i es van trobar que el panteó de la família estava obert i a terra hi havia els estris d'un equip de fusters. Després de la denúncia, el capità Massimo Ribaudo i els seus agents van poder descobrir un nou cas de comerç de tombes. Funciona d'aquesta manera: «El mort d'altres, està mort, però jo te'l desenterro i et venc el seu panteó per al teu mort». L'anomenen «mercat paral·lel de les sepultures». Aconseguir-ne una costa entre 10.000 i 50.000 euros, amb la condició dels intermediaris que les obres per tornar a condicionar-ho tot siguin realitzades per empreses de construcció amigues. Això probablement significa que estan vinculades a la Camorra, la màfia local. «Un sistema rodat», escriu el diari napolità.

Andrea Santoro, conseller del partit conservador Poble de la Llibertat i president d'una comissió municipal d'investigació sobre els cementiris de la ciutat, explica: «No es tracta de cap novetat, qualsevol persona es pot presentar als despatxos de l'ajuntament amb un autocertificat, demanant el permís de concessió d'obres per restaurar un panteó funerari o un nínxol». L'autocertificació és un sistema pel qual un individu, sota la seva responsabilitat, afirma ser qui és i que tot el que diu i sol·licita va a missa. Excepte pels controls posteriors.

A Nàpols, els morts també formen part de les activitats quotidianes dels vius, ja que hi ensopeguen quan van al cementiri. Al «comerç paral·lel» hi ha professionals i aficionats. Aquests últims, com relaten les cròniques locals, buiden els nínxols, escampen els ossos pels jardins abandonats convertits en matolls i van a buscar-ne un altre, de manera que algunes zones del cementiri es transformen en surrealistes fosses comunes, amb fèmurs i taüts que apareixen entre els caminants. De passada, al buidar els nínxols, els paral·lels s'emporten les joies, els vestits i els objectes que acompanyaven el mort en el seu últim viatge. Una investigació oberta es refereix a un taüt en què teòricament hi havia un sol mort però on van aparèixer els ossos de set cadàvers anònims.

A Nàpols es dorm a sobre dels morts. Hi ha un lloc al centre, a prop de Via dei Tribunali, on a canvi de diners un senyor et porta a casa seva, t'invita a entrar a la seva habitació, desplaça el llit i sota els peus s'obre… el més enllà. Després de baixar unes llargues escales, s'arriba al ventre de la ciutat, amb quilòmetres de passadissos i sales que estan plenes de calaveres, esquelets, altars, llums, una situació que ni tan sols Fellini va imaginar. Obre un dia per setmana i hi ha cua.

"Catacumbes" a les que s'accedeix des d'una habitació.

Investigació

L'última etapa d'aquest viatge, que ja està investigant la fiscalia local, Il Mattino la relata així: «Els diaris ja s'havien ocupat fa anys de l'existència d'un mercat de fusta paral·lel… però ara estan apareixent indicis d'un reciclatge dels taüts, que en lloc de ser destruïts després de l'exhumació dels cadàvers, són triturats i acaben en un compost usat per als forns de llenya». El dia que es va descobrir el macabre reciclatge, l'edició local del Corriere della Sera no es va quedar curta amb el títol: «Nàpols, fusta dels taüts per a pizzes i pa». «No és cap novetat», va dir el conseller municipal Santoro, subratllant que un altre conseller, aquesta vegada de la diputació, ja havia denunciat feia temps el macabre blanqueig. Escriu la publicació Il Mattino: «Els taüts són robats, transportats, esmicolats i venuts a compradors que ho ignoren [la seva procedència], titulars de forns de pa i pizzeries», escriu Il Mattino. I afegeix sense sorna: «És un assumpte com a mínim esgarrifós…que podria explicar el gust acre de les pizzes que alguns han consumit a la regió… terrible, més val no pensar-ho». Potser la llegenda metropolitana no és tan forassenyada.

Rossend Domènech, El Periódico de Catalunya

Itinerari dramatitzat a Reus

2010-10-30T21:22:00.001+02:00

A Reus, on estan en procés de reforma dels mausoleus municipals com ara el del General Prim o el de Boule, volen ensenyar el cementiri pel seu atractiu turístic, i ho fan amb una ruta dramatitzada que realitza la companyia La Gata Borda. D'altra banda, el públic que visiti el cementiri es trobarà música en directe per primera vegada.

El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre

De les ànimes i de les arts

2010-10-29T21:17:00.004+02:00

Els Serveis Funeraris Integrals han organitzat per aquest cap de setmana, coincidint amb la festivitat de Tots Sants, dos itineraris pels cementiris de Vilanova i la Geltrú i Sitges. La primera visita serà a Vilanova, sota el títol de L'ànima artística del cementiri. La segona, serà al cementiri de Sant Sebastià de Sitges i es titula La ruta de les ànimes. L'objectiu d'aquesta iniciativa és explicar la història dels dos recintes mitjançant els personatges cèlebres que hi estan enterrats i de l'obra d'importants arquitectes i escultors que van deixar la seva petjada en les monumentals tombes dels indians. La visita de demà dissabte començarà a les 12 del migdia i permetrà descobrir les tombes de personatges il·lustres com Víctor Balaguer, Manuel de Cabanyes, Joaquim Mir o Francesc Gumà. Algunes d'aquestes tombes són obra d'arquitectes de renom de l'època com Bonaventura Pollés o Domènech Estapà.

Panteó on hi ha enterrat l'escriptor Víctor Balaguer, al cementiri de Vilanova i la Geltrú.

La visita al cementiri de Sant Sebastià de Sitges es farà diumenge també a partir de les 12 del migdia. La història d'aquest recinte també va estretament lligada a l'arribada dels indians a la vila. Les famílies que havien fet fortuna a Amèrica invertien el seu capital en grans cases i palauets senyorials, però també en bellíssimes escultures que els acompanyarien en el repòs etern. La ruta del cementiri de Sant Sebastià permet descobrir un dels patrimonis monumentals funeraris més rellevants d'aquell temps, amb obres d'escultors i arquitectes reconeguts com Josep Llimona, Frederic Marès, Manuel Fuxà, Agapit Vallmitjana, Alexandre Mariotti o Pere Jou. En les visites, a més dels indians també es poden conèixer referències històriques de personatges reconeguts al Garraf.
El valor històric, cultural i artístic dels cementiris de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Vilafranca del Penedès els ha permès entrar a formar part de l'ASCE (Association of Significant Cementeries in Europe). La inclusió en aquesta associació ha obert les portes a les rutes turístiques associades a aquest tipus de visita cultural. A Vilafranca, les visites ja es fan de manera habitual durant la tardor i la primavera. A Sitges van començar a fer-se amb periodicitat juntament amb les rutes modernistes. I, a Vilanova i la Geltrú, es fan encara de manera esporàdica. Aquests tres cementiris, però, garanteixen un potencial pel seu valor com a testimonis de l'auge viscut al Garraf i l'Alt Penedès durant el segle XIX.

El Punt Penedès

Lloret organitza visites guiades al cementiri modernista per Tots Sants

2010-10-27T19:51:00.003+02:00

L'Ajuntament de Lloret de Mar organitza visites guiades al cementiri modernista de la localitat pel pont de Tots Sants. Segons el consistori, es tracta d'un dels espais d'art fúnebre modernista més rellevants de tot Catalunya. Les visites guiades, que seran gratuïtes, es portaran a terme el dissabte 30 i diumenge 31 a les dotze del migdia. Segons els organitzadors, estan dirigides al públic adult i la seva durada serà de 45 minuts.
A les visites es tractarà tant el context històric de la seva construcció com la simbologia dels panteons més destacats. Segons el consistori, al cementiri de Lloret es conserva la petjada de la cultura indiana. La seva reforma a finals del segle XIX va ser impulsada per un sector de població enriquit i la vinculació de les famílies a les quals pertanyien estaven tot sovint relacionades amb les Amèriques, el comerç d'ultramar i la riquesa que generava. Hi van participar artistes de primera línia com Puig i Cadafalch, convertint el projecte de Lloret en una necròpolis d'alt interès artístic i sociològic.

Diari de Girona

Exposició "Cementiris de Barcelona"

2010-10-06T23:42:00.004+02:00

Demà dijous 7 d’octubre a les 19h s’inaugura al centre cívic Torre Llobeta li fins el dia 30 l’exposició “Cementiris de Barcelona” del col·lectiu Ull de Peix. La mostra recull quinze imatges, una per autor, fetes als cementiris de la ciutat de Barcelona.

En aquestes fotografies els autors pretenen mostrar records d’històries i sensacions, de vegades rodejats d’una aura de cert misteri, d’altres, plens de tendresa,… Els cementiris de Barcelona són, tant com la ciutat i els seus habitants, diferents entre si, i els podem veure canviar amb el sol o la pluja, amb el fred o la calor, al matí o a la tarda, a l’estiu o a l’hivern. Els cementiris no són sempre tristos i foscos, ni llocs on només es pot sentir por o enyorança…

Pot cridar l’atenció el fet que cadascun dels quinze fotògrafs que hi ha col·laborat individualment tingui una visió de vegades diferent de la mateixa realitat. En algun cas, es pot advertir un mateix motiu interpretat i tractat de manera distinta segons la mirada de qui l’ha captat amb la seva càmera.

A la mostra podrem veure els treballs d’Antonio Montavez, Encarna Mancha, Erika Belloso, Jordi Picart, Josep Prat, Meme, Miguel Sánchez, Miquel García-Donas, Paco Peñaranda, Kepa, Ramón Micó, Sabina Salicrú, Tomás Pablo, Usitu i Whitty.

barcelonaphotobloggers.org

Arenys de Mar vol potenciar el seu singular cementeri com un atractiu turístic pel seu valor artístic

2010-09-29T11:38:00.002+02:00

Quan et deturis

On el meu nom et crida

Vulgues que dormi

Somiant els mars en calma

La claror de Sinera

Amb aquests versos el poeta Salvador Espriu va col·locar en l’imaginari col•lectiu el cementeri del seu Sinera, nom sota el qual es disfressava el poble d’Arenys de Mar. També en aquest cementeri va ser on va voler ser enterrat, i seguint el seu desig, allà és on descansa en pau. Ho fa darrere d’una discreta làpida de color blanc, on Espriu no volia que hagués res escrit. Va ser la constant insistència dels visitants que acudien a veure la seva tomba i assenyalaven el lloc, la que va acabar fent que en aquella pedra hi figuri el seu nom.

Però no és només la labor d’Espriu la que ha fet que aquest cementeri, catalogat com be Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric des de 1995, hagi passat a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius d’Europa. Moltes altres raons converteixen a aquest cementeri en un paratge únic, començant per la seva ubicació. Situat en la Muntanya de la Pietat, ofereix unes vistes meravelloses del Mediterrani, emmarcat per senyorials xiprers i un clima d’intensa calma. Els habitants d’Arenys i el seu ajuntament són conscients de la importància escultòrica, arquitectònica i històrica d’aquest cementeri del segle XIX. Per això s’han proposat donar-li un impuls i convertir-lo en un eix d’atracció turística.

Una de les escultures de Llimona

"Volem potenciar, donar a conèixer i cuidar d’aquest patrimoni material i immaterial que és el nostre cementeri" explica Ramon Vinyes, l’alcalde d’Arenys de Mar. Aqueix és el motiu que els va portar a formalitzar la seva sol·licitud per a entrar a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius, una agrupació que no sols ofereix una nova via de publicitat, sinó la possibilitat d’aprendre del que altres ja han posat en pràctica. "El que volem és conèixer experiències de gent que ja porta temps treballant amb els seus cementeris, segur que podem aprendre d’ells" contínua Ramon Vinyes, explicant el perquè fa tres mesos van demanar formar part de l’ASCE. De fet, aquest és el primer pas d’un pla per a potenciar l’atractiu del lloc i que ja ha portat al consistori a crear una Comissió del Cementeri que la setmana que ve es reunirà amb la presidenta de l’ASCE per a començar a treballar sobre la difusió de la seva història. Però la comissió ja té diverses idees pròpies i planeja editar guies informatives i fer rutes guiades que expliquen la història del cementeri i el seu valor artístic, però també la dels que reposen allí. I és que Espriu no es troba molt allunyat d’altres noms importants de les lletres catalanes com Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol. Obres de l’arquitecte Enric Sagnier i d’escultors com Venanci Vallmitjana i Josep Llimona són altres de les joies que guarda aquest cementeri. Això sí, no totes estan en el millor estat de conservació, per això l’ajuntament ja ha iniciat un estudi sobre el manteniment dels elements d’interès i en breu s’acabarà la restauració d’una de les peces de Llimona.

Text: Marta Pedrico; Fotos: Gemma Miralda. La Vanguardia

Augmenta el nombre de visitants als cementiris del Poble Nou i de Montjuïc

2010-08-11T21:57:00.005+02:00

Els cementiri del Poblenou i de Montjuïc a Barcelona formen part de la ruta europea de cementiris. Aquests recorreguts culturals tenen cada vegada més acceptació, des del gener fins al juliol els visitants han crescut un 13% respecte a les dades de l'any passat.

BTV Notícies.

Construiran un mausoleu per a Sarah Ellen a Pisco (Perú)

2010-07-28T11:25:00.001+02:00

Des de fa mesos s’està realitzant el trasllat a ossaris dels difunts dels pavellons del cementiri de Pisco al Perú que es van col·lapsar en el terratrèmol del 15 d’agost del 2007. A l'àrea afectada es troba la tomba de la famosa «vampir» Sarah Ellen que no es va veure pertorbada pel moviment sísmic.
Però fins ara no s’han atrevit a tocar el nínxol de Sarah Ellen perquè no es perdi el misteri que arrossega aquest personatge. Cal considerar per a poder preservar la tomba els responsables han hagut de realitzar una labor minuciosa ja que les tombes eren vuitcentistes.
En un diàleg amb els treballadors que demoleixen o traslladen les despulles, van referir al diari El Correo (Perú) que hi ha cert temor davant de la tomba de Sarah Ellen, car en un primer moment el projecte contemplava la demolició total del pavelló, però es va haver de modificar ja que els treballadors no podien dormir tranquils perquè els malsons eren constants entre els que executaven la labor i tenien l’ordre de demolició. Segons han explicat ara, des que es va decidir no tocar la tomba, es treballa sense contratemps.
A l’actualitat la tomba de Sarah Ellen es visitada diàriament per centenars de persones de totes parts del Perú i de la resta del món, col·locant-li grans quantitats de flors, en especial roses vermelles. Alguns la proclamen santa com es veu en les plaques que li col·loquen agraint-li els miracles concedits.
La Beneficència Pública de Pisco va decidir no tocar el nínxol i que se li construiria un mausoleu perquè la gent que li professa la seva fe pugui personar-se per a rendir-li culte.

Cercle V, 12 de juliol de 2010

Barcelona lidera la ruta cultural europea dels cementiris

2010-06-14T09:13:00.003+02:00

Montjuïc i el Poblenou estan entre els 49 recintes elegits en 16 països

El patrimoni artístic, històric i cultural de Barcelona brilla fins i tot en el cas dels recintes funeraris. L'ajuntament promou des del 2006 rutes culturals per divulgar els valors monumentals dels cementiris de Montjuïc i el Poblenou i impulsa un recorregut europeu de cementiris des de la presidència de l'ASCE, sigles en anglès de l'associació dels cementiris europeus més destacats. Ara, el Consell d'Europa ha anunciat el reconeixement oficial d'aquesta ruta com a bé cultural de l'organisme.

La distinció arriba després que la presidenta de l'ASCE, María Luisa Yzaguirre, defensés a Estrasburg la candidatura d'aquest recorregut davant altres iniciatives com les rutes de l'art rupestre, de ciutats termals o de paisatges modernistes, segons va informar ahir l'ajuntament.

6.000 visitants

El president de Cementiris de Barcelona, el tinent d'alcalde Jordi William Carnes, ha dit que la nominació «contribuirà a divulgar Montjuïc i el Poblenou entre els que visiten Barcelona i també entre els mateixos ciutadans desconeixedors, en molts casos, d'aquest tresor tan pròxim». L'últim any, 6.000 persones han participat en les dues rutes, un miler d'elles en les visites guiades nocturnes. Per cobrir la diversitat d'interessos dels ciutadans, Cementiris de Barcelona organitza recorreguts temàtics que van des dels aspectes històrics fins als artístics, incloent-hi les moltes anècdotes urbanes que conserven els recintes.

La ruta reconeguda pel Consell d'Europa reuneix 49 cementiris de 37 ciutats en 16 països i té cinc milions de visitants. S'ha constituït un comitè científic i fins al 2012 es crearà una pàgina a internet i s'editaran un llibre i guies turístiques.

El Periódico de Catalunya

El Consell d'Europa aprova la inclusió de Barcelona en la Ruta Europea dels Cementiris

2010-06-13T21:11:00.004+02:00

El Consell d'Europa ha confirmat oficialment aquesta setmana la inclusió de Barcelona en la futura Ruta Cultural Europea dels Cementiris. L'itinerari, que es duu a terme a la capital catalana des del 2004 al cementiri Poblenou i que des del juny del 2008 es fa també al de Montjuïc, vol donar a conèixer el patrimoni artístic, històric i cultural dels recintes funeraris de la ciutat. La ruta europea inclourà 49 cementiris de 37 ciutats de 16 països europeus, que engloben anualment cinc milions de visitants. De moment ja s'ha format un comitè científic i fins el 2012 es preveu crear una pàgina web, elaborar un llibre, preparar guies turístiques de la ruta i fer activitats divulgatives.

ACN

Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines

2010-05-23T23:06:00.003+02:00

El llibre, d'Edicions Vitel·la, es va presentar ahir a l'Escala

Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines. Judit Pujadó és autora absoluta, del text i les fotos, d'aquest llibre de títol eloqüent i suggeridor, editat per Edicions Vitel·la. Judit Pujadó ha construït un passeig per vint-i-set cementiris de les comarques gironines, bells racons i jardins tan espectaculars per l'assossec, com poc visitats.

Quan la primavera és més esplèndida i vital i la tradició procura girar l'esquena als cementiris, Edicions Vitel·la decideix presentar el llibre de Judit Pujadó, ahir a la sala d'actes de la biblioteca Víctor Català de l'Escala. «Trobo que els cementiris són sempre molt buits i, de la poca gent que hi ha, la majoria són dones; elles són les cuidadores», ha comentat a El Punt l'autora, que es queixa de la poca documentació que hi ha. Hi va poca gent i pocs ajuntaments han dedicat esforços a senyalar les tombes, els monuments, d'interès dels seus cementiris. «Hi ha poques plaques i poca informació i, si és un nínxol, encara és més complicat», lamenta Pujadó, conscient dels retrets que rebrà: «Estic preparada per rebre crítiques d'oblits, que introduiré en altres edicions, si es fan.»

A la introducció fa una declaració: «He caminat per vint-i-set cementiris gironins sense esperar res en concret, però hi he trobat moltes coses. Moltes històries personals i col·lectives. Un reguitzell de guerres deixant esteles en forma de monuments. Monuments, uns fets de restes, altres, de sumes. Hi ha restes d'artistes estimats per conciutadans que un dia, el de la seva mort, es van sentir un xic orfes.» Pujadó proposa els cementiris de Banyoles, Besalú, Begur, Cadaqués, Caldes de Malavella, Calonge, Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Girona, Juià, Llagostera, Llofriu, Lloret, Meranges, Olot, Palafrugell, Portbou, Puigcerdà, Queixans, Ripoll, Romanyà, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar, Verges i Vilamacolum. «Que només fossin 25 va ser difícil. La selecció ja ha estat un repte; hi ha uns cementiris ineludibles pel seu valor patrimonial; després, he procurat que n'hi hagués de totes les comarques, de muntanya i de la costa. Amb la Gemma [Garcia, l'editora] vam mirar que hi haguessin pretexts, que els relats no fossin reiteratius», revela aquesta autora de Palafrugell, a qui agrada fer tots els papers de l'auca. Pujadó confessa els seu interès per Maria Àngels Anglada i Mercè Rodoreda a les quals dedica els dos darrers capítols: les dues tombes. De l'escriptora que reposa a Vilamacolum i de l'enterrada a Romanyà n'usa texts, tal com fa amb fragments de l'obra de Josep Pla. «M'interessen ells i Pla.»

S. G. A. El Punt Girona

Barcelona vol que Europa fomenti el turisme de cementiris

2010-05-02T07:47:00.002+02:00

El turisme i la cultura també passen pels cementiris. Amb aquesta premissa, Barcelona defensarà demà davant el Consell d’Europa la proposta de declarar Itinerari Cultural Europeu la ruta de 49 cementiris impulsada per l’Associació de Cementiris Europeus que presideix la capital catalana.

Aquesta associació promou des de fa mesos la candidatura amb l’argument que els cementiris aporten valor artístic, religiós i històric, tant per les personalitats que hi estan enterrades com pel valor artístic de les escultures i el disseny arquitectònic dels recintes.

«Els cementiris són llocs plens de vida per tot el patrimoni que alberguen i són una part de les ciutats que ha de ser valorada», argumenta el president de Cementiris de Barcelona, el tinent d’alcalde Jordi William Carnes, per promocionar la iniciativa.

La candidatura, que serà defensada per Barcelona demà a Estrasburg, inclou 49 cementiris de 37 ciutats. Competirà amb altres itineraris, com el de camins d’art rupestre prehistòric que defensa Cantàbria, la ruta de ciutats de l’impressionisme o la ruta del romànic. Serà el Comitè d’Orientació de Rutes Culturals el que, després d’escoltar les diverses candidatures, elevarà les propostes al Consell d’Europa, que prendrà la decisió final.

La proposta de la xarxa de cementiris pretén equiparar-se a d’altres que ja estan consolidades com el Camí de Santiago o el Llegat Andalusí. Els 49 cementiris de la xarxa europea reben actualment cinc milions de visitants anuals. Aconseguir aquesta declaració d’Itinerari Cultural suposaria un impuls institucional, a més de fons econòmics comunitaris.

El cementiri parisenc de Père Lachaise va obrir el camí de les rutes guiades en aquestes instal·lacions. El seu èxit va impulsar la creació d’altres propostes similars. A Barcelona, el cementiri del Poblenou i el de Montjuïc van atraure l’any passat 5.700 visitants.

Atraure creueristes

La ruta del Poblenou, la que compta amb més visitants, va captar 5.072 persones, mentre que 620 es van apuntar a la visita guiada al cementiri de Montjuïc. L’objectiu de Cementiris de Barcelona és estimular aquestes visites atraient creueristes i incorporant les activitats dels cementiris a l’agenda cultural.

L’atractiu que l’Ajuntament de Barcelona intentarà potenciar és el recorregut històric que ofereixen els recintes del Poblenou i de Montjuïc –amb personatges com els expresidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys– i el valor artístic de les escultures i els panteons a càrrec d’arquitectes i escultors com Lluís Domènech i Montaner i Josep Llimona.

El Periódico

Tomba de Raimon Casellas

2010-04-12T22:15:00.001+02:00

A les comarques gironines hi ha cementiris deliciosos, que conviden al passeig i a la contemplació. En molts reposen personatges il·lustres: Víctor Català, Carles Rahola, Josep Pla, Mercè Rodoreda, Marià Vayreda, el president Irla o Raimon Casellas, entre d'altres. El cas de Casellas, però, és el mes notori: un nínxol humil, sense cap distintiu, cap nom sobre el guix mut de la làpida. Fins fa poc, fins i tot, es pensava que era un departament buit. L'única manera de sortir de dubtes va ser obrir aquest sepulcre, i ho van fer el 3 de desembre de 1994, en presència de l' alcalde, un metge forense i un jutge de pau. De seguida, però, van confirmar la primera sospita: hi havia algú, al nínxol. En van anar traient les restes, curosament, i les van ordenar a terra per recompondre'n l'esquelet. Entre els objectes que hi van trobar, hi havia un tros d'espardenya, un barret antic, un braguer ortopèdic, per una hèrnia que tenia, i una tapa de fusta del taüt amb les inicials R.C.D. No calia examinar res més: Raimon Casellas i Dou havia estat enterrat al nínxol 34, del qual, efectivament, constava com a propietari. Es va tornar a cobrir el nínxol i es va aixecar de nou una paret de rajoles que van pintar de blanc. I així fins avui dia. Ara que celebrem el centenari de la seva mort, m'agradaria demanar a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses que li reformin i li dignifiquin la làpida, i que hi posin el seu nom. Raimon Casellas, com a crític d'art, va renovar la mirada artística del país. Com a novel·lista, va inaugurar el Modernisme en literatura catalana. Com a periodista, va exercir amb ofici brillant a L'Avenç, La Vanguardia i La Veu. Amic de Casas i Rusiñol, va portar les novetats literàries i estètiques a la Catalunya de finals del 1800.

Urgeix fer una làpida digna a un dels nostres herois gironins i, quan es faci, fer-ho saber a través dels mitjans de comunicació.

Maria Àngels Alsina. El lector escriu. El Punt

El cementiri del Poblenou rep la primavera amb una visita nocturna

2010-04-10T07:10:00.001+02:00

Rosario Correa té el seus pares enterrats al cementiri del Poblenou des de fa només un any. S’està fent de nit i va a visitar-los. És un retrobament especial. Els carrers del cementiri estan il·luminats amb unes espelmes enormes dipositades a terra. Sona música clàssica de corda interpretada en directe en diversos racons per diferents artistes. Mig centenar de visitants caminen en grup amb espelmes enceses a les mans. Segueixen un guia, disfressat de porter del cementiri del segle passat que els revela les claus històriques del recinte.

«M’encanta. Tot és molt espiritual: aquesta música, la nit... T’omple de pau i tranquil·litat. Idees com aquesta acosten els cementiris a les persones», explica Correa, una professora de 54 anys que s’ha apuntat a aquesta curiosa visita nocturna guiada i gratuïta al cementiri del Poblenou que es realitza només dues vegades a l’any (per rebre la primavera i el dia de Tots Sants).

Sara Carbonell, la guia vestida de porter que porta un fanalet, explica que el recinte va néixer el 1775 per alleujar els enterraments al costat de les esglésies de la ciutat. Va tenir poc èxit. Els francesos el van destruir més endavant. I es va tornar a aixecar el 1819 amb l’estil neoclàssic que ara el distingeix. «Aquesta primera part (amplis carrers amb parets plenes de nínxols) va ser concebuda com un cementiri igualitari seguint l’esperit de la Il·lustració. Els nínxols són idèntics i estan col·locats com a vivendes. No hi ha diferència entre rics i pobres», explica Carbonell, que reprèn el camí i dirigeix el grup fins al centre, on hi ha el monument a polítics, metges i funcionaris que van morir de febre groga el 1821.

Després, els visitants i la guia es topen amb una elegant dona, Clementina, amb vestit de burgesa del segle XIX, sota la qual s’amaga Montse Fabregat. Ella és qui porta el grup a l’altra banda, on desenes de tombes escultòriques reflecteixen l’altra història de les classes acabalades de la ciutat i on al cap d’una estona sorgeix un tercer guia, que interpreta l’escriptor Narcís Oller, que apareix com un fantasma per explicar secrets.

Una altra sorpresa es produeix gairebé al final de la visita. El porter i els visitants s’aturen davant del nínxol del Santet, un noi que va morir en l’incendi dels magatzems El Siglo i que és tan venerat al Poblenou que disposa de diverses tombes al voltant per poder acollir els centenars de missatges, exvots i flors que deixen tots els seus admiradors.

«Ens ha encantat, sobretot la llum i la música», diuen somrients Sonia Horcajo, Neus Pastor i Susana Gil, companyes de treball a Acces. Amb 500 persones més es van apuntar a la visita sepulcral nocturna per curiositat. Unes 100 estan en llista d’espera per a la pròxima, a la tardor. Els caps de setmana hi ha altres recorreguts, diürns i també gratuïts, en aquest cementiri i al de Montjuïc.

Óscar Hernández, El Periódico

Barcelona: una guia per gestionar la diversitat religiosa als cementiris

2010-04-02T23:53:00.003+02:00

La Generalitat ha recollit en una guia les orientacions de les diferents confessions religioses pel que fa a l'enterrament dels difunts, la normativa legal en aquest àmbit i recomanacions per a cementiris i funeràries. A Barcelona, ja hi ha cementiris amb recintes adequats per als enterraments jueus i musulmans.

Sandra Mestres. BTV Noticíes.

Els personatges de Narcís Oller es deixen veure pel cementiri del Poblenou

2010-04-01T19:38:00.002+02:00

Mig miler de persones van acudir ahir a l'edició de primavera de la ruta nocturna del Cementiri del Poblenou

Vídeo de BTV

Publiquen una monografia sobre el cementiri vell de Banyoles

2010-03-22T22:20:00.002+01:00

La informació aconseguida amb l'estudi de les restes de 235 persones enterrades al cementiri vell de Banyoles, que va estar en servei entre el 1786 i el 1912, és el fil conductor d'una monografia sobre la ciutat en aquella etapa de la seva història. El llibre es basa en una campanya arqueològica, d'una magnitud sense precedents a Banyoles, realitzada després de descobrir que, en el trasllat a l'actual cementiri, en el vell s'hi havien deixat oblidats molts cossos.

Durant uns mesos del 2008, el solar que fins feia poc havien ocupat l'escorxador i el local dels bombers i que, amb anterioritat, havia estat cementiri, es va convertir en un excepcional jaciment urbà. Arran de les obres per fer-hi pisos, al 2007 van aparèixer per sorpresa les restes de 235 morts, cap dels quals es va poder identificar. Dirigits per Bibiana Agustí i Toni Palomo, un equip d'arqueòlegs en va analitzar els ossos i les dents, així com també les característiques de les tombes, les joies, els objectes que acompanyaven els difunts, el seu sexe, l'edat, etc. El material recollit basteix El cementiri vell de Banyoles, un estudi elaborat pels dos especialistes, i per l'historiador Guerau Palmada i un grup de col·laboradors. L'han editat l'Ajuntament i la Diputació a la col·lecció Quaderns de Banyoles.
Tot el volum està escrit en clau divulgativa, malgrat l'abundància de referències a qüestions científiques que es veuen obligats a fer els arqueòlegs. El resultat és un relat entenedor per al públic en general, que en pot treure un bon retrat de la Banyoles del segle XIX, una etapa especialment interessant des del punt de vista històric, perquè és el moment en què el país abandona l'Antic Règim i comença a adaptar-se a la industrialització. D'entre les nombroses dades que s'hi aporten, és significatiu que la majoria dels cossos estudiats corresponguin a morts entre els 40 i els 60 anys, i que hi hagi molts nadons i infants (37 nenes i nens de menys de sis anys). A banda de les explicacions dels arqueòlegs, es descriuen els precedents de cementiris a la ciutat; els costums funeraris de l'època i el ritual que se seguia a Banyoles; el procés de construcció d'aquell cementiri; el preu d'un enterrament, i les guerres i les epidèmies sofertes en aquell temps, entre altres aspectes.

Ramon Esteban. El Punt

Un llibre dóna a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu

2010-03-06T22:23:00.006+01:00

L'entrada principal del cementiri de Sant Andreu està flanquejada per dues sepultures que representen la història real i la llegenda. A l'esquerra reposen les despulles de Marta Giraudier, una noia morta en l'atemptat anarquista al teatre del Liceu del novembre de l'any 1893. A la dreta, el sepulcre de la família Martí, un monument funerari de final del segle XIX on, segons la llegenda, hi ha les restes d'una núvia de Sant Andreu que va morir a peu d'altar. Popularment és conegut com la núvia del cementiri.

La núvia del cementiri. Foto: Pere Pascual

Aquestes dues tombes formen part del detallat catàleg de monuments funeraris que apareixen en el llibre Classicisme i modernisme en el cementiri de Sant Andreu, un exhaustiu estudi d'investigació signat per la historiadora de l'art Raquel Lacuesta, l'arquitecta Margarita Galcerán i els historiadors Margarida Nadal i Jordi Pujol, que pretén donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic del cementiri de Sant Andreu i contribuir a la seva preservació. El llibre parteix d'un encàrrec de Cementiris de Barcelona acabat l'any 2005, però mai no hauria vist la llum sense l'empenta dels autors i el suport de l'editor Ignasi Torras. «Quan van veure que no seria un llibre de butxaca es va quedar en un calaix i vam ser els autors els que ens vam arriscar...», subratlla Lacuesta, que explica que un cop editat sí que han aconseguit el suport de Cementiris de Barcelona, l'Associació de Veïns de Sant Andreu i altres institucions. El resultat ha estat una obra minuciosa de 272 pàgines i 264 il·lustracions on, a banda de fer un recorregut per la història del cementiri des de la seva inauguració, l'any 1839 –és el segon construït a Barcelona després del del Poblenou–, s'ofereix una anàlisi precisa dels principals monuments funeraris.

La primera reforma del cementiri de Sant Andreu es va fer l'any 1863 i, tot i que no s'han trobat imatges de com era el recinte original, els autors han incorporat a l'estudi una còpia d'un títol de propietat de les tombes on apareix representada una imatge de la primera façana. Els panteons més antics datats són els de la família Fabra, de l'any 1867, i el panteó Guix, anterior al 1878, tots dos construïts amb un estil historicista d'arrel medieval. La primera ampliació es va fer l'any 1899, dos anys després de l'annexió de Sant Andreu a Barcelona. Va ser impulsada per l'arquitecte municipal Pere Falgués i Urpí, autor entre altres coses dels fanals modernistes del passeig de Gràcia. Molts dels panteons més espectaculars, com és el cas del de la família Martí i Rius, obra de Jaume Bayó, un dels arquitectes de treballaven amb Gaudí, estan situats entre el recinte original i aquesta primera ampliació, feta amb pedra de Montjuïc.

El cementiri de Sant Andreu, on descansa el poeta i dramaturg Ignasi Iglesias i hi ha una petita part reservada a la comunitat jueva, s'ha ampliat quatre vegades més. En el camí s'han perdut algunes relíquies, com és el cas de l'antic panteó de Pablo Saladrigas, de 1878. Lacuesta espera que aquest llibre serveixi perquè això no passi més: «Ara l'administració ja pot reglamentar les actuacions per salvaguardar aquest important patrimoni.»

Virtudes Pérez. El Punt

La història... d'un cementiri per a Les Corts

2010-02-17T08:11:00.001+01:00

A poc a poc els cementiris s’han anat incorporant a la curiositat de turistes i locals com un registre del passat, no només pels seus monuments funeraris, sinó també perquè algunes figures famoses hi tenen el seu últim domicili.
Així, el cementiri de Montjüic ha editat un plànol, el primer a Espanya, amb el qual es poden trobar les tombes d’uns quants notables, com el gran compositor Isaac Albéniz o l’expresident de la Generalitat Lluís Companys. En altres cementiris, com el de les Corts, si el visitant sap a qui busca tot se li fa més fàcil, perquè l’assisteix un sistema de recerca informatitzat que li permet trobar la localització de la sepultura.

JUEUS I SUÏCIDES PROSCRITS

Al llarg de la història, on i com enterrar els morts ha estat i és un fet de crucial importància per definir la pertinença a un grup social determinat. El comiat del cos dels seus herois en vaixells pira dels víkings potser no estava a l’abast de tothom, però marcava un estil de societat. De la mateixa manera que amb l’avanç de la societat medieval europea les esglésies cristianes van exercir d’amo i custodi dels cementiris, i van determinar qui i per quines raons hi podia descansar, una negativa es convertia en un càstig i en un desterrament. Jueus i suïcides eren proscrits en aquells cementiris. Per això, quan la convivència era possible, els hebreus tenien el seu propi cementiri, com el que es pot visitar al cementiri municipal de les Corts.
El cementiri de les Corts és resultat de l’ordre dictada per Carles III el 1787, que prohibia enterrar al costat de les esglésies per raons sanitàries i intrigues de poder. Les sagreres, espais sota protecció bisbal en què moltes vegades es guardaven fins i tot collites, fins a aquell moment tenien el monopoli de l’enterrament en sagrat.
Amb la prohibició monàrquica van començar a construir-se els cementiris laics, on hi havia lloc per a tothom fos quina fos la seva religió o la causa de la seva mort. El cementiri municipal de les Corts neix el 1845, en moments en què es consolidava la urbanització del poble de les Corts. Avui en dia és un dels més complets de Barcelona, i un recorregut pels seus carrers és com una passejada per la història, com els recordatoris dels caiguts en les guerres de les Filipines i Cuba.

Raul Argemí. El periódico de Catalunya, p. 43

Troben l´esquelet d´un soldat de la Guerra del Francès a Banyoles

2009-12-21T22:09:00.010+01:00

Una empresa d'arqueologia de Banyoles ha identificat l'esquelet d'un soldat que va lluitar durant la Guerra del Francès, conflicte de principis del segle XIX. El cos inhumat d'aquest personatge s'ha trobat enterrat al Cementiri Vell del municipi durant la intervenció que ha realitzat un grup de 8 experts al jaciment arqueològic descobert a finals del 2007. Aquesta troballa és només un dels cossos localitzats entre les 235 tombes recuperades i excavades del cementiri, però és pràcticament l'únic al qual se li ha pogut assignar nom: Víctor.
Tot i que ja es tenia coneixements de la ubicació del Cementiri Vell a Banyoles, no va ser fins el desembre de 2007 quan van aparèixer els primers ossos. En aquells moments, l'empresa constructora Sacyr-Vallehermoso estava preparant els terrenys d'una parcel·la situada entre els carrers de Sant Martirià, la ronda Fortià i el carrer de la Llibertat per començar l'edificació d'un conjunt d'habitatges. L'aparició dels primers esquelets a la banda sud d'aquesta parcel·la va fer aturar les obres per iniciar una ?prospecció arqueològica que l'Ajuntament va encarregar a Arqueolític Sub-Terra S.L. (www.arqueolitic.com).
La troballa, que va ser alertada per un veí del municipi, Mateu Butinyà i Carrera, és un dels pocs cementiris de l'època moderna. Tal i com va indicar el director d'Arqueolític, Antonio Palamo, aquests jaciments "són molt escassos, tant pels que s'excaven com pels que s'estudien". Ell mateix va ampliar que la proximitat temporal i la recent llei de conservació del patrimoni històric és el que ha induït, en moltes ocasions, a no donar valor a les construccions més recents i s'han malmès quan s'han aixecat nous edificis. Això és el que va passar durant la construcció de l'antic escorxador del municipi el 1936, ubicat precisament sobre aquest jaciment. Una de les parets del nou edifici ha destruït la línia central de la planta del cementiri.
L'excavació, sota la direcció de l'arqueòloga especialista en antropologia Bibiana Agustí, va durar 5 mesos, però tota la intervenció ha durat 2 anys. A banda del treball de camp, s'ha realitzat un estudi exhaustiu arqueològic, històric i antropològic amb què s'ha aconseguit "una aproximació de la gent que va viure a Banyoles durant el segle XIX", va concretar Palomo. Entre altres, s'han detectat diversos períodes de còlera, les malalties típiques de l'època i la presència de dipòsits de cendra a les tombes. Dels 235 cossos que van ser enterrats en aquest cementiri durant els anys que va estar en servei (1786-1913) s'han classificat 141 cosos en funció del gènere amb 86 homes i 55 dones; mentre que el mal estat d'algunes tombes i cossos ha impedit determinar el sexe de 94 inhumats. El grup ha preparat una monografia divulgativa, a punt de ser publicada, que resumeix la feina i els resultats d'aquests dos anys.

Anna Tarrés, Diari de Girona

El cementiri barcelonès de Montjuïc rep els visitants amb itineraris culturals

2009-12-08T22:01:00.002+01:00

Els darrers tres anys el cementiri de Montjuïc ha viscut un procés de rehabilitació important. S'hi han restaurat carrers i murs envellits i 9.000 frontals de nínxols. Ara obre al públic amb un itinerari artístic, un d'històric i un altre de combinat, que permeten conèixer de manera diferent la història de la ciutat.

Josep Bassas. BTV Notícies

Cardedeu demana a la Generalitat que declari el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional

2009-11-09T10:26:00.005+01:00

L’Ajuntament creu que el títol servirà per realçar l’obra de Raspall, que es projecta reformar.

Cardedeu ha fet el primer pas perquè el cementiri municipal, que és obra de Manel Raspall, sigui declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. El ple va aprovar dijous passat fer la petició oficial al Departament de Cultura de la Generalitat. L'Ajuntament preveu reformar el cementiri modernista.

L’Ajuntament de Cardedeu ha demanat al Departament de Cultura de la Generalitat que declari el cementiri municipal, obra de l’arquitecte Manel Raspall, Bé Cultural d’Interès nacional (BCIN). El requeriment va superar dijous passat el primer tràmit, ja que la proposta va passar per ple després d’una primera avaluació de la Comissió de Patrimoni i el Museu Arxiu Tomàs Balvey.

Tots els partits, a excepció del PP, que s’hi va abstenir, van donar suport a la demanda, que vol fer del cementiri de Cardedeu no només un element singular del patrimoni local –està catalogat com a Patrimoni local des de 1999–, sinó també a nivell nacional. L’Ajuntament de Cardedeu vol realçar la importància del cementiri com a element singular i exclusiu de Catalunya, ja que és l’únic que va fer Raspall, deixeble de Gaudí, i que inclou elements tant modernistes com noucentistes. “Ja tenim un projecte per fer-li una reforma i una ampliació i volem posar en valor, des de la regidoria d’identitat local, el que ens és propi”, va dir en el ple l’alcaldessa, Calamanda Vila.

AMB ELEMENTS PROPIS DEL MODERNISME

El cementiri, encerclat amb una tanca perimetral de granit, es va construir entre el 1919 i el 1920 i, per exemple, la construcció dels nínxols o els acabats amb forja són elements propis del modernisme.

Norma Levrero, El 9 Nou (Edició Vallès Oriental)

L'Ajuntament de Cardedeu demana declarar el cementiri Bé Cultural d'Interès Nacional

2009-11-09T07:22:00.014+01:00

El ple de l'Ajuntament ha aprovat sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) del cementiri municipal de Cardedeu. Aquesta declaració té la finalitat de reconèixer i protegir d'una manera especial aquells béns que reuneixen determinades condicions que incrementen la seva importància i significació.

El cementiri municipal és un dels conjunts d'arquitectura funerària més interessants i singulars del país, obra de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Construït entre 1917 i 1921, és d'estil noucentista, amb elements de transició entre el modernisme i el noucentisme, i avui encara conserva tota l'essència i estructura original. Es troba edificat a la pendent d'un turó, encerclat per una tanca perimetral de pedra, i construït amb pedra granítica. A l'interior hi ha diversos panteons, entre els que destaquen el de Marc Viader amb una escultura d'Enric Clarasó, i els de les famílies Llibre, Arquer-Blanch o Mata-Diumer. També hi ha elements arquitectònics com un pou, una capella o una pèrgola mirador.

El Punt

Una família es troba el nínxol obert i buit al cementiri de Girona per una errada

2009-11-07T23:09:00.001+01:00

Una família que va anar el dia de Tots Sants a portar flors a un familiar al cementiri de Girona va trobar-se el nínxol obert i buit. L'Ajuntament havia iniciat el procés de reversió del nínxol perquè havia arribat a la seva caducitat, però posteriorment la família va regularitzar la situació i no es va anul·lar l'ordre de buidament del nínxol. Avui es tornaran a sepultar les restes.
La família afectada no s'explicava, el dia que va anar al cementiri, que el nínxol estigués obert i buit sense que se'ls hagués avisat. Segons va explicar María Amparo Centeno, les restes desaparegudes són les del seu sogre, David Naves, que eren al nínxol número 71 del carrer Santa Anna del cementiri. La dona diu que el seu marit, fill del difunt, està molt afectat per aquest fet. Després de fer gestions amb la Funerària Poch, la família va comprovar que les restes es guardaven en un altre lloc, a dins d'una bossa i amb el nom del difunt. Avui, a les onze del matí, es tornarà a donar sepultura a les restes a la seva làpida.
Els fets es deuen a una errada en la gestió del nínxol, segons va explicar Josep Maria Cairó, de la Funerària Poch, empresa que gestiona administrativament el cementiri.
Segons Cairó, l'Ajuntament inicia els processos de reversió dels nínxols que arriben a la caducitat, als 25 anys, i no en cobra les taxes. Aquest procés, però, estableix abans diverses gestions per a la localització dels propietaris del nínxol.
Si no es localitzen els propietaris, el procés continua fins a donar l'ordre al personal del cementiri que buidin el nínxol.
Segons la funerària, el procés de reversió del cas afectat va començar l'any 2005, i el nínxol no es va buidar fins a finals del 2008.
Resulta, però, que el 2007 la família havia procedit a regularitzar la situació del nínxol, amb un altre nom. El consistori tenia coneixement d'aquesta regularització per part de la família, però, per una errada, això no es va comunicar al personal del cementiri, que ja tenia l'ordre de buidar el nínxol. «No es va pensar que ja hi havia una ordre en curs per buidar el nínxol», hi va afegir Cairó.
Arran d'aquest fet, la funerària ha pres mesures perquè això no es repeteixi, i abans de buidar cap nínxol faran les comprovacions corresponents.

El Punt

Visita nocturna al cementiri del Poblenou per Tots Sants

2009-10-29T21:07:00.020+01:00

Unes 500 persones van participar ahir en la visita nocturna que va organitzar el cementiri del Poblenou. de Barcelona. En aquesta ocasió, i com ja va fer l'any passat coincidint amb la proximitat de Tots Sants, la visita ha estat dedicada a la tradició mexicana del 'Día de los muertos'.

La celebració del ‘Día de los muertos’ és una festivitat que se celebra a Mèxic coincidint amb Tots Sants. Segons aquesta tradició, és el dia en el qual els morts es retroben amb els vius per compartir records, menjars i celebracions. Al cementiri del Poblenou s’ha escenificat amb dues tombes ornamentades segons aquest ritus.

La sortida d’ahir dimecres forma part de les visites que organitza el cementiri del Poblenou. Hi ha visites guiades diürnes cada primer diumenge de mes -en català i castellà- i dues úniques visites nocturnes a l’any. Es fan per la primavera i per Tots Sants.

BTV Notícies

Demà comença la sèrie divulgativa 'La ciutat dels cementiris' a través de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL)

2009-10-28T23:10:00.002+01:00

La Xarxa de Televisions Locals (XTVL) comença a difondre demà entre les seves emissores associades la producció documental i divulgativa La ciutat dels cementiris, que ha estat dirigida per Albert de la Torre i que té com a protagonistes els recintes funeraris de la ciutat de Barcelona.

La ciutat dels cementiris consta de tretze episodis de mitja hora de durada, el primer dels quals contextualitza els recintes que es visiten amb les càmeres i estableix les línies generals de la relació que han mantingut amb la ciutat que ha acabat acollint-los malgrat el seu aïllament inicial.

L'últim dels capítols, al seu torn, explica quins són els serveis i les activitats -com ara les rutes guiades que tenen finalitats turístiques- que ofereixen els cementiris de què s'ha parlat.

Albert de la Torre, com a director de la producció documental, defensa la tria de la temàtica perquè, avui en dia, "els cementiris són museus a l'aire lliure que acullen mostres d'arquitectura i d'escultura signades per artistes de renom".

Amb tot, aquest valor dels cementiris no és l'únic fet en què incideix la producció. Segons el seu director, "la història dels cementiris barcelonins és part de la història de Barcelona en els seus últims 200 anys, perquè el que s'hi troba mostra com ha anat canviant la relació dels ciutadans amb la mort".

De la Torre esmenta, com a exemples de la plasmació d'aquesta relació, les creacions dels artistes de prestigi de cada moment; la inclusió en les làpides de fragments literaris d'autors que han estat referents en la seva època, com és el cas de Joan Maragall, mossèn Cinto Verdaguer i Joan Salvat-Papasseit, entre d'altres, i el fet que, ara com ara, no és estrany trobar una tomba que té com a guarniment un escut del FC Barcelona.

La ciutat dels cementiris, segons avança el seu director, també dedica part del seu minutatge a la reflexió sobre la funció actual dels recintes, que "perden protagonisme en les seves funcions originàries perquè la ciència i la pèrdua de pes del catolicisme han obert la porta a les incineracions, però que en guanyen com a continents de patrimoni cultural, i la prova d'això és que bona part de la inversió que s'hi fa té a veure amb la restauració".

Els capítols endrecen els seus continguts en funció d'una selecció temàtica. Això fa que, per exemple, se'n parli des del punt de vista dels referents literaris i des del punt de vista de la creixent diversitat religiosa, entre d'altres.

La ciutat dels cementiris compta, a més, amb les intervencions de 26 entrevistats, amb què es conversa en funció de la seva relació amb els cementiris.

Òscar Montferrer. Avui

Ronda de nit al cementiri

2009-10-27T23:34:00.001+01:00

Avui dia la majoria no visitem els cementiris per anar-hi a passar l'estona o a passejar, ho fem per la necessitat d'haver d'enterrar algú o bé per visitar les tombes dels parents o amics que hi tenim. Són visites fugaces, empeses pel sentiment del dolor o de l'enyor. Ben poques vegades fem un passeig pel cementiri. Els cementiris no són agradables perquè ens recorden la nostra caducitat, un fet que volem oblidar. Malgrat això, hi ha cementiris ben bonics, i que han tingut un renom gràcies a l'atenció d'alguns artistes: Espriu va fer universal el d'Arenys i Josep Pla, el de Cadaqués. A les ciutats també hi ha fossars dignes de visita: el del Poblenou, el de Montjuïc o el de Reus. En aquests espais hi ha vegetació, bosquets, jardins, una concentració d'obres d'art molt superior a la de les altres parts de la ciutat, i sobretot, silenci... Avui dia, que la recuperació del patrimoni es veu no només com una qüestió de preservar la nostra identitat, sinó també com una eina de promoció econòmica del territori, hi ha cementiris que no negligeixen el patrimoni funerari i el donen a conèixer mitjançant accions divulgatives com poden ser itineraris o guies. El Cementiri General de Reus, el primer cementiri no confessional que va haver-hi a l'Estat, enguany culmina aquesta tasca de prestigiar-se amb visites dramatitzades nocturnes a la part antiga. La mort també va de bracet amb el teatre, i per exemple tenim la representació de Don Juan Tenorio, que pels volts de Tots Sants és viva encara al país, i reculant molt trobaríem les representacions medievals de la Dansa de la Mort entremig dels fossars. Malgrat el pànic cerval que puguem sentir pels cementiris, hi són i hi seran, i el teatre, sempre que es fa amb respecte i rigor, com és el cas, és una excusa agradable per apropar-s'hi i pair envoltats d'art que algun dia també s'abaixarà el nostre teló.

Antoni Veciana. El Punt

Profanen sis nínxols i destrossen làpides al cementiri d’Ulldecona

2009-09-11T20:33:00.005+02:00

Un total de sis nínxols del cementiri d’Ulldecona van ser profanats la nit de dilluns a dimarts en un acte macabre que ha consternat els veïns la població del Montsià, en plenes festes quinquennals. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar l’autoria dels fets.
El cementiri d’Ulldecona no té vigilant i un empleat municipal és l’encarregat d’obrir cada dia el recinte. Tanmateix, va ser una persona de la població, que va anar dimarts a dipositar flors a la sepultura d’un familiar, qui va donar l’avís a la Policia Local i aquesta als Mossos d’Esquadra de l’acte vandàlic comès. La imatge era macabra. Sis nínxols havien estat rebentats amb les corresponents làpides trencades i els ossos dels difunts al descobert. En uns altres tres nínxols es van danyar parcialment les làpides.

L’alcaldessa d’Ulldecona, Núria Ventura, ha reconegut que l’acte vandàlic ha consternat els veïns de la població, que durant aquesta setmana celebren les festes quinquennals en honor a la Mare de Déu de la Pietat. «Les destrosses en algunes làpides són importants i ara mirarem si a través d’alguna assegurança es poden cobrir aquests danys», ha explicat Ventura, que ha definit els fets com una «bretolada molt cruel».

Segons ha pogut saber aquesta redacció s’ha descartat el robatori a les sepultures com a mòbil de les profanacions i tot apunta a un acte vandàlic en el marc de les festes majors de la població. A la zona afectada del cementiri no van aparèixer pintades ni altres indicis que apuntessin a algun tipus de ritus satànic. «Pels danys que es van cometre l’autor o els autors van haver d’estar algunes hores a l’interior del recinte», suposa Ventura, que va afegir que «no crec que una persona sola hagi pogut fer tot això».

Els Mossos van realitzar dimarts al matí una inspecció ocular al lloc dels fets on també es va personar un forense. Van ser els agents de la policia catalana els qui van avisar els familiars dels difunts de les sis tombes profanades.

Arran d’aquest succés i de la investigació iniciada pels Mossos d’Esquadra, el cementiri es troba tancat al públic des de dimarts i l’Ajuntament podria tornar a obrir-lo a partir d’avui, segons va indicar ahir l’alcaldessa. El cementiri es troba prop del Calvari, apartat del nucli urbà i a poca distància del polígon industrial de Valdepins.

Joan Josep Carot, Diari de Tarragona

Els misteris de l´antic cementiri: nou itinerari a Figueres

2009-08-21T23:16:00.000+02:00

L'Ajuntament de Figueres oferirà la possibilitat dissabte a partir de dos quarts de vuit del vespre de descobrir l'antic cementiri civil, en servei des de 1817, i on reposen maçons i lliurepensadors de la ciutat d'altres temps. Es tracta d'una de les rutes per la Figueres oculta que s'han posat en marxa aquest any i que acabaran la setmana vinent amb un itinerari pel castell de Sant Ferran. Pel cementiri, es podran veure els grans panteons de l'antic cementiri catòlic on reposen personatges de distingida trajectòria professional, amb escultures cisellades per artistes de reconegut renom com Frederic Marès o Venanci Vallmitjana, entre d'altres.

Diari de Girona

Roser Carreras presenta un llibre sobre el cementiri d´Olot

2009-05-13T17:35:00.001+02:00

L'Ajuntament d'Olot i la Funerària Besora han editat el llibre de poesia lírica Paraules quietes de la poetessa olotina Roser Carreras. El poemari està dedicat en la seva integritat al cementiri d'Olot. Amb més de 60 poemes, l'autora expressa la seva relació íntima amb el cementiri de la seva ciutat.
La presentació del llibre anirà a càrrec de la filòloga olotina, Meius Ferrés, qui també ha escrit el pròleg.
L'esdeveniment tindrà lloc el proper dissabte dia 16 de maig a les 19 hores a can Trincheria.

Diari de Girona

L´empresa olotina Art Cristià comecialitzarà escultures funeràries

2009-05-06T20:37:00.001+02:00

L'empresa Cementiris de Barcelona posa a l'abast dels ciutadans la possibilitat que adquireixin rèpliques d'escultures funeràries de grans mestres modernistes com Josep Llimona, Miquel Blay, Josep Berga o Clestí Devesa per decorar les tombes o els nínxols dels seus éssers estimats.
Entre els vetustos panteons del cementiri del Poblenou, el més antic de la capital catalana, es va donar a conèixer ahir aquesta iniciativa, pionera a Espanya, i que serà possible gràcies a l'acord de col·laboració al qual van arribar l'empresa d'Olot Art Cristià i l'entitat funerària barcelonina, que comercialitzarà aquestes escultures amb preus que van dels 700 als 4.000 euros.
El director general de Cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña, va explicar en roda de premsa que es tracta de continuar treballant perquè els nou cementiris de la ciutat "siguin reconeguts com a llocs patrimonials i de visita, oberts al passeig".
La col·lecció d'escultures que es va presentar ahir compta amb cinc models: l' Àngel del Sepulcre, dret, i de l'autor Josep Berga Boada, un dels principals introductors del modernisme a Olot; l'Àngel delSepulcre", assegut, i Relleu de l'Àngel, de Celestí Devesa Pinadella, escultor i professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts d'Olot.
També s'ofereix un Relleu de Crist, un element decoratiu de làpida, de Miquel Blay Fàbregas, primera medalla de l'Exposició Universal de París del 1900 i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid; i Relleu del Sagrat Cor, de Josep Llimona Bruguera, medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona i Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona.
Valmaña va destacar que els preus de les escultures són possibles gràcies a les tècniques que utilitza Art Cristià a partir dels motllos originals d'aquestes peces i de reproduccions amb resines amb bany de bronze o fibra de vidre.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu dedicat a les tècniques tradicionals de la imatgeria religiosa i als vells oficis artístics relacionats amb aquesta activitat.
Preguntat Valmaña sobre la possibilitat d'acabar omplint tots els cementiris barcelonins amb escultures d'aquest estil, va subratllar: "ja ens preocuparem de no caure en el mimetisme, ni en la repetició".Precisament, com que l'empresa d'Olot té altres escultures del mateix estil, segons va recordar el president del seu consell d'administració, Joaquim Vayreda, no es descarta ampliar el catàleg amb altres figures escultòriques si la iniciativa té èxit.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
Sobre incineracions, va dir que estan en el 39 per cent, i van en augment cada any, encara que moltes de les urnes (un 30 per cent) també s'acaben enterrant.
Aprofitant la presentació d'aquestes escultures, Jordi Valmaña també va indicar que, en els últims tres anys, Cementiris de Barcelona va invertir un total d'1,5 milions d'euros en la rehabilitació del patrimoni del cementiri del Poblenou, amb obres de coneguts arquitectes i escultors del segle XIX com Joan Nolla, Jaume Barba o Elies Rogent. Respecte a l'actual moment de crisi, Valmaña va assegurar que l'empresa continuarà invertint en la millora dels cementiris barcelonins, on cada any es registren entre 17.000 i 18.000 enterraments.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest, present a l'acte, va mostrar la seva satisfacció per l'acord, especialment, pel que suposa "popularitzar" l'art religiós d'Olot, l'anomenada Ciutat dels Sants, i on s'ubica un singular museu de tècniques tradicionals.

Agència EFE

Anglès prepara les bases per llogar la casa del cementiri 2 anys després d´anunciar-ho

2009-04-26T09:40:00.001+02:00

L'Ajuntament d'Anglès va fer públic fa gairebé dos anys que posaria a lloguer la casa que hi ha al cementiri a un preu simbòlic, a canvi que la persona que hi visqui s'ocupés de tenir cura de l'espai i ferhi de guarda. Ara, després que aquest fet generés molta polèmica en el municipi, així com als mitjans de comunicació, el consistori està ultimant les bases del concurs per trobar el guarda i primer habitant del cementiri.
En concret, les bases són en mans del secretari de la corporació i s'espera, tal com manifesta el regidor d'Urbanisme, Josep Santané (PSC), que abans de l'estiu es pugui convocar i, per tant, que en breu algú habiti la casa que es troba a mà esquerra de l'entrada del cementiri nou d'Anglès, ubicada als afores del poble, a la carretera que porta fins a Santa Coloma de Farners.
El retard d'aquesta convocatòria del concurs, segons Santané, és especialment "per la pressió -mediàtica- que vam tenir i vam decidir-ho deixar refredar i ja hi hem posat fil a l'agulla". De fet, quan es va anunciar el possible lloguer, les cartes i trucades van col·lapsar el consistori,tot i no haver-se convocat encara el concurs.
D'altra banda, l'edil d'Urbanisme destaca "la dificultat de fer el contracte d'aquest lloguer, ja que és especial perquè hi ha la contrapartida d'haver de mantenir el cementiri". La idea del consistori és que la personsa que visqui a la casa del guarda s'ocupi de mantenir la jardineria del cementiri, així com obrir i tancar la porta d'accés, en horari de visita.
Es tractarà d'un concurs on hi podrà participar tothom, però on els veïns del municipi d'Anglès tindran prioritat. A més, es demanarà que la persona no tingui cap propietat.
La casa del cementiri d'Anglès es coneix com la casa del guarda, però mai l'ha habitada ningú fins ara. I és un habitatge de 55 metres quadrats de dues habitacions, menjador amb llar de foc, una cuina i lavabo i on "s'hi van fer totes les millores per poder-la habitar, té aigua corrent, llum i tot", afirma el regidor d'Urbanisme.

Viure en un lloc peculiar
Mentre no es lloga, el manteniment d'aquest equipament va a càrrec de la brigada municipal i, per treure'ls feina de sobre, es va decidir optar pel lloguer d'aquest habitatge. Al seu dia, la proposta va generar polèmica perquè hi havia gent que considerava que viure en un cementiri podia ser un impediment. En canvi, el consistori d'Anglès defensa que pot ser un habitatge llogat a preu simbòlic com qualsevol altre i, per això, ha desencallat la redacció de les bases pel concurs, que portarà a la casa del guarda del cementiri d'Anglès els seus primers habitants a curt termini.

E. Batlle. Diari de Girona

Veure entrades anteriors sobre el tema:

2008-01-12
2007-08-31

El cementiri de Poblenou, el més antic de BCN, va oferir dijous un passeig nocturn amb espelmes i música de violí

2009-03-28T09:07:00.001+01:00

Cau la nit i al cementiri de Poblenou els panteons coronats per àngels de marbre s'il.luminen amb fileres d'espelmes. Un grup de visitants segueixen els passos d'una guia, disfressada d'enterramorts del segle XIX, amb brusa, gorra i un llum d'oli, en una visita nocturna amenitzada amb solos de violí, organitzada dijous per Cementiris de Barcelona per mostrar el seu interessant patrimoni. I és que el modernisme de l'Eixample es trasllada al cementiri de Poblenou, on dorm una bona part de la història de la ciutat.
Dissenyat per l'italià Antonio Ginesi l'any 1819, el cementiri conserva panteons realitzats pels arquitectes de l'alta burgesia, com Enric Sagnier (autor de l'església del Tibidabo) i Elias Rogent (autor de la universitat central), escultors com els germans Vallmitjana i, ja al segle XX, Jaume Barba, autor del tètric però apropiat conjunt El petó de la mort. A les fosques, àngels i calaveres presenten una aparença lleugerament fantasmagòrica. És per aquest motiu que el grup es manté apinyat i en silenci mentre la guia assenyala, per exemple, el cenotafi on està enterrada mitja corporació municipal a causa de l'escabetxada que va provocar la febre groga de l'any 1812.
En aquest cementiri reposen els membres de la família del banquer Arnús, del fabricant Bonaplata, dels marquesos d'Alella i de l'indià de Sitges Juan Vias. A mitjans del segle XIX es va superar el mal averany que transmetia el cementiri --es va arribar a rumorejar que amb els morts fabricaven sabó i botifarra-- i fins i tot era de bon to comprar un nínxol i passejar-hi durant els dies festius per comparar l'originalitat dels panteons. Avui les grues assetgen el món dels morts i les promocions del 22@ es construeixen amb vistes als túmuls.
El grup s'atura davant la tomba més florida. Allà està enterrat Francisco Canals, el Santet, un dependent dels magatzems El Siglo que va morir el 1899 als 22 anys. El noi desperta tanta devoció que figuretes, flors i fetitxes desborden el seu nínxol. Fins i tot hi ha una urna on s'endevinen missatges manuscrits, cintes antigues i sobres amb el segell de La Caixa.
És el torn del següent grup, nens de l'escola Salvat Papasseit que localitzen als mòbils el politò de Psicosi nerviosos davant l'imminent calfred. La pròxima ruta nocturna, per Tots Sants.

Rosario Fontova, El Periódico

Girona recuperarà la tanca del cementiri obra de Rafel Masó

2009-01-25T17:48:00.004+01:00

L'Ajuntament de Girona reformarà la tanca històrica del Cementiri de Girona, de l'arquitecte noucentista Rafel Masó (Girona, 1880-1935) i realitzada entre els anys 1917 i 1919, que, actualment, es troba en mal estat de conservació. El projecte, finançat gràcies als Fons Estatal d'Inversió Local, inclou l'arranjament de la urbanització del sector a l'entorn de la tanca, cosa que implica l'actualització dels serveis i un canvi de seccions i paviments dels espais urbans afectats. També s'habilitaran els espais del camí arran del riu perquè hi puguin passar els vianants més còmodament. L'adequació inclou la il·luminació de la tanca. El pressupost per contracte és de 374.071, 86 euros.
El projecte té quatre fases. En la primera, és preveu crear el nou passeig davant la tanca. La segona, serà la rehabilitació del mur central i la portal principal. Prèviament es reformaran els portals laterals i l'enllumenat de la citada tanca. Finalment, l'actuació acaba amb l'habilitació de l'espai arran del riu com a recorregut per a vianants. En referència als treballs en la tanca de Masó, l'Ajuntament de Girona té el propòsit de revaloritzar l'obra artística, incidint en aquells elements que l'emfatitzen. A tall d'exemple subratllant les textures del mur de pedra i els elements ceràmics, la simbologia dels relleus escultòrics o la composició de la terrissa negra. El projecte busca convertir l'entorn en un passeig per a vianants ampli i en què les parts que el formaran estiguin il·luminades selectivament. L'Ajuntament també vol, amb l'objectiu de recuperar un espai públic, fer l'espai més accessible perquè sigui una zona de passeig.

Text: Joaquim Bohigas,
Imatge: Marc Martí

Diari de Girona

Cementiris de Barcelona cedeix a la Biblioteca de Catalunya uns 800 expedients inèdits de projectes arquitectònics

2009-01-13T09:36:00.003+01:00

Les bones famílies de la burgesia barcelonina van colonitzar l'Eixample amb cases modernistes encarregades als millors arquitectes, que rivalitzaven entre si. I quan morien encarregaven els seus panteons als mateixos arquitectes, prolongant als cementiris del Poblenou i Montjuïc els estils neogòtic o neoegipci de què gaudien a les seves mansions. La casa, la llotja al Liceu i el panteó conformaven l'escenografia vital dels barcelonins rics.
Un fons d'uns 800 expedients inèdits de monuments funeraris d'entre el 1883 i el 1920 serà estudiat a la Biblioteca de Catalunya, cedit per Cementiris de Barcelona. Dolors Lamarca, directora de la biblioteca, i Jordi Valmaña, director general de Cementiris, van firmar ahir l'acord, que posarà a disposició dels especialistes i del públic interessat un autèntic filó de projectes de panteons i sepultures monumentals. El fons es conservava al cementiri del Poblenou, dipositat en caixes, i haurà de ser restaurat --alguns dels expedients de paper- tela estan afectats per fongs microscòpics-- mentre es procedeix a inventariar-lo i escanejar-lo perquè en el futur sigui consultable a la web de la biblioteca.

A cel obert
Els expedients consten de plànols manuscrits, amb dibuixos a mà alçada, descripcions precises i la firma de l'alcalde de torn, a més de la dels arquitectes autors del projecte. Cada panteó requeria un permís municipal, exactament igual que un edifici. A Cementiris consideren que els cementiris més antics de Barcelona "tenen consideració de museus a cel obert, amb un nombre més alt d'escultures modernistes que a la mateixa ciutat".
El cert és que a més dels arquitectes, als panteons s'hi van lluir els escultors i els vidriers, els ebenistes i els forjadors, el mateix repertori d'artesans que actuaven a les noves cases que anaven perfilant l'urbanisme de la ciutat cap al nord, un cop enderrocades les muralles, a mitjans del segle XIX. Una nota al Diario de Barcelona informava el 1850 de la construcció "del magnífic i greu panteó de la família Vilardaga amb la seva capelleta i el seu jardinet", cosa que certifica la importància que es donava en l'època a l'aparença de l'última residència.
Encara que el fons ha de ser catalogat, de moment s'han trobat peces de primera categoria com el dibuix original de la creu monumental d'influència cèltica erigida al Poblenou sobre un terreny que havia estat una fossa comuna. L'obra va ser realitzada el 1887 per Josep Palmada en pedra calcària de Girona per un import de 20.000 pessetes, segons un projecte de Leandre Albareda, arquitecte autor del cementiri de Montjuïc. Aquest cementiri va ser inaugurat el 1883 i es considera el millor llegat, juntament amb l'Exposició Universal del 1888, de l'alcalde Rius i Taulet.
Josep Vilaseca és l'arquitecte del panteó arc-cova de la família Batlló, amb una façana, dibuixada el 1889, que representa dos àngels i dues columnes amb capitells en forma de mussols, exactament igual al monument que subsisteix a Montjuïc. Vilaseca, que és autor de l'Arc de Triomf neomudèjar del passeig de Lluís Companys, va tenir com a col·laboradors tant per a l'arc com per al panteó els escultors Manuel Fuxà i Enric Clarasó, dos dels artistes del premodernisme. També s'han localitzat plànols firmats per Enric Sagnier, l'arquitecte favorit de la petita aristocràcia conservadora de Barcelona. Precisament Sagnier va projectar el panteó Mulleras i Pons el 1912, quan ja havia construït les cases per a Camil i Ramon Mulleras a la ciutat dels vius.
D'Antoni Maria Gallissà se n'ha trobat l'expedient del panteó de la Riva, de l'any 1894, que compta amb escultures d'Eusebi Arnau, l'artista que va deixar la seva empremta tant al Palau de la Música com a la Casa Amatller. I també en aquest cas l'arquitecte va construir la Casa de la Riva per a la mateixa família. Dels arquitectes del cementiri de Montjuïc, el que més panteons va dissenyar -se n'han censat 12- va ser Antoni Rovira i Rabassa, un autor de la segona divisió modernista que va construir la caseta del passeig de Gràcia adjacent amb la potent Pedrera de Gaudí.

Rosario Fontova, El Periódico de Catalunya

Un punt de vista judàic sobre el cementiri jueu de Montjuïc

2009-01-03T17:47:00.002+01:00

Quan parlem de cementiris jueus al llarg de la diàspora del nostre poble, hem de saber que una de les prioritats que tenien els líders de les comunitats a l´hora de decidir o d ´ acceptar establir-se en una ciutat era garantir el dret de posseir un terreny per poder fer enterraments segons els preceptes d´una tradició que es portava a terme des dels temps d´Abraham. Altres garanties bàsiques i necessàries que es negociaven amb el poder local, eren el dret de practicar el seu culte i ritual, de circumcidar els mascles i de gestionar de manera independent els assumptes interns de la comunitat d´acord amb les seves lleis i els seus costums.

La referència documental escrita més antiga que parla del cementiri jueu de Barcelona, data del S.XI (1091), referint-se a unes vinyes que Ramon II, comte de Berenguer, havia de restituir a la Canonja de la Santa Creu i Santa Eulàlia, en la qual es fa menció a unes antigues sepultures jueves (veteres judeorum sepulturas).

Altra referència, de caràcter indirecte i amb data posterior (1368), sembla remetre'ns l´antiguitat del cementiri al S. IX. Es tracta de la comunitat jueva de Tortosa, la qual en adonar-se'n que el seu cementiri està en perill, donen testimoniatge que en ell es troben unes tombes notables, com no existeixen en cap altre lloc del regne d'Espanya amb la única excepció de Barcelona "on n'hi ha des de fa 50 anys".

Posteriorment a l´atac al Call al 1391, la necròpolis de Montjuïc va patir el saqueig de les seves làpides funeràries, que van ser venudes com a material de

construcció. Un exemple on podem veure, a primera vista, la gran quantitat de pedra recuperada, és l´edifici del Palau del Lloctinent del S. XVI, que allotjà fins fa molt poc l´Arxiu de la Corona d´Aragó.

A principis del S. XV el rei Martí "L´humà" atorga a la comunitat de Celestins -els quals s´ocupaven de la Capella Reial- un terreny que havia estat el cementiri dels jueus. En referències posteriors del S. XVII al XIX s´observen, en títols de propietat i cartografia militar, els topònims “Plaine des Juifs” o “Fort dels Juifs”, el “Camino de los judíos” i fins i tot “la fuente de los judíos”, tots ells fent referència molt probablement a la ubicació de l´antic cementiri.

Al llarg dels segles, la zona del cementiri s´ explotà com a cantera i, el fet d´esser jurisdicció militar, va mantenir-la pràcticament igual malgrat sofrir algunes destruccions parcials, com les provocades amb la construcció de les bateries General Álvarez de Castro (1898). Aquesta actuació va permetre

constatar que la necròpolis s´estenia ambdós costats de l´actual carretera de pujada al castell.

Durant les primeres dècades del S. XX es troben algunes làpides i tombes de forma esporàdica, degut als treballs d'instal·lació del camp de la Sociedad de Tiro Nacional.

Posteriorment, durant la construcció dels pavellons de tir al colom, es trobaren restes del cementiri. Davant aquesta descoberta, tècnics del Institut Municipal de Història, van fer una exploració d'emergència entre 1945 i 1946, en la qual es localitzen, estudien i analitzen, la morfologia i els restes humans en 171 sepultures.

Jordi Casanovas i Miró va recollir les 74 unitats de tot aquest conjunt epigràfic funerari (el qual havia estat trobat en diferents edificis com a material reutilitzat o en fons museístics) a les Series Hebraica de la Monumenta Paleographica Medii Aevi.

L´any 2001, en previsió d´unes obres que s´havien de fer en aquella zona de la muntanya, l´Ajuntament de Barcelona encarregà una campanya d´excavació en un terreny adjunt a l´excavat al 1945. Durant

aquests treballs, es troben cinc- centes cinquanta set tombes i una sola matseva (làpida funerària). L´informe complet d´aquesta actuació encara no s´ha publicat, però sí un article amb resultats dels estudis fets, en quant a la morfologia de les tombes i l´anàlisi dels restes humans es refereix.

És la primera vegada que, a Catalunya, es pot identificar la informació completa de la persona de l´enterrament , per trobar-se la matseva en el lloc en què va ser col.locada originalment. En aquest cas es tracta de “l'esposa del Rabí Isaac ben Rabí Levi, que morí el mes de Kislev de 'any 4990 del calendari hebreu (novembre-decembre de 1229)”.

Dins la tradició jueva, el respecte cap als difunts inclou la prohibició absoluta d´exhumar els cossos, fins i tot segles després de l´enterrament. Aquest fet explica la preocupacio´que trobem, al món jueu local i internacional, davant l´excavació i l´obertura de tombes al cementiri de Montjuïc. Després de la incoació de l´expedient de declaració de BCIN, també es va sol.licitar informació sobre el destí dels restes excavats per tal de poder donar´ls-hi sepultura novament.

A l´any 2006, a la premsa local, es va informar del pla d´actuacions que l´Ajuntament de Barcelona tenia previst per al cementiri de Montjuïc. Lògicament ens vam interessar en aquells aspectes del projecte que afectarien a l´àrea de l´antic cementiri.

Precisament, en el lloc que actualment és una terrassa molt especial, amb vistes a la Mediterrània, és a dir, orientada a Eretz Israel, es faria un jardí d´un costat i una construcció de serveis a l´altre, per tal de proveir la zona de lavabos i begudes.

Amb aquestes característiques tan destacades, segons expliquem, i tenint en compte que aquesta peça històrica representa la presència i la memòria de la comunitat jueva a Barcelona durant cinc o sis segles, ens semblava que aquest lloc mereixia un tractament particular, que pogués transmetre tota la profunditat del seu significat. I així ho vàrem comunicar a les comunitats jueves de Barcelona, a les quals vam suggerir la idea que, per dotar el lloc d ´una protecció permanent, era necessari sol.licitar al govern de la Generalitat de Catalunya que ho declarés Bé Cultural de Interès Nacional- Lloc Històric,

segons definició de la Ley del Patrimonio Cultural Català (Llei 9/1993. DOGC n. 1807, 11/10/1993). Amb l´inestimable col.col·laboració del Centro de Estudis de Montjuïc, vam preparar el document per fer realitat aquesta sol.licitud i així hem aconseguit que el març de 2007 s´incoés l´expedient de declaració. (DOGC núm. 4849-26.3.2007).

Amb el creixement urbanístic dels segles XIX, XX i XXI, els cementiris jueus, que es trobaven allunyats de les ciutats, estan totalmente desprotegits i en perill d´ésser exterminats per complexos residencials, esportius, infraestructures de transports, centres empresarials, etc.

Els llocs històrics tenen una gran vàlua per a la millor comprensió de la complexa constitució de la societat en què vivim, especialment si un col.lectiu determinat s´identifica de forma més estreta amb aquests, actualitzant el seu caràcter i identitat.
És per aquest motiu que, des del Centre de Estudis ZAKHOR, hem identificat, com un
dels objectius primordials, l´estudi i la protecció d'antics cementiris com a llocs amb un
marcat caràcter sagrat i amb capacitat de transmissió de valors culturals.

En aquesta línia, tenim actualment tres projectes en marxa:
En quant al cementiri jueu de Barcelona, a Montjuïc, hem presentat a l´Ajuntament una proposta conceptual d'allò que, al nostre parer, hauria de contemplar el projecte d´un element evocador de la memòria històrica de Barcelona i del judaisme, considerant que és aquesta una cultura mil·lenària, viva i amb criteris propis sobre el culte funerari i els cementiris, que transcendeix a la nostra ciutat.
Per tal d'aportar dades a la Declaración de Bien Cultural, estem desenvolupant una investigació en els fons documentals dels arxius, els quals fins avui no havien estat suficientment explorats, amb el clar objectiu de definir els límits de la necròpolis amb la millor precisió possible. Es tracta d'utilitzar una metodologia no invasiva, sense excavacions, donat que això seria contrari a la nostra tradició.
Aquest projecte ha estat seleccionat per The Rotschild Foundation Europe, rebent fons del seu programa de patrimoni jueu, per a facilitar projectes d'investigació, cooperació i bones pràctiques entre diferents entitats implicades en aquest camp.
Per tal de transmetre els valors que es respecten al ritual funerari, estem treballant a l´edició d'un llibre (per al qual rebem una subvenció de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya) que esperem ajudi a comprendre l´origen, les raons i l´evolució de la pràctica d´aquest aspecte de la nostra cultura.
Confiem que la contribució de ZAKHOR, influint-hi un punt de vista jueu als projectes relacionats amb la nostra cultura, en estreta col.laboració amb governaments i institucions locals, aportarà els continguts especials, una dimensió diferent i la riquesa necessaris per a comprendre i transmetre el significat de cada peça del patrimoni. Aquest treball conjunt, ajudarà a la millor comprensió d'un valuós llegat, així com al coneixement de la presència jueva a Barcelona, Catalunya i Espanya. Una forma més de contribuir a la diversitat cultural, al respecte i a la convivència en el conjunt d'Europa.

Referències

A. Duran i Sanpere, J.M. Millas Vallicrosa. "Una necrópolis judaica en el Montjuich de Barcelona". Sefarad, núm. 7 (1947).

D. Romano. "Fossars jueus catalans" Acta Histórica et Archaeologica Mediaevalia (Barcelona), núm. 14-15 (1993-1994).

Jordi Casanovas Miró. "Las Inscripciones funerarias hebraicas medievales de España". Monumenta Palaeographica Medii Aevi. Series Hebraica. núm. 4.1 Barcelona.

X. Maese i Fidalgo; Jordi Casanovas i Miró. "Nova aproximació a la cronologia del cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona)". Tamid (Barcelona), núm. 4 (2002-2003)

Centre d’Estudis ZAKHOR. "EL CEMENTIRI JUEU DE MONTJUÏC A BARCELONA. Una oportunitat i un repte cap a la dignificació d´un passat en comú". Raíces (Tardor 2008). Traducció al Català d'Inma Cortijo, <http://arquitectes.coac.net/zakhor/zakhor%20a/cementiri%20montju%EFc%20raices%2008%20cat.pdf>.

Montjuïc acollirà el museu de carrosses funeràries

2008-09-07T09:02:00.001+02:00

Els Serveis Funeraris de Barcelona traslladaran el setembre de l'any que ve el museu de carrosses funeràries a l'edifici que s'està construint al costat del cementiri de Montjuïc. Aquest nou equipament, de 1.000 m2 i amb un pressupost al voltant dels cinc milions d'euros, també acollirà a partir del juliol que ve la fàbrica de taüts. A més, tindrà aparcament, estarà adaptat per a persones amb discapacitats i al seu interior "s'hi farà una renovació escènica més didàctica i amena, que incorporarà audiovisuals i fotografies de l'època", segons ha explicat el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal.
El museu, poc conegut entre els barcelonins però molt visitat pels turistes del Regne Unit i els Estats Units, és únic a l'Estat i aplega una trentena de vehicles funeraris, la major part molt singulars. La mostra, al soterrani de l'edifici del carrer Sancho de Ávila, va ser creada a principis dels anys setanta i l'element que més hi destaca és la simbologia que envolta la decoració de les carrosses.

Avui

Somnis entre sepulcres

2008-06-06T19:44:00.003+02:00

L’any 1883 quan el cementiri Vell, o del Poblenou va quedar saturat la seva capacitat, Barcelona va reaccionar amb l’obertura del cementiri Nou, o de Montjuïc. Capricis de la història, l’ordre dels fets ara es repeteix en cau d’explotació cultural. Així, com que la visita guiada que gestiona Cementiris de Barcelona al Poblenou ja està ben consolidada, arrenca el vol la de Montjuïc amb el nom de Ruta de Montjuïc, somnis de Barcelona. Des d’aquest mateix diumenge, 8 de juny, la passejada comentada és a disposició dels ciutadans. Hi ha dues rutes principals a escollir, l’artística i la històrica, i encara una tercera, la combinada, que recull el millor de cadascuna.

Dels Bonaplata a Durruti
L'itinerari artístic esta senyalitzat amb el color blau. Inclou mausoleus i escultures de gran valor artístic fetes per arquitectes i escultors reconeguts entre els anys 1883 i 1936. Fa parada a quaranta sepultures. Durant el recorregut, passareu pels panteons d’algunes de les famílies més poderoses de Barcelona que, amb els seus panteons, van aconseguir portar l'ostentació que ja havien exhibit en vida més enllà de la mort. Hi ha panteons amb noms il·lustres: Amatller, Salvador Bonaplata, Carlos Godó, Batlló i Batlló, etc. Sovint, les famílies de la burgesia encarregaven el panteó al mateix arquitecte que els havia fet la casa. És el cas de la família Terrades, que va manar a Josep Puig i Cadafalch que aixequés la Casa de les Punxes a l'avinguda Diagonal i el panteó familiar a Montjuïc, aquest coronat per una columna de ferro excel·lentment treballada.
L'itinerari històric es la segona ruta i esta indicada amb cartells de color groc. Inclou 48 sepultures de personalitats polítiques, econòmiques, socials i culturals de la Barcelona del 1883 al 1940; són tombes que expressen valors culturals i sentiments propis. I és que a Montjuïc hi descansen els grans somniadors de la ciutat dels prodigis. D'una banda, els que van tirar endavant les seves fantasies, més o menys completament: Ildefons Cerdà creador del pla de creixement de la ciutat; Leandre Albareda, l'arquitecte del mateix cementiri; i Francesc Rius i Taulet, l'alcalde que va prendre la decisió de fer el cementiri Nou i el principal impulsor de l’Exposició Universal del 1888. Però també els que van veure truncades les seves utopies socials: Salvador Segui, Francesc Ferrer i Guardia, Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso. I els prohoms de la cultura: Joan Miro, Santiago Rusiñol, Joan Pich i Pon, Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, etc; i els principals politcs de l'epoca: Manuel
Carrasco i Formiguera, Francesc Macià, Lluís Companys, Francesc Cambó, Francesc Layret...
És en aquest itinerari històric on l'epítet que acompanya la ruta de Montjuïc – el de somnis de Barcelona – pren tot el seu sentit. Perquè aquí reposen, com els correspon per context històric, les ànimes dels que van fer viure a la ciutat una de les seves etapes més creatives i somniadores: els modernistes, els anarquistes, els grans industrials, els líders polítics, els espiritistes, etc. Finalment, el recorregut combinat (de color verd) és probablement l'opció que permet amb més senzillesa fer-se una idea general dels principals punts del recinte funerari.

El fossar de la Pedrera
Després de fer gairebé tota la visita entre bonics camins arbrats, a trossos empedrats, el canvi significatiu d'escenari el fareu quan arribeu a l'esplanada verda del fossar de la Pedrera. Aquest espai inaugurat l'any 1986 s'ha dedicat a les víctimes del franquisme i és on descansa, entre d'altres, el president Lluís Companys. És un monument dedicat a la Barcelona derrotada l'any 1939, resultat de la iniciativa d’institucions públiques, d'organitzacions civils i de particulars. Ens dóna l’últim motiu per acostar-nos al Cementiri de Montjuïc: retre un homenatge, personal i presencial, a aquells que van donar la vida per una societat més lliure.

Sortim núm. 138.

El cementiri de Montjuïc promou el seu patrimoni

2008-06-06T06:44:00.005+02:00

L'empresa gestora inicia recorreguts per sepultures amb valor artístic i històric

Acostar els cementiris a la ciutadania, especialment els que tenen un gran valor històric i artístic. Amb aquesta finalitat, i seguint la iniciativa que va començar ja fa quatre anys al del Poblenou, el més antic de la ciutat, el cementiri de Montjuïc proposa des d'ahir una sèrie de rutes per les sepultures i panteons de més interès cultural construïts entre el 1888 i el 1936.
Els itineraris, batejats com a Somnis de Barcelona, proposen a través d'un plànol que s'entrega al recinte tres recorreguts per aquest cementiri que data del 1883. Una de les passejades se centra en el vessant artístic i hi destaca 40 sepultures, la majoria del 1920. Una segona ruta, la històrica, està formada per 48 tombes de personalitats, com la dels anarquistes Buenaventura Durruti i Francisco Ascaso, el músic Isaac Albéniz, els escriptors Jacint Verdaguer i Santiago Rusiñol o la dels polítics Lluís Companys, Francesc Macià i Manuel Carrasco i Formiguera. I una tercera combina una selecció de totes dues. Aquesta última serà guiada i s'organitzarà els segons i quarts diumenges de cada mes, a les 11.00. Començarà demà passat.

REHABILITACIÓ
Abans de l'inici de les rutes, al cementiri de Montjuïc s'ha dut a terme una reforma de panteons, tombes, edificis de nínxols, pavimentació i zones verdes, tasques que s'acabaran aquest any.
La nova proposta s'emmarca en la política de l'empresa Cementiris de Barcelona, participada en un 51% per l'ajuntament de la ciutat i un 49% pel grup Memora, d'impulsar iniciatives que promoguin el patrimoni funerari de la capital catalana, igual que en altres ciutats del món, on són, fins i tot, un dels seus atractius turístics. I en aquesta línia, el director general de Cementiris, Jordi Valmaña, va avançar que està prevista la realització d'una sèrie documental de 13 episodis sobre els cementiris.

Rosa Mari Sanz, El Periódico de Catalunya

Nínxols curts al Poblenou

2008-06-06T06:44:00.004+02:00

DES DEL 1821
El cementiri del Poblenou data del 1821. Llavors, l'alçada mitjana dels barcelonins era més curta i els nínxols es construïen més petits. Cosa que ara impedia introduir els actuals taüts. Per això, Cementiris de Barcelona va començar a adaptar el 2007 1.500 d'aquests nínxols, uns 900 dels quals estaven buits i eren inservibles. Van passar de tenir 1,85 metres de llarg a tenir-ne 2,20, una adequació que continuarà aquest any amb els treballs que es realitzaran en 2.000 més.

CAS ÚNIC
El del Poblenou és l'únic cementiri barceloní en què s'hauran d'adaptar les dimensions dels nínxols. Els altres van ser construïts en èpoques posteriors, i les seves sepultures són prou grans.

El Periódico

Els gendarmes donen prioritat a la pista satànica per aclarir la profanació del cementiri d'Elna

2008-06-02T20:01:00.001+02:00

El cap de la Gendarmeria a la Catalunya del Nord, el coronel Francis Hubert, ha dit que la pista satànica és de moment la que donen per més bona els investigadors desprès de les primeres constatacions fetes al cementiri d'Elna, on 248 tombes han estat deteriorades per uns desconeguts durant la nit.
Pintades amb el nom de Satan, creus girades cap per avall, així com el nombre 666 han aparegut sobre nombroses sepultures. Molts ornaments funeraris, làpides i flors han estat destrossats i bolcats entre les tombes.

Avui

Un jutge investiga la profanació d'un nínxol per robar les joies del difunt

2008-05-07T07:28:00.006+02:00

La família va detectar que algú havia forçat la sepultura un mes després d'enterrar-lo a Barcelona

Un jutjat de Barcelona investiga la profanació del nínxol del cementiri de Sant Andreu on descansa des de finals de març el patriarca gitano de 80 anys Francisco Moreno, ja que el seu fill va denunciar el 27 d'abril passat que algú havia obert el fèretre del difunt per endur-se els rellotges i l'anell d'or amb què va ser enterrat. La família va descobrir que havien forçat la làpida un mes després del funeral, quan van anar a visitar el patriarca i van veure que una de les tires laterals de marbre del nínxol estava trencada. Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que la làpida havia estat manipulada, però va assegurar que el fèretre no va ser forçat.
El 27 d'abril passat es complia un mes de la mort de Francisco Moreno Amaya, i la seva vídua i els seus fills, com cada diumenge, van anar a visitar el nínxol del patriarca al cementiri de Sant Andreu. Aparentment, la làpida i les jardineres estaven perfectament col·locades, tot i que el terra era ple de guix. En un principi, els familiars no van donar gaire importància a aquest detall i, tal com havia previst, un dels fills del difunt va pujar amb una escala fins al nínxol –situat a una alçària d'uns tres metres– per col·locar-hi dues fotografies petites.

Un «trauma» familiar
Mentre hi accedia, però, l'home va començar a inquietar-se, ja que va notar que la sepultura desprenia una olor molt forta. «De seguida em vaig adonar que el marc de marbre de la làpida no estava col·locat tal com l'havíem deixat, ja que els gitanos tenim molta tradició en aquest sentit i ens agrada tenir cura dels nínxols dels nostres difunts», va explicar ahir Rafael. Ràpidament, l'home va avisar els responsables del cementiri, ja que intuïa que algú havia profanat la sepultura del seu pare. Un enterrador va confirmar les seves sospites poc després ja que, en retirar el vidre que protegia el nínxol, va comprovar que la làpida i la llosa de ciment que tancava la sepultura només estaven encaixades, malgrat que els enterradors les havien fixat amb ciment després del funeral. Segons la versió de la família, el treballador els va dir també que el fèretre estava obert. «Ha estat un trauma per a tots i la meva mare, que ja és gran, no es recupera del disgust», va afirmar Rafael.
Malgrat els nervis del moment, el fill del difunt va demanar permís a l'enterrador i va pujar fins al nínxol per comprovar que el cos del patriarca estigués intacte. Segons va explicar, havien enterrat el seu pare amb els braços en creu, però en aquell moment «els tenia estirats». A més, «li havien aixecat la camisa, i li havien deixat el ventre al descobert». Es dóna la circumstància que la comunitat gitana té la tradició d'enterrar els éssers estimats amb els seus objectes de valor i, en aquest cas, la família assegura que dins el fèretre hi havia dos rellotges i un anell d'or, i un rellotge d'acer, tots ells valorats en 41.000 euros segons els seus càlculs.
Per tot plegat, unes hores després de descobrir la profanació, els familiars de Francisco Moreno van denunciar els fets als Mossos, que van acudir al cementiri i van precintar el nínxol. Els agents també es van endur la làpida, que ara analitzen els investigadors. D'altra banda, la policia catalana va remetre les diligències al jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, que investiga el cas perquè aquell dia estava de guàrdia. La família –representada pel bufet d'advocats Villegas de Santa Coloma de Gramenet– sospita que els treballadors del cementiri van obrir el nínxol per robar les joies, ja que el fet que la làpida estigués col·locada «a consciència» els fa descartar que la profanació sigui conseqüència d'una bretolada. «No vull que això torni a passar i només desitjo que la persona que ha profanat el nínxol pagui pel que ha fet», va explicar el fill del difunt, que hi va afegir que el que menys els importa en aquests moments són les joies i que només volen que la policia trobi el culpable.

Vigilància Al Cementiri
Per la seva banda, els treballadors del cementiri van assegurar que no tenen res a veure amb la profanació del nínxol i van mantenir que han rebut amenaces dels familiars del difunt. Una portaveu de Serveis Funeraris de Barcelona va admetre ahir que alguna persona aliena al cementiri va manipular la làpida de Francisco Moreno, però va assegurar que el fèretre no va arribar a ser forçat. Segons va dir, la família va vetllar el difunt a casa seva i, per tant, no hi ha cap document que acrediti que el patriarca va ser enterrat amb joies, informació que sí que consta quan els difunts es vetllen al tanatori. L'empresa, d'altra banda, va explicar que el cementiri està vigilat per personal de seguretat mentre està obert al públic i que, durant la nit, es fan rondes de vigilància. Tenint en compte aquestes dades, i amb l'objectiu d'aclarir els fets, Cementiris de Barcelona (l'empresa que gestiona que el cementiri de Sant Andreu) ha presentat una altra denúncia que també ha arribat al jutjat.

Laura Sayavera. El Punt

"Moltes noies estudien per maquillar morts". Entrevista a Josep Ventura Director de Serveis Funeraris Integrals

2008-04-07T10:13:00.002+02:00

Generació rere generació, la seva família es dedica al sector funerari des de fa més de tres segles. D'on arrenca la nissaga?

A finals del segle XVII la família Ventura ja es dedicava als serveis funeraris. El primer va ser un mestre d'obra que construïa sepultures i que va acabar fent-ho tot: enterrar el difunt, atendre els familiars... Esclar, abans hi havia els cementiris parroquials i la mateixa persona feia tots els papers de l'auca. És per això que tenim molts avantpassats amb feines relacionades amb l'església: campaners, ajudants de sagristia...

I ningú va preferir una professió més distesa?

L'oncle del meu avi, Jaume Ventura Tort, era músic i fins i tot es va fer famós component sardanes. Però eren dos germans i l'altre va continuar amb el negoci.

Vostè s'hi va posar al capdavant de molt jove...

A partir del 1993, jo tenia 24 anys. Havia estudiat la carrera d'econòmiques i portava temps treballant a hores a l'empresa, però el meu pare es va posar malalt i vaig haver de passar a dirigir-la.Tenia clar que volia dedicar-se a aquest món?

En aquell moment ho vaig fer perquè no hi havia cap més sortida, però igualment va ser un procés bastant natural. Una tieta meva m'ha recordat fa poc que de petit deia que no volia ser funerari, però jo no ho recordo. Explica la mare que de petit ja anava dient frases com: "Un nínxol de propietat". Ho deia perquè trucaven al meu pare a mitjanit per fer un servei i jo després anava repetint el que deia.

Però què hauria passat si hagués volgut fer belles arts, posem per cas?

Crec que no s'hauria entès. De tota manera, el meu pare va tenir una gran habilitat, i és que ens va involucrar en aquest món des de ben petits. Era el president del gremi d'empresaris de serveis funeraris i els meus germans i jo ja anàvem a les convencions que es feien a la resta d'Espanya.

I com ho explicava a l'escola, als amics ?

Ho he viscut amb total normalitat. Vivia a l'Hospitalet, que llavors era com un poble, i era el fill del funerari. Ja em coneixien i sabien de què treballaven a casa. Amb els anys, als sopars i a les bodes sí que em fa una certa cosa que em preguntin quina és la meva feina. Intento tocar-ho poc perquè hi ha els comentaris habituals, però això passa perquè és un sector molt desconegut, quasi tabú.

Suposo que perquè en la nostra cultura, la mort és un gran tabú.

La cultura mediterrània viu d'esquena a la mort. Som molt hedonistes i ens dediquem a planificar les vacances, però no a pensar què passarà quan ens morim. Intentem esborrar la mort de la nostra ment. Històricament, als pobles i també a les ciutats, es preocupaven de tenir cura del nínxol familiar. Les famílies ja no hi pensen. La incineració és un avenç de la modernitat, però crec que mentalment no és bona, ja que cal tenir un lloc físic on estigui enterrada la persona estimada.

¿Per això esteu oferint nous serveis en el camp de la incineració?

Al cementiri Roques Blanques, a prop de Barcelona, tenim el Bosc de la Calma, una zona de la muntanya on es dipositen les cendres en una urna biodegradable i al costat s'hi planta un arbre. Així tens un referent físic que t'ajuda en el procés de dol. Estem fent moltes coses per donar més informació i transparència i, sobretot, per personalitzar els serveis.

De tota manera, cada cop s'ofereixen més coses, i a vegades el límit entre atendre la família i intentar fer negoci en un moment en què les persones són molt vulnerables no és clar...

Sí, és per això que no volem marejar la família amb molts serveis i productes, sinó escoltar el que realment necessiten i intentar donar-los el més important: un tracte humà i proper. Que aquest procés tan dolorós sigui el més reconfortant possible.

Com trobeu el personal adequat?

Fem molts cursos interns, però, d'entrada, el que busquem són persones que tinguin vocació d'ajudar als altres. Jo ho comparo amb la gent que treballa als hospitals.

Però als hospitals la gent es cura; aquí hi ha poca esperança...

Si vols ajudar els altres, si esperes que la teva feina transcendeixi, aquesta feina et pot omplir molt. Com que les famílies estan en un moment molt delicat, qualsevol cosa que fas te l'agraeixen molt.

Costa trobar professionals?

No. És una feina sacrificada sobretot perquè has de prestar servei 24 h al dia i es treballa caps de setmana i festius, però està ben remunerada i la feina és estable. Us sorprendria la quantitat de noies joves que es volen dedicar a maquillar morts i estudien tanatoestètica i tanatopràxia.

Treballar amb la mort t'ajuda a enfrontar-te a la mort d'algú proper?

Tens la mort més present, però la ment és selectiva i quan treballes te la mires des d'un altre punt de vista. Si poséssim els sentiments a la feina, no la faríem bé. Ara, quan la mort et toca de prop, no et serveix cap coneixement. T'afecta igual.

Avui (http://paper.avui.cat/article/dialeg/122178/moltes/noies/estudien/maquillar/morts.html)

Profanació de tombes musulmanes a França

2008-04-07T08:30:00.001+02:00

Per segona vegada en menys d'un any, més de 140 tombes musulmanes d'un cementiri militar del nord de França van ser profanades dissabte a la nit amb pintades contra l'islam, cosa que va suscitar fortes condemnes de les màximes autoritats franceses. El president francès, Nicolas Sarkozy, va denunciar un acte de "racisme dels més inadmissibles d'avui".
Les pintades també contenien insults "greus" contra la ministra de Justícia, Rachida Dati, d'origen magribí. En una de les tombes, els atacants hi van penjar el cap d'un porc.
Responsables de la comunitat musulmana, associacions i partits polítics van expressar la seva indignació. El rector de la mesquita de París, Dalil Boubaker, va denunciar un acte "odiós i escandalós" perpetrat per "persones miserables" que només es mereixen "el menyspreu i la condemna nacional". Dati va demanar a la fiscalia que "identifiqui els autors d'aquest acte odiós i els persegueixi amb tota la fermesa".

El Periódico

Inauguren avui en el Museu Diocesà de Barcelona l'exposició "La ciutat de marbre"

2008-04-02T11:44:00.003+02:00

L’exposició presenta una seixantena de fotografies de Gabriel Halevi, mostra de la riquesa artística, sovint desapercebuda, dels recintes funeraris. Hi trobem imatges, del fotògraf Gabriel Halevi, d’indrets tan diferents com els cementiris de Nova York, Buenos Aires, Savannah, Washington, París, Gènova, Milà, Roma, Viena, Praga, Barcelona i Madrid.

Gabriel Halevi ha fotografiat diferents cementiris d’arreu del món, amb els de Barcelona com a eix, que conformen un de sol, perquè la mort és única. Més enllà dels límits geogràfics, més enllà de les diferents formes d’enterrament, més enllà fins i tot de les necròpolis, hi ha la mort, i el dolor i el dol que l´acompanyen és igual en tots els éssers humans. L’art és, en aquest sentit, un instrument, una compensació estètica al nostre abast per tal d’il·luminar la contemplació de la mort com un procés que forma part de la nostra vida.

Fins el 27 d'abril.

El cementiri del Poblenou a Barcelona adapta els nínxols a les noves mides dels morts

2008-03-20T08:51:00.001+01:00

El cementiri del Poblenou, el mes antic de Barcelona, fa obres per adaptar els nínxols més vells i on feia temps que no s'hi podia enterrar ningú, a les mides actuals dels morts i l'embalum de les caixes.
Del total de 30.000 sepultures que té el cementiri, se n'hauran de modificar unes 5.000 per fer-les uns vint centímetres més llargues. La dificultat afegida és que aquest cementiri forma part del patrimoni arquitectònic protegit, i totes les actuacions s'hi han de fer amb molta cura.
De moment, ja s'han invertit 450.000 euros a rehabilitar 1.347 nínxols i desmuntar i construir de nou la tanca exterior que dóna al carrer Taulat.
Primer es va desmuntar pedra a pedra tota la paret del carrer Taulat, i es va enretirar uns vint centímetres cap al carrer. Per la part de dins del cementiri, es van retirar provisionalment tots els elements decoratius, els símbols de la maçoneria de pedra natural que formaven l'embocadura dels nínxols, i es va sanejar l'estructura. Així es van poder allargar vint centímetres les sepultures sense perdre espai al cementiri. L'ampliació ja es va fer amb formigó i després es van tornar a posar les pedres antigues reforçant-les amb ancoratges d'acer galvanitzat.
L'operació, que pel cantó del carrer Taulat ja està quasi acabada, es repetirà ara per la resta de la tanca del cementiri i en una illa interior que és la més antiga. Les obres, que van començar a finals de l'any passat, continuaran aquest i s'acabaran l'any que ve. En total costaran 1,3 milions d'euros.
Els nínxols que hi ha a la tanca del cementiri són de l'any 1855. Van ser construïts d'obra de fàbrica en totxo massís i rematats amb una solera de doble volta amb rajoles ceràmiques. L'embocadura és de pedra natural de Montjuïc.

Sepultures en venda

Dels 1.347 nínxols que hi havia a la tanca del carrer Taulat, 800 estaven buits de feia anys. En alguns casos puntuals s'havien fet enterraments guanyant uns centímetres per la part del davant fent avançar la llosa que tanca la sepultura. Però en la majoria, l'Ajuntament oferia als propietaris un nínxol provisional si tenien necessitat d'enterrar algun familiar. Passats uns anys, si es podia fer un a reducció de les restes del difunt, s'enterraven als nínxols petits que eren propietat de la família.
Una part dels nínxols rehabilitats ja no tenen propietari i l'Ajuntament els posarà a la venda a un preu que varia en funció de l'alçada i que és de 1.200 euros de mitjana.

Maria Favà, Avui

Descobreixen les restes momificades de dues monges del segle XIX al Brasil

2008-02-29T18:52:00.003+01:00

Els cossos van ser trobats a Sao Paulo darrere d'una tàpia de morter, al monestir de la Llum

Investigadors brasilers han trobat els cossos momificats de dues persones en un monestir del centre de Sao Paulo. Les restes pertanyen a dues monges de clausura que van viure al segle XIX. Els cossos van ser trobats darrere d'una tàpia de morter, al Museu del monestir de la Llum, situat al centre de la gran ciutat del Brasil. La troballa es va produir quan uns tècnics estaven realitzant unes excavacions per combatre una plaga de corc. Les dues mòmies descansaven en una mateixa sepultura. Un dels cossos està estès de panxa enlaire, amb les mans juntes i amb els dits entrellaçats sobre el pit. Aquesta mòmia està en molt bon estat de conservació i encara té restes de les sabates. L'altre cos està en posició lateral, al costat del primer. Els investigadors van anunciar que enviaran mostres dels ossos i de l'argila que cobria a les mòmies a un laboratori als Estats Units per precisar l'antiguitat de les restes. A començaments del segle XIX, en el mateix lloc que ocupa el monestir, s'erigia el cementiri de les Germanes de la Concepció, una germandat de monges de clausura, segons va assenyalar l'agència brasilera de notícies Globus.

Diari de Girona

Denuncien robatoris de flors i actes vandàlics al cementiri de Palma

2008-02-20T23:56:00.002+01:00

Familiars de difunts diuen que hi ha «una màfia» que s'endú els rams

«El mes passat es va morir el meu germà, de càncer. L'enterram amb la meva altra germana i amb la meva mare. Deixam la tomba coberta de flors, de centres i corones precioses, i a la setmana següent ens adonàrem que ens les havien robades. Això no és tot, també han defecat damunt la làpida i hi han deixat xeringues. Estam farts d'actes vandàlics i robatoris; demanam més seguretat».

Les germanes Bàrbara i Adolfina Cladera no són les úniques que han sofert el robatori sistemàtic de rams de flors al cementeri de Palma. Des del camp sant, tanmateix, se sosté que hi ha vigilància nocturna i que és «impossible» vigilar cada nínxol i cada tomba per evitar els furts.

«Pot semblar una ximpleria, però un dels centres que s'emportà ens havia costat 100 euros. Era un cor de roses. No sabem qui són, però molt a prop de la illeta 73 han ocorregut actes vandàlics i ningú no ens fa cas, malgrat que ja hem posat cinc reclamacions», afegeix Bàrbara, una comercial que prefereix mantenir el rostre en l'anonimat «perquè a Palma molta gent em coneix».

Adolfina, la seva germana, no té problemes per posar davant del fotògraf. Només té un temor: les represàlies. «Cada setmana ens trobam amb alguna trastada i quan surti en premsa no sé si serà pitjor», comentà.

Magdalena Reus visità ahir al matí el cementeri palmesà i reconegué que «he sentit que últimament trenquen tombes. Crec que hi falten vigilants».

Miquel, un altre dels assidus al recinte, no se'n pot avenir: «A la nostra tomba li roben sempre els centres, sembla mentida que la gent tingui tan poca sensibilitat. Estam parlant de difunts». La majoria d'enquestats per aquest diari coincidiren que fa falta més presència de vigilants de seguretat «sobretot quan enfosqueix, perquè això fa por».

Al migdia, amb tot, l'activitat al cementeri per part del personal de SFM és intensa: jardiners i brigades de manteniment recorren els carrerons, atents a qualsevol anomalia. El perímetre a controlar, tanmateix, és enorme. Una família gitana que té la seva tomba coberta per flors de plàstic, en colors vermell i blanc, també ha sofert robatoris «i això que les flors no són bones».

Des del cementeri, la versió que s'oferí ahir a aquest diari és diametralment oposada a la d'alguns familiars. «És innegable que desapareixen rams, sempre ha ocorregut, però creiem que no es pot parlar d'una màfia, sinó de furts aïllats. No es pot vigilar cada tomba. Respecte a les queixes sobre els vigilants, de nit tenim un agent de Trablisa que fa voltes amb un cotxe i als matins hi ha més de trenta treballadors del cementeri al recinte».

JJ, Diari de Balears

Esmorzar entre taüts

2008-02-08T13:28:00.001+01:00

A l’Índia, hi ha un restaurant que porta bona sort, i no només pel nom, New Lucky. Aquests local a Ahmadabad (Gujarat), sol estar replet i és molt famós pel seu te amb llet, els seus panets amb mantega.... i per les tombes entre les quals estan disposades les taules. Als comensals els agraden les tombes, semblants a petits taüts de ciment.

Durant quasi quatre dècades, Krishan Kuti Nair ha ajudat en l’administració del restaurant, construït sobre un cementeri musulmà de diversos segles d’antiguitat.

El cementeri porta bona sort segons el seu amo i els assidus visitants.

Les tombes estan pintades de verd i s’eleven fins a arribar quasi a l’altura dels genolls. Diàriament, el gerent decora cada una amb una flor seca. Les tombes es disseminen desordenadament en el restaurant: una enfront de la caixa registradora, tres en el centre, junt amb una taula per a dos, quatre paral·leles al mur, en les proximitats de la cuina.

Probablement, les tombes van pertànyer a la família o els col·laboradors d’un sufí, del segle XVI, la tomba dels quals està prop d’aquí, d’acord amb Varis Alvi, professor retirat a Ahmadabad.

El restaurant data de la dècada de 1950, abans que les botzines dels automòbils, el trànsit trastornat i els alts edificis rodejaren el lloc. K.H. Muhammad va obrir un parada on venia te enfront del cementiri, va dir Nair, qui va ajudar a administrar el lloc i es va tornar soci del fundador, fins que Muhammad va morir en 1996.

El negoci anava bé i el parada va continuar creixent, fins que les seves parets de llanda van envoltar les tombes.

A l’Índia, és comú que els cementeris siguin usats després amb altres finalitats, assenyala Alvi. Les persones que acaben d’emigrar a les ciutats instal·len carpes dins dels cementeris, i els negocis col·loquen parades junt amb les tombes.

A més, la creença hindú de què la mort no és sinó una oportunitat de reencarnar, fa que el viure, treballar o menjar en un cementeri sigui una experiència menys temible que per als occidentals, segons Alvi. Encara que el cementeri és musulmà – els hindús incineren els seus morts –, la majoria dels indis se senten relaxats en un fossar.

Segons l’opinió de Nair els cementeris a l’Índia mai provoquen por ja que no disposen d’una literatura d’històries terrorífiques amb fantasmes i esperits en cementeris, de fet inexistents en la seva pròpia cultura.

A la majoria dels consumidors diu que no li preocupa assentar-se junt amb les tombes ja que són llocs sants que porten bona sort. Però d’altres més erudits consideren que l’establiment és una falta de respecte.

Cercle V

Cal Mort es converteix en un web

2008-02-06T11:55:00.001+01:00

El bloc Cal Mort dedicat al món dels cementiris i aspectes relacionats, però amb un to informatiu general i gens macabre, s'ha convertit en un web: www.calmort.ca. Enhorabona!.

El cementiri de Montjuïc acollirà visites guiades

2008-01-31T06:18:00.001+01:00

El cementiri de Montjuïc, el segon més antic de la ciutat després del del Poblenou, acollirà rutes guiades per mostrar el patrimoni cultural, històric i arquitectònic que amaga. La iniciativa, que ja es fa al recinte del Poblenou, és una de les novetats que es posaran en marxa aquest any als cementiris de la ciutat. Cementiris de Barcelona, l'entitat que gestiona aquests espais, invertirà el 2008 cinc milions d'euros en millores. Gairebé totes seran obres de rehabilitació.
Les visites, que s'iniciaran la primera setmana de juny, inclouran dos tipus de recorreguts, l'històric i l'arquitectònic. En el primer s'explicarà quins personatges coneguts hi estan enterrats i es donaran a conèixer aspectes de les seves obres i dels somnis que, per diferents circumstàncies, no van poder portar a terme. Al cementiri de Montjuïc estan enterrats, entre altres, els presidents de la Generalitat Lluís Companys i Francesc Macià, el cofundador i líder de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó, l'escriptor Santiago Rusiñol, el fundador del Barça, Joan Gamper, i el pintor Isidre Nonell.
La segona ruta, l'arquitectònica, acostarà els visitants a la part de l'espai d'influència modernista, construïda el 1883 per Leandre Albareda. Aquest recinte, com el del Poblenou, està protegit i compta amb obres de destacats autors de l'època, com l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i els escultors Josep Llimona i Josep Clarà.

Jordi Subirana, El Periòdico

La casa del cementiri d'Anglès l'estiu que ve ja tindrà llogater, que hi viurà de franc a canvi de fer de guarda

2008-01-12T20:06:00.002+01:00

La casa del cementiri d'Anglès tindrà vida a partir de l'estiu que ve. L'Ajuntament ja té enllestit el plec de clàusules del concurs per posar a lloguer aquest habitatge. L'ocupant no haurà de pagar cap quantitat econòmica sinó que hi podrà viure de franc a canvi d'ocupar-se del manteniment del cementiri i fer de guarda. L'alcalde diu que el concurs «serà molt obert per avaluar totes les peticions» però un dels requisits és no tenir cap habitatge en propietat. Els veïns d'Anglès tindran prioritat.
La casa és just a l'entrada del cementiri i té un disseny molt peculiar, amb una forma totalment rodona i una gran porta d'accés. En una superfície de 55 metres quadrats, l'habitatge disposa d'un menjador amb llar de foc, una cuina-office, un lavabo i dues habitacions. L'estiu passat l'Ajuntament va anunciar que pensava llogar la casa amb un doble objectiu: d'una banda, facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o a alguna família d'Anglès i, de l'altra, disposar d'una persona que s'ocupi de mantenir els parterres del cementiri i que s'encarregui d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita. Actualment no hi ha ningú que s'ocupi específicament d'aquestes tasques i són els peons de la brigada municipal els que assumeixen els treballs de manteniment. Tot i això, davant el gran volum de feina que tenen al poble, no donen l'abast.«La nostra intenció és aprovar el plec de clàusules a principis del mes de febrer. Un cop feta tota la tramitació que obliga l'administració, calculem que a l'estiu la casa del cementiri ja tindrà inquilí», explica l'alcalde d'Anglès, Pere Figuereda (CiU).En aquests darrers mesos, l'Ajuntament ha fet diversos treballs de millora de la casa. Ha netejat l'exterior de plantes enfiladores i ha tornat a pintar tot l'interior. Això sí, la persona que guanyi el concurs hi haurà de posar el mobiliari.

GRAN EXPECTACIÓ
L'anunci de llogar aquest habitatge, que va avançar El Punt, va causar una gran expectació mediàtica arreu de l'Estat. I això va provocar que l'Ajuntament rebés un munt de sol·licituds per escrit i per telèfon de gent que s'oferia per ser-ne el llogater. Les peticions van arribar d'arreu de les comarques gironines, i fins i tot de fora del nostre país (n'hi havia una de Badajoz i una altra de Las Palmas de Gran Canària). I això que l'Ajuntament encara no havia obert el concurs.Això donava la raó a l'alcalde, que assegurava que el fet que l'habitatge estigués situat al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no havia de representar cap entrebanc i que «no s'ha de tenir fòbia a la mort».

Anna Puig, El Punt.

Veure l'entrada anterior sobre el tema en el bloc

Els cementiris de Poblenou i Montjuïc aspiren a ser protegits per la UNESCO

2007-12-13T10:49:00.004+01:00

L'objectiu és preservar el patrimoni artístic i històric i solucionar la situació d’abandonament que pateixen algunes tombes significatives
El cementiri del Poblenou i el de Montjuïc busquen la protecció de la UNESCO per a preservar el seu patrimoni funerari. L'ASCE (Associació de Cementiris Significatius d'Europa) està treballant perquè estos dos cementiris barcelonins, junt amb altres monumentals d'altres ciutats europees, obtinguin el reconeixement de la institució. "Unes quantes tombes significatives tenen problemes de conservació", explica Maria Luisa de Yzaguirre, presidenta De l'ASCE. Amb la distinció de la UNESCO, s'espera que "resulti més fàcil buscar ajudes per a restaurar-les", al mateix temps que "es dignificaria el valor que hi ha en estos cementiris, que estan oblidats".
Al cementiri del Poblenou destaquen elements artístics com una reixa que envolta la tomba de Josep Anselm Clavé, i que és obra de Lluís Domènech i Montaner; l'escultura "El peto de la mort" de Joan Barba; o l'església neoclàssica de l'arquitecte italià Antonio Ginesi. A Montjuïc es troben altres panteons rellevants, com els de les famílies Batlló i Urrutia. Però més enllà de la rellevància artística amb obres "essencialment neoclàssiques al de Poblenou i modernistes al de Montjuïc", a través d'aquests cementiris "es pot conèixer la història de la ciutat", segons Explica Yzaguirre.
El cementiri del Poblenou engloba el període històric que va de 1775 fins a l'Exposició Universal de 1888. És llavors quan el de Montjuïc, inaugurat en 1883, pren el relleu com a testimoni històric de l'evolució de la ciutat. Una prova d'això és el Fossar de la Pedrera, on es recorden als difunts durant la Guerra Civil, i que té com a colofó la tomba de Lluís Companys.
Moscou és la ciutat europea pionera a preservar el seu patrimoni funerari. "Té 750 tombes protegides per la UNESCO", Recorda Yzaguirre. A més de Barcelona, la proposta que Impulsa l'ASCE, inclou altres 107 ciutats europees que tenen cementiris destacables, com el Cimitero Monumentale de Milà o el Père Lachaise de París. "Per a cada ciutat el seu cementiri és important", conclou Yzaguirre.

La Vanguardia

La història completa de Sarah Hellen a Internet

2007-11-16T20:05:00.001+01:00

A l’agost ens fèiem ressò de la notícia de la veneració en un cementiri de Perú d’una santa popular que fou considerada abans un vampir. Ara hem sabut que s’ha publicat un article molt complet sobre la qüestió a Internet. Concretament es tracta de “L’Upir” que edita Cercle V.
En la seva pàgina web parlen modestament d’un butlletí. Potser sí que quan a presentació es força modesta, però la qualitat dels articles és impressionant i ha tractat molt temes relacionats amb aquest bloc com el fantasmagòric cas del vampir de Highgate a Londres, exhumacions de cadàvers per a buscar vampirs i ara, el cas de Sarah Hellen. Ja són 13 números.

Cas de Sarah Hellen: http://www.cercle-v.org/u13.htm
Cas de Highgate: http://www.cercle-v.org/u6.htm
L’Upir: http://www.cercle-v.org/upir.htm
Cercle V: http://www.cercle-v.org/index.htm

Tiren a un abocador el taüt de la sogra per a enterrar al gendre

2007-11-16T19:58:00.001+01:00

Un cos policial de la població espanyola de Burgos ha descobert a dos homes que van exhumar les restes mortals d’una dona, que havien estat enterrats en una tomba amb capacitat per a dos cossos, i els van tirar a un abocador, amb la finalitat d’inhumar al gendre de la difunta, que no cabia en la mateixa sepultura.
Els agents policials atribueixen als dos homes, segons sembla un veí de la capital Madrid i un altre d’un poble de la regió nord de Cantàbria, un delicte contra el respecte als difunts, segons han informat avui fonts oficials.
La policia va investigar el cas arran de l’aparició, dilluns passat, a l’abocador de Barbadillo del Mercado (Burgos), d’un fèretre amb restes òssies humanes. Segons les investigacions policials, fa deu dies es va realitzar la gestió corresponent per a enterrar un difunt en una sepultura familiar amb capacitat per a dos fèretres.
Com no hi havia lloc per al nou cadàver, familiars del mort van decidir exhumar les restes de la sogra del finat, carregar-los al cotxe d’un d’ells i transportar-los al taüt fins a l’abocador, on els van llançar. Les restes de la senyora, que havia mort en 1985 i que van ser trobats en un fèretre de zinc a l’abocador, seran reclamats ara pels familiars per a la seva posterior inhumació.

Agència EFE

Un cotxe fúnebre 'perd' un cadàver just davant una escola de Palma

2007-11-14T23:29:00.001+01:00

Dilluns horabaixa va tenir lloc una cosa insòlita a Palma, que va deixar bocabadats pares i alumnes del col·legi Sant Gaietà. Un grup d'aquestes persones, que sortien del centre i es trobaven a l'avinguda Picasso, van veure com d'un cotxe de la funerària sortia per la porta posterior una llitera amb un cadàver dins una bossa de plàstic. Els fets van tenir lloc devers les cinc de l'horabaixa, just a l'hora que els nins surten de l'escola i la zona es troba molt congestionada de trànsit. A més, en va ser testimoni un agent de la Policia Local que era allà per controlar el trànsit a la sortida del col·legi.
L'agent, que després va redactar un informe, detallà que dins del que és el treball de regulació, va donar l'alto als vehicles per deixar pas als vianants. Quan de nou es va deixar passar els vehicles, un, que «es tractava d'un transport funerari, en iniciar la seva marxa va passar per damunt un clot localitzat a la calçada, just després de depassar el pas de vianants senyalitzat.
Davant de la sorpresa de tots els usuaris de la via, a causa de l'impacte pel pas de les rodes pel clot, es va obrir la porta posterior de la furgoneta, de dins la qual sortí lliscant una llitera amb un cadàver que estava sent transportat dins d'una bossa de plàstic, que quedà dipositada sobre la calçada. Els operaris van detenir el vehicle i amb molta rapidesa, en qüestió de 20 segons, van introduir de nou la llitera a l'interior, davant de la mirada atònita de pares i alumnes del col·legi». En ser preguntats pel policia, els operaris de la funerària van dir que el seu cap «ja té coneixement del funcionament anòmal del sistema de tancament de la porta».

Diari de Balears

Morts il·lustres als cementiris de Barcelona

2007-11-03T19:37:00.002+01:00

Sabíeu que Santiago Rusiñol i els seus amics de l’Ateneu feien caragolades davant el cementiri de Montjuïc? Que el panteó d’Ildefons Cerdà és una rèplica de la quadrícula de l’Eixample en marbre blanc? Que Josep Clarà va morir just dos dies després de col·locar una escultura seva al panteó destinat a acollir les seves despulles? I sabíeu que es feien sessions anuals d’espiritisme a la memòria de l’hipnotista i magnetitzador José María Fernández Colavida davant del seu sepulcre? Heu estat mai al cementiri del Poblenou per admirar les seves magnífiques escultures? Sabíeu que al bell cor de Sarrià hi ha un cementiri tan petiti que molts hi han passat pel costat sense adonar-se’n? “La llàstima és que el cementiri, no se n’ha fet propagand. La gent no ha va. Bé, hi van quan són morts, però és clar, quan un és mort, no veu res al cementiri”, deia l’humorista Joan Capri, que reposa al nínxol 4.384, del sisè pis del novè departament del cementiri de Les Corts. Tots els secrets dels nou cementiris barcelonins, tots els morts il·lustres que hi descansen i les formes, de vegades sorprenents com van trobar la mort, són en aquesta guia que teniu a les mans i que és alhora una divertida i sobretot diferent visió de la història de Barcelona.

Jaume Nolla i Margarit Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona. Angle Editorial, Col·lecció Fil d'Ariadna, ISBN 978-84-96970-14-4, 256 pàgines, 17 €.

Nolla i Puig presenten el llibre 'Morts il·lustres als cementiris de Barcelona'

2007-11-01T21:06:00.001+01:00

Parlar de morts i de cementiris no és cap misteri ni cap tabú per a Jaume Nolla i Margarita Puig. Coincidint amb la diada de Tot Sants acaben de publicar Morts il·lustres als cementiris de Barcelona, un recorregut pels nou cementiris de la ciutat per descobrir qui hi reposa i com ho fa. Amb el llibre també llencen un epitafi: la mort no és el final, queda la tomba a la vista de les generacions futures.

-Hi ha molts morts il·lustres a Barcelona?
-Margarita Puig (MP): Més dels que pensem.
-Jaume Nolla (JN): Si els haguéssim posat tots, hagués sortit un llibre massa llarg. -MP: Per això vàrem fer una tria amb morts il·lustres i d'altres curiosos.

-Com per exemple?
-MP: L'espiritista José María Fernández Colavida, enterrat a Montjuïc.
-JN: Ell va ser qui va introduir aquí les obres de l'espiritista Kardec. També és curiosa la tomba d'un altre espiritista, Amàlia Domingo Soler.
-MP: O l'alcalde de Barcelona Joan Pich i Pon. Esperem que la ciutat no en tingui cap altre d'igual. Sempre que obria lo boca en deia alguna de grossa, com: "Piano, piano si va lontano, com diuen els francesos". Té una tomba impressionant a Montjuïc.

-I tomba a tomba, què podem descobrir?
-JN: Pots conèixer els últims 200 anys d'història de Barcelona i també de Catalunya.
-MP: En el llibre hem seleccionat 100 personatges que han marcat aquesta història. Un cop davant de les seves tombes et preguntes per què la té petita o gran, com va morir... En alguns casos s'han volgut amagar les morts dels personatges. El Gamper es va suïcidar i Xesco Boix, també.
-JN: Intentem explicar qui eren, en quina època van viure, de què van morir, on descansen, les últimes paraules que van tenir (si les van tenir) i curiositats que no s'expliquen a les biografies. Hi ha morts molt curioses.

-Sí?
-JN: El primer monòleg que va escriure Rusiñol feia dir al personatge que al cap de tres dies moriria. I resulta que l'actor que el va interpretar va morir al cap de tres dies.
-MP: Verdaguer quedava amb els amics a les portes dels cementiris per fer cargolades. Deia que els cargols dels cementiris eren els més gustosos.

-Vaja... Canviant de tema, com veuen el turisme de cementiris a Barcelona?
-MP: Cementiris de Barcelona està fent una gran tasca i comença a despagar. Hi ha molts catalans que a París visiten els cementiris i no coneixen els d'aquí, que també són molt importants.
-JN: Fins i tot els nens haurien de visitar els cementiris. Et trobes que ho saben tot del sexe i res de la mort. A més, hi ha una gran quantitat d'art magnífic. Hi ha més modernisme als cementiris que a la ciutat. La gent que és reàcia a passejar-s'hi, li passarà la por si llegeix el llibre.
-MP: No tenir por als cementiris és bàsic. Quan vaig començar a fer el llibre, no les tenia totes, però vaig comprovar que no feien por.

-I per què tenim por als cementiris?
-JN: Hem de tenir algun tabú. Abans era el sexe i ara la mort. Sembla que no anant als cementiris, la gent vulgui amagar una realitat que ens ha de tocar a tots. La mort de l'altre es viu com a pròpia i es converteix en una angoixa vital.
-MP: Una cura a això és un passeig pel cementiri. He après a prendre'm la mort d'una altra manera. La gent ara no vol anar al cementiri i no supera la mort.
-JN: Les pel·lícules també han fet una mica de mal, com les rondalles. Hi ha aquella dita de "Un mort crida a un altre". Joan Amades, que està enterrat a Montjuïc en un nínxol sense el seu nom, explica que abans la gent s'enterrava amb pedres al damunt per por que l'esperit et vingués a buscar, i la gent que hi passava pel davant, hi llançava tres pedretes més per posar encara més pes damunt del mort.

-Hi ha moltes tombes abandonades de gent il·lustre?
-JN: La de Pitarra, per exemple. S'haurien de dignificar les tombes de personatges que no tenen ni el nom a les làpides. La cultura del país es basa amb l'amor als arbres i amb l'estimació per la gent que t'ha precedit. El llibre també reivindica que un país culte és el que recorda els avantpassats.
-MP: Sap greu veure com Nonell, per posar un altre exemple, té un nínxol descuidat. A Barcelona hi ha la fundació Teresa Clota que s'encarrega que tombes de personatges il·lustres estiguin ben cuidades, com la de Verdaguer, i ho fa perquè sí, per mantenir la memòria viva.

-Es podria dir: "Digues-me com estàs enterrat i et diré com eres"?
-JN: Com eres, com vivies i quina família tens. Hi ha panteons extraordinaris de famílies adinerades que estan abandonats, però tenen cases a la Cerdanya i iots al Mediterrani. Podrien tenir una casa menys i mantenir bé el panteó...
-MP: La família queda malament. És un error que, qui pugui, no mantingui el seu panteó. Els cementiris també tenen la seva zona alta i baixa. A Montjuïc està de moda la plaça de l'Esperança, per exemple.

-Suposo que després d'escriure el llibre, ja tenen clar com volen ser enterrats...
-MP: En el nínxol de la família a Sant Gervasi, que està molt ben cuidat.
-JN: En el cementiri de Vilallonga del Camp, el meu poble, que és molt petit i bonic. Vull fer-me un panteó neogòtic, basant-me amb els de Barcelona, que faci por a tothom.

Sílvia Colomé, La Vanguardia

Documental sobre els ritus funeraris de Barcelona a BTV

2007-10-30T07:45:00.001+01:00

L'empresa Serveis Funeraris de Barcelona va presentar ahir el documental sobre ritus funeraris de la ciutat elaborats en primera persona. El documental conté funerals de sis tipus de tradicions: budista, catòlica, ortodoxa, islàmica, hebrea i laica.
El treball el va presentar el director general de Serveis Funeraris, Eduard Vidal. El 93% dels enterraments a la ciutat són cristians. Un 5% són laics i el 2% corresponen ja a altres creences, com l'evangelista, força arrelada entre la immigració llatinoamericana. El documental televisiu es titula T'ha arribat l'hora.
Cada setmana es produeix un enterrament musulmà a la ciutat. Per això s'ha habilitat al recinte del cementiri de Montjuïc un centre de recepció de cadàvers islàmics. La resta de tanatoris de la ciutat no poden realitzar el ritu de rentat del cadàver que ha de dur a terme un imam. Serveis Funeraris, l'empresa público-privada que lidera el mercat funerari de la ciutat, realitza també enterraments amb el ritu jueu.

Calendari
D'altra banda, Serveis Funeraris i Unescocat van presentar també, amb motiu de la celebració de Tots Sants, el calendari interreligiós 2007-08. La nova edició del calendari està dedicada als aliments i la seva dimensió sagrada. L'ONG catalana associada a la UNESCO compta amb una àrea dedicada al diàleg interreligiós. El dejuni, el dol o la desgràcia són temes fotogràfics abordats.

Avui

El cementiri de Figueres i els seus 190 anys d´història

2007-10-28T19:54:00.001+01:00

Imatge del cementiri de Figueres

Els propers dies dijous i divendres el cementiri es veurà notablement concorregut amb motiu de les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts. Fa poc l´Ajuntament va acordar la construcció de més nínxols ja que s´estaven esgotats els actuals existents.
Aquest cementiri va començar a prestar servei l´any 1817, ara fa 190 anys i està emplaçat a la carretera que condueix al poble del Far. Anteriorment hi havia hagut dos cementiris públics emplaçats successivament, un de medieval a l´entorn de l´església parroquial de Sant Pere i un de modern al lloc on avui hi ha una part de l´edifici del Teatre Museu Dalí.
A part d´aquests cementiris municipals abans n´hi havia hagut altres de caràcter privat: un estava dins la finca de l´antic Hospital de Caritat, al lloc on avui hi ha les places de Catalunya i del Dr. Ernest Vila, i els altres en diverses institucions religioses.

Si eren pobres no pagaven res

El cementiri de l´Hospital de Caritat estava emplaçat a la part de llevant de la seva horta, en el que avui es l´esmentada plaça de Catalunya. Estava destinat únicament als malalts que expiraven en aquell centre. Si eren pobres no pagaven res, però si es considerava que no ho eren havien de pagar una quantitat com a dret de terratge. Sebollir un difunt costava 10 rals de billó. Va ser instituït l´any 1620 que fou quan l´hospital va sol·licitar permís al bisbe de Girona per fer aquest cementiri, el qual s´hagué d´ampliar en el 1643.
En documents antics de l´Hospital de Figueres hi ha un Llibre d´òbits que està iniciat el mes de gener del 1744 i fineix el 1887. En ell estan anotades les dades i l´edat del difunt. En tenia custòdia el capellà del mateix hospital, que hi escrivia els sagraments que havia rebut el traspassat. Aquest cementiri de l´Hospital fou suprimit el 1887. Quan es van fer les obres de reforma de la plaça de Dr. Ernest Vila l´any 1965 i la posterior renovació de l´enllumenat elèctric soterrani d´aquesta plaça, encara es van trobar algunes restes d´ossos humans.
Aquest llibre històric de l´Hospital és interessant perquè permet conèixer, per exemple, els obrers morts en les obres del castell de Sant Ferran. També durant la Guerra Gran els francesos hi dipositaren els cadàvers dels seus soldats, a la part final de l´horta, al costat de la paret on s´hi practicava el Joc de la Pilota, cosa que va promoure la protesta de la gent de la zona i llavors fou quan els comandaments francesos decidiren enterrar-los en un altra lloc, un terreny de la carretera de Llers.
Els cementiris de les comunitats de religioses eren: Un fossar del convent de monges clarises de la Divina Providència, bastit al carrer de Santa Llogaia l´any 1854, on només es podia soterrar les religioses mortes a la comunitat. Era coneguda la frase que els era pronunciada a les novícies quan feien els vots d´entrada: «Entra, entra germana nostra, no en sortiràs d´aquí ni viva ni morta». Va quedar intervingut l´any 1932 per una disposició del govern republicà que va ordenar als ajuntaments a fiscalitzar-los perquè no s´hi enterrés altres persones que les religioses del convent mortes allà, per un dret anterior que els corresponia i que fou derogat el 1936.
Igualment hi hagué un fossar al convent de les Filles de Maria, al carrer de la Jonquera, construït el 1879. També fou intervingut el 1932 i suprimit el 1936. Estava en una part del pati posterior del convent.
Consten altres cementiris de les comunitats de frares en els antics convents de franciscans i caputxins, als carrers de la Jonquera i del Rec Arnau entre els segles XV i XVII. Del convent de franciscans s´ha perdut tota la documentació però es guarda un plànol de la seva configuració.
Quant als caputxins aquests tenien un lloc de sepultures en el vell convent de Sant Roc, a la zona on avui hi ha el castell de Sant Ferran, que traslladaren posteriorment el convent al carrer del rec Arnau, actualment de propietat municipal.
Els frares dels dos convents tenien el dret d´enterrament dels religiosos de l´orde i dels senglars que ho haguessin manifestat en vida. Per aquest servei, els monjos cobraven unes quantitats que van motivar moltes disputes amb la comunitat de l´església parroquial de Sant Pere que veia minvar els seus ingressos ja que també cobrava drets de sepultura.
Ambdós cementiris van desaparèixer en quedar abolits els dos convents per la llei de desamortització de béns religiosos del 1835. Les restes allà existents s´hagueren de traslladar el cementiri municipal cosa que es va fer l´any 1882 amb gran solemnitat.
A l´edifici de l´exconvent de caputxins del carrer Rec Arnau encara existeix la configuració arquitectònica de vuit criptes arquejades, totalment buides, emplaçades sota l´altar major. En elles queda el testimoni de com se sebollien els frares traspassats que eren asseguts en un banc de pedra. El tampanell que tapiava la cripta tenia un petit forat a la part inferior per retardar la descomposició dels cadàvers.Igualment, en el sòl de la nau que fou església del convent, hi ha una llosa sepulcral, mig esborrada, on s´indica la sepultura de dues persones i una altra dedicada a un brigadier del castell de Sant Ferran, en el 1800.

Els màrtirs de la inquisició

Precisament sobre les sepultures d´aquest exconvent l´any 1932, en plena efervescència política, en un setmanari local es va publicar un escrit en el qual es deia que a Figueres els màrtirs de la Inquisició eren enterrats vius i ho il·lustrava amb unes fotografies de les esmentades criptes. Es va replicar explicant que es tractava d´unes criptes on els religiosos cristians enterraven els seus morts, a sota de l´altar major i que allà s´hi guardaven les despulles dels frares fins passats trenta anys, quan ja s´havien tornat cendra, i aleshores eren portats a una ossera comuna.

Josep M. Bernils Mac

Els fantasmes del cementeri de Monterrey

2007-10-26T08:59:00.002+02:00

A la zona nord-oest de Monterrey, capital de l’estat de Nova Lleó, a Mèxic, es troba el cementiri conegut com Pantéo municipal Valle Verde, lloc que, a judici d’alguns, és l’hàbitat o lloc de visita dels esperits.
En un reportatge del “Canal 7 de TV Azteca Noreste”, Joel Villarreal, subdirector de Panteons Municipals de Monterrey comentava que hi havia hagut molts rumors sobre dones vestides de negre que, segons els enterramorts, no caminaven sinó que van per l’aire. En el mateix reportatge s’afirma que en el fossar, inaugurat l’any 1972, es veuen “aparicions de misterioses persones”, “ombres entre les tombes” i animals estranys que sorgeixen per la nit, com un gos negre “d’ulls brillants” que hauria aterrit als gossos dels guardes mentre passava.
Però la figura més notable és una dona fantasmagòrica que apareix junt a l’ossari del cementiri, vestida de blanc i sempre resant, amb les mans unides en posició devota. Sembla, de totes maneres, que cap persona s’ha dirigit a la dona, ni l’han tocada ni res. Hom es pregunta si no serà de carn i ossos...

Informació basada en el reportatge de J. Belduque. “Entre calaveras y tumbas”a Info7 en el Canal 7 de TV Azteca Noreste, 19 d’octubre de 2007.

La llegenda del cementeri de Stull (Kansas)

2007-10-19T22:29:00.002+02:00

Hi ha cementeris especials en el món, però aquest diuen que és el més especial, és el del petit poble de Stull, a uns quilòmetres de Lawrence, Kansas.
Aquest cementeri junt amb la seva església està infestat d’històries que parlen de fantasmes, espectres i el diable entre els seus terrenys. La llegenda parla que al cementeri de Stull està l’entrada (o almenys una de les set entrades) que té l’infern…
La llegenda no és del tot recent. La ciutat de Stull és molt petita, tant que ni apareix habitualment en els mapes de carretera. Són pocs habitants, però l'indret posseeix un nombre de llegendes i contes estranys que vinculats a la vella església i al cementeri veí just damunt del tossal. Allí, just en aqueix lloc és on es diu està la boca de l’infern.
Aquestes narracions diuen que tenen més de cent anys. Però van arribar a la gent als anys 70. Al novembre de 1974 va aparèixer un article en el diari de la universitat de Kansas que narraven una sèrie de fets estranys a la zona de l’església de Stull. Segons l’article, “el lloc era la seu freqüent de llegendes i successos diabòlics, sobrenaturals”. Les narracions afirmen que el cementeri era un dels llocs de la terra on el diable apareix en persona dues vegades a l’any.
El cementeri ha estat font de moltes llegendes a la zona, històries forjades amb el pas dels segles. Les contalles no sols parlen de fets de fa cent anys. N’hi ha èpoques més recent, històries més modernes. Per exemple, es parla que un estudiant va denunciar haver estat agafat per un braç per alguna cosa que no veia, mentre que altres parlen d’haver perdut la memòria en visitar aquest lloc. Típiques llegendes urbanes
També es diu que els residents de Stull creuen que tot això és cert i que el propi rector del lloc assegura que no són invenció d’estudiants, però això no es pas cert, i farts dels turistes amants de fets paranormals han hagut d’instal·lar-hi una tanca enorme que envolta el cementiri per a impedir que la gent de fora hi accedeixi, especialment quan suposadament s’apareix el Dimoni, en l’equinocci de primavera i per Halloween. El 20 de Març de 1978, més de 150 persones van estar esperant al cementeri l’arribada del dimoni, així com als esperits que havien mort de forma violenta i havien estat enterrats en aqueix mateix cementeri. Encara que res va ocórrer, la llegenda es va mantenir com a real.
En els anys 80, les històries van anar augmentant. Tanta fama van agafar l’indret, que es va fer un registre de tota activitat estranya que ocorregués en el lloc, o al menys això es diu.
Entre les històries que s’expliquen hi ha les dos homes que visitaven el cementeri de nit quan es van espantar en ser tocats per un fort vent que semblava bufar de cap part. Quan van tornar espantats al cotxe, van descobrir que aquest havia esta mogut del lloc on l’havien aparcat: just a l’altre costat de la carretera i en direcció oposada. Un altre home va declarar experimentar aquest mateix vent anòmal, però dins de l’església del cementeri. El corrent d’aire el va colpejar llançant-lo al terra i impedint-li que es mogués. Precisament dins d’aquesta mateixa església, alguns testimonis han assegurat que plovia dins quan a l’edifici quan això sembla impossible, pel tipus de construcció..
Les mateixes llegendes parlen que el diable ha estat apareixent-se des de 1850 i que el nom original de la ciutat era Skull (“crani”) i que es canvià per a ocultar que allí es practicava màgia negra. Així es diu que els colons més primerencs practicaven la bruixeria en aquest lloc i amb el temps es va canviar el nom. L’any 1980 va aparèixer un article en el “Kansas City Times” que va completar encara més els rumors sobre el cementeri de Stull i l’església ja abandonada. Segons es s’explica, el diable tria dos llocs per a aparèixer-se a la terra cada Halloween. Un d’ells és Tumbleweed Hamlet” de Stull, Kansas, i l'altre, la Plana desolada d’Indiana”. Des d’aquests llocs, d’acord amb l’article, el Diable recol·lecta a tota la gent que ha mort de forma violenta en el passat any per a poder estar a la terra durant la mitjanit d'Halloween.
Per què a Stull? Segons narra la llegenda, en aquest lloc en el 1850 “algú o alguna cosa va apunyalar l’alcalde donant-li mort en un vell graner de pedra al cementeri”. Amb els anys, el graner va ser convertit en església, que acabar arrasada per un incendi. Un cop reconstruïda, des de llavors un crucifix de fusta apareix invertit quan els transeünts passegen per allí a mitjanit. Finalment, fa uns anus fou enderrocada.
A més, es diu que un arbre vell que hi ha a la zona, va ser usat per a penjar diverses bruixes condemnades. També s’explica que hi ha un sepulcre amb els ossos d’un “fill d’en Banyetes”. El nen va nàixer deforme i va durar molt pocs dies i el cos fou enterrat en Stull. Alguns parlen que el seu fantasma volta per allí, havent-hi fotos d’un home jove que mira amb fermesa cap a fora des de darrere de l’arbre.
Una altra de les històries anònimes d’aquest lloc, és que al 1993 o potser 1995, Joan Pau II va demanar volar amb el seu avió privat sobre la zona de Kansas, però va demanar no passar per sobre en ser zona profanada.

A partir de retalls d'Internet

Els antics cementiris de Vilafranca. Conferència a càrrec de Josep M. Feliu sobre els antics cementiris de la vila

2007-10-15T17:45:00.002+02:00

La imatge tètrica que té tenim dels cementiris no es correspon amb la que tenien els vilafranquins de l'Edat Mitjana i Moderna, quan el principal cementiri de la vila, el parroquial de Santa Maria, formava part del paisatge urbà i de la vida quotidiana. Era un lloc de pas habitual, on fins i tot s'hi celebraven mercats.
Abans de la construcció de l'actual cementiri de Vilafranca, el 1839, els llocs d'enterrament a la vila havien estat diversos. Alguns de manera permanent, d'altres en ocasions puntuals. A la conferència en farem un repàs.

Data i lloc: 25 d'octubre de 2007 de 20:00h a 21:00h. Biblioteca Torras i Bages. Plaça L'Oli, 20.

e-mail: b.vilafranca.tb@diba.es
Fax 93 817 29 60
Telèfon 93 890 40 30

Detingut un jove per robar en capelles del cementiri de Tarragona

2007-09-28T19:32:00.002+02:00

El Cos Nacional de policia (CNP) va detenir ahir a la nit a Constantí (Tarragonès) un jove per haver ocasionat danys en nínxols i capelles del cementiri de Tarragona, a més d'haver sostret diversos objectes del seu interior.
Segons ha informat avui el CNP, Zoro B., de 21 anys, veí de Constantí (Tarragonès) i de nacionalitat romanesa, hauria accedit al cementiri entre el 25 d'agost i l'11 de setembre, possiblement saltant la tanca perimetral d'uns dos metres i mig d'altura, segons la denúncia que va presentar un dels responsables del cementiri.
L'intrús va causar danys i va trencar vidres de diversos nínxols i capelles, dels quals va robar alguns objectes del seu interior més aviat de caràcter sentimental per a les famílies, com imatges dels morts, tot i que de poc valor econòmic. Tot i això, no va profanar cap tomba, ja que no va deixar cap senyal religiosa o sectària ni va obrir els taüts, segons han explicat fonts policials a Europa Press.
El detingut, que té un antecedent per furt de gener del 2005, passarà pròximament a disposició judicial.

Europa Press

Cementiris de Barcelona liderarà la xarxa de cementiris històrics d'Europa

2007-09-20T23:27:00.003+02:00

En els pròxims dos anys, Cementiris de Barcelona (CB) liderarà la xarxa de cementiris històrics d'Europa, sent el centre d'actuació de l'Associació de Cementiris Històrics Monumentals d'Europa (ASCE). Així s'ha decidit en el marc de l'assemblea anual celebrada a Stavanger (Noruega), en què la directora de l'àrea de comunicació, qualitat i control de CB, María Luisa Yzaguirre, ha estat escollida presidenta de l'Associació.

http://www.directe.cat

Lloguen a preu simbòlic la casa del cementiri d'Anglès i qui hi visqui haurà de fer de guarda

2007-08-31T23:30:00.001+02:00

L'Ajuntament d'Anglès, a la Selva, posarà a lloguer la casa que hi ha al cementiri a un preu simbòlic i la persona que hi visqui haurà d'ocupar-se del manteniment de l'espai i fer de guarda. L'habitatge té dues habitacions, menjador, cuina i lavabo i fins ara no ha estat mai ocupat. L'alcalde, Pere Figuereda, ha anunciat que s'obrirà un concurs i que tindran prioritat els veïns d'Anglès que sol·licitin viure-hi per davant de les peticions que arribin de fora del municipi. Segons Figuereda, amb aquesta iniciativa es pretén treure feina a la brigada municipal, que amb tots els treballs que ha de fer al poble no dóna l'abast.
L'habitatge ja és conegut com la casa del guarda però mai hi ha viscut ningú. El govern municipal, format per CiU i el PSC, ha acordat tirar endavant la proposta, que té un doble objectiu: facilitar l'accés a l'habitatge a algun veí o alguna família d'Anglès ja que el preu del lloguer serà simbòlic i, d'altra banda, disposar d'una persona que s'ocuparà del manteniment dels parterres del cementiri i serà l'encarregada d'obrir i tancar la porta d'accés quan comencin i acabin les hores de visita –ara no hi ha ningú en concret que s'ocupi d'aquestes tasques.
A l'entrada del cementiri (que és als afores del poble, a la carretera de Santa Coloma) hi ha dues cases d'obra totalment idèntiques. La situada a mà dreta s'utilitza actualment com a sala d'autòpsies. La de l'esquerra és la que es llogarà. Disposa de tots els serveis necessaris i té dues habitacions, un lavabo, una cuina i una sala menjador.
«Ara són els treballadors de la brigada municipal els que s'ocupen del manteniment del cementiri, però estan saturats de feina. Hi ha moltes zones verdes al poble i la brigada no dóna l'abast si volem que totes estiguin en condicions», explica l'alcalde. El concurs per accedir a la casa es farà aviat i hi tindran preferència els veïns del poble.

Por a la mort
Per Figuereda, el fet que la casa estigui situada al cementiri, un lloc totalment inusual per anar-hi a viure, no ha de ser un entrebanc per trobar-hi un habitant. «Ara es té com una mena de fòbia a la mort. Però quan érem petits era un fet que es tractava amb molta naturalitat, sense cap por», diu l'alcalde.

Anna Puig, El Punt

Perú: de vampiresa a santa.

2007-08-23T12:29:00.003+02:00

La seva tomba va resistir el terratrèmol. El lloc on reposen les restes de Sara Hellen, coneguda com la 'dona vampir, s'ha convertit en una espècie de santuari per als damnificats, els que acudeixen al cementiri de Pisco per a resar-li i demanar-li que calme la fúria de la naturalesa.
Té molts 'fidels' que asseguren que ella és la 'santa de l'amor i li atribueixen miracles.
La tomba de la misteriosa dona, que va viure en el segle XIX i va ser assassinada pels seus veïns en 1893, es troba en el nínxol 'C' del pavelló 'sant Albert' i es manté intacta després del terratrèmol, tot i que el 30% del Cementiri General de Pisco va ser destruït.
L'illa de nínxols on està Sarah Hellen ni tan sols presenta esquerdes, encara que tot el cementiri està caient a trossos amb cada rèplica. Segons els treballadors del panteó, al costat de la dona que va nàixer a Anglaterra jauen cadàvers que daten dels anys 1910 i 1920.
"La petita Sarah és miraculosa, m'ha salvat de la mort i a la meva família també, per això vinc a agrair-li i demanar-li que curi a tots els ferits. Ella és una santeta", va expressar Carlos García, poblador afectat pel sisme.
Els habitants de Pisco arriben tots els dies a la tomba de la 'dona vampir amb estampetes, flors i cartells que diuen: 'gràcies, Sarah, per salvar el meu fillet.

La llegenda
Sarah Hellen va nàixer a Anglaterra i, segons la llegenda, els seus veïns deien que practicava la bruixeria i màgia negra. Fins i tot la relacionaven amb l'adoració a Satanàs i al Comte Dràcula. Ella es va posar greu quan el seu espòs, un marí anglès, va ancorar en Pisco. Els seus veïns britànics van aprofitar el seu mal per a matar-la. En la seva terrible agonia va jurar tornar del més enllà, cent anys després de la seva mort, per a cobrar venjança. Per temor, els seus familiars van enviar el seu cadàver amb vaixell a Pisco, on estava el seu espòs, i allí la van sepultar. L'abril de 1993, alguns habitants de Pisco van assenyalar que per les nits, en els voltants del cementiri, apareixia una dona rossa i en bata blanca que seduïa als homes per a portar-se'ls amb enganys i xuclar-los la sang. Segons la llegenda, el 9 de juny de 1993, Sarah Hellen havia de ressuscitar per a complir la seva amenaça. El cementiri va ser envaït per periodistes nacionals i estrangers, bruixots, xamans i curiosos, però no va passar res. Ara té fins a 'fidels' que li atribueixen sorprenents miracles i asseguren que ella és la 'santa de l'amor, per la qual cosa acudeixen al panteó per a encendre-li espelmes i resar-li.

Premsa peruana. Imatge: Juan Carlos Guzmán Negrini, Agència Andina.

Robatoris d'ornaments al cementiri de Santa Coloma de Gramenet

2007-08-11T11:47:00.001+02:00

Els usuaris denuncien que han desaparegut figures i gerros de difunts.

El cementiri de Santa Coloma, situat a la carretera de la Roca, ha estat víctima els últims dies d'una onada de robatoris de figures religioses i vasos d'acer inoxidable que són utilitzats com a gerros al costat dels llits dels difunts. L'alarma s'ha estès entre els usuaris del cementiri, que han denunciat als administradors la desaparició dels seus objectes. Els encarregats del cementiri reconeixen els fets i anuncien la instal.lació de més càmeres de vigilància al recinte.
Carmen Moreno ha denunciat la desaparició de figures a la tomba del seu fill i, més recentment, dels vasos d'acer inoxidable. Es va adonar que faltaven moltes floreres als carrers del cementiri i va anar a denunciar- ho a l'ajuntament, on va ser remesa als administradors del recinte. Els furts van passar als carrers de Santa Rita i Santa Cristina del cementiri.
"Em van dir que hi havia hagut més de 450 robatoris en les últimes setmanes. Jo tinc una cosa molt important al cementiri: el meu fill. Exigeixo que el que pago de quota de manteniment es destini a millorar la seguretat", va explicar Carmen.
El cementiri de Santa Coloma queda gairebé buit bona part del dia. I els responsables no saben precisar si els robatoris han estat comesos de dia o de nit. "També ens han robat algunes de les eines diàries que utilitzen els treballadors", va dir un representant del cementiri.
L'administració està instal·lant càmeres de seguretat amb l'objectiu de reforçar la vigilància. Els equips apunten cap als nous plafons solars però, després de l'onada de robatoris de les últimes setmanes, també es col·locaren en altres punts del cementiri. "Es reforçarà la seguretat amb les càmeres, però no es podrà contractar una persona que vigili les 24 hores. Això no seria viable econòmicament", va explicar un portaveu de l'empresa.
Després de la desaparició de figures, Carmen va optar per fixar-les sobre el marbre mateix de la tomba. "Em va afectar molt quan me les van robar. Fa dos mesos també van desaparèixer flors que li havia anat a portar un dissabte. La setmana següent, ja no hi havia res", es lamenta.
El cementiri reconeix que ha rebut moltes queixes de visitants, encara que desestima algunes de les reclamacions per robatori de flors, ja que creuen que també se les pot emportar el vent.

Valor escàs

Els responsables del cementiri sospiten que els robatoris han estat comesos per unes famílies gitanes, però consideren que es tracta d'un fet aïllat. Els vasos d'acer inoxidable solen estar inclosos amb la contractació d'un nínxol i no es venen per separat. Els encarregats del cementiri asseguren que tenen un valor escàs.
Segons els denunciants, la policia va ser informada dels fets, encara que els Mossos d'Esquadra van afirmar que desconeixien aquestes reclamacions.

David Placer, El Periódico de Catalunya, pàg. 29

La restauració del cementiri de Girona

2007-07-20T17:26:00.002+02:00

L´alcaldessa de Girona, Anna Pagans (PSC), va confirmar que ja està «tot llest» perquè començi la restauració de la paret del cementiri de Girona. Pagans va argumentar que «la dificultat per trobar materials adequats» havia endarrerit l´inici de les obres. Ara que ja es disposa de la ceràmica i pedra adequada es preveu que les obres estiguin acabades en menys d´un any.
Aquest mur d´uns 200 metres de llargada, va ser projectat per Rafael Masó l´any 1917. L´obra li va ser adjudicada després de guanyar-ne el concurs que l´Ajuntament havia organitzat. És una de les darreres obres plenament noucentistes abans que l´arquitecte tornés a formes més academicistes i, també, l´últim concurs que Masó va guanyar. En el projecte inicial, Rafael Masó volia que hi hagués dos pavellons en cada extrem i una gran portalada central que, finalment, no va ser construïda perquè es va mantenir l´original d´estil neoclàssic.
Tot i ser una obra d´interès artístic en què s´aprecia el gust pel detall del seu creador, ha rebut poques atencions i es troba en un estat deficient de conservació. De fet, la ubicació allunyada del centre de la ciutat i la sobrietat en les seves formes, ha fet que sigui una de les obres de Masó menys conegudes per molts gironins. A la brutícia generalitzada que cobreix la paret, cal sumar-hi les instal·lacions elèctriques que s´han de retirar, els vidres trencats i les peces de ceràmica que es troben en mal estat.

Diari de Girona

La mort pintada

2007-07-19T19:45:00.001+02:00

Artistes antics, moderns i contemporanis han representat amb devoció el final de l'existència
Una de les aventures artístiques més sonades i controvertides del britànic Damien Hirst és una calavera humana coberta amb 8.000 diamants. Val 100 milions de dòlars i és l'obra d'art més cara de tota la història. Hirts, l'artista viu més cotitzat del moment, conegut pels seus taurons en formol, és un provocador nat, però no es pensin que ha inventat gran cosa. Al·ludir a la mort en l'art no és exclusiu dels creadors contemporanis. Ni tan sols dels surrealistes (uns romàntics, en el fons), que se'n van fer un fart, de pintar figures fantasmagòriques i petrificades, sense oblidar els seus peculiars cadàvers exquisits ni, per descomptat, l'obsessió de Dalí pel taüt ocult a l'Angelus de Millet. Durant segles, els artistes s'han referit a la mort directament o indirectament, tal com va revelar-ho, abans-d'ahir al vespre, Lourdes Cirlot, catedràtica d'història de l'art de la Universitat de Barcelona (UB), en una conferència a la sala d'actes de Serveis Funeraris de Barcelona.
Al segle XVII, la mort apareix vinculada a un gènere pictòric, el Vanitas, que incrusta la calavera en natures mortes amb l'objectiu d'evocar «allò efímer i fugisser», subratlla Cirlot. Tres-cents anys després, Picasso recuperaria aquesta tradició barroca en obres seves. Flors tallades o rellotges de sorra custodien, en els quadres del XVII, aquest missatge de fragilitat i pèrdua. Tancat el període barroc, Goya va plasmar el tema de la mort en la seva primera sèrie de gravats, Els capritxos, la creació dels quals va coincidir amb una greu malaltia que va contraure l'artista i que el va acabar condemnant a la sordesa.
Si hi ha un moviment artístic prototipus aliat amb la mort és el romanticisme. Una sensació angoixant paralitza l'espectador del Cementiri del monestir en la neu, de Caspar David Friedrich. Una tristesa infinita plana sobre el quadre del suïcidi d'Ofèlia, coberta de flors tallades, del pintor prerafaelita John Everett Millais. Sense oblidar una de les obres mestres de la història de l'art, L'illa dels morts, l'atmosfera asfixiant i esgarrifosa que va pintar Arnold Böcklin, un creador que, anota Cirlot, «va exercir una gran influència en Warhol i Dalí».
Segons Cirlot, el primer artista que representa la mort amb caràcter contemporani, a finals del XIX, és el simbolista James Ensor perquè li confereix «un sentit irònic». Ensor posa un accent grotesc a allò macabre. Només cal veure una obra seva en què dues calaveres es disputen un salmó fumat. El relleu el pren el dadaista George Grosz en una obra en què un metge ausculta un cadàver i el declara apte per al servei militar, o en una altra peça en què un esquelet beu alegrement una ampolla de vi en un enterrament multitudinari.
Com en Goya, una salut precària o un accident tràgic han originat moltes obres embolcallades amb l'ombra de la mort. El surrealista André Masson, que va anar al front durant la I Guerra Mundial, va veure com moria tot el seu batalló mentre ell, ferit greu, es dessagnava. D'aquí en va sortir la sèrie Massacres. Un altre surrealista, René Magritte, va tenir sempre gravada a la retícula la imatge de la seva mare morta –s'havia suïcidat– dins del riu mig despullada i amb la cara coberta per la camisa de dormir. D'aquí en va sortir una sèrie de pintures amb personatges amb el rostre tapat. Un altre que va quedar marcat per la mort del seu pare –enverinat per una aigua en mal estat– és Andy Warhol. D'aquí en van sortir unes obres d'accidents d'automòbils i cadires elèctriques. Després, quan una dona va intentar assassinar-lo, Warhol ja va col·locar directament les calaveres en la seva obra. Sense deixar la família, un artista actual, Bill Viola, va filmar, en un emotiu treball de videoart, la mort de la seva mare. Un altre cas clar és el de Frida Kahlo, que tenia una por terrible a la mort. I no és gens estrany: va tenir un accident brutal que li va perforar el cos, tres avortaments i, al final de la seva vida, li van amputar un peu.
I com ha representat la mort un pintor abstracte? Difícil... però alguna cosa oculta tenia el quadrat negre de Malevitx –un malalt de l'esoterisme– que, en morir, va obligar els seus hereus a penjar a la seva tomba un mocador amb la reproducció, ni més ni menys, que d'un quadrat negre.

Maria Palau. La contra, El Punt