divendres, 9 de setembre de 2011

Joies oblidades [Cementiris de la Costa Brava]

 Sant Feliu de Guixols [Foto: Imma Saiz de Baranda]

Els cementiris d´alguns pobles de la Costa Brava guarden obres de gran valor patrimonial en forma d´hipogeus i panteons. Es escultòriques de caire modernista que han esculpit autors com l´arquitecte Josep Puig i Cadafalch i que sovint passen desaparcebudes pel turista, o fins i tot pels mateixos veïns,pel simple fet de ser on són. La por a tot el que envolta la mort fa que totes aquestes obres quedin en l´oblit i només a l´abast d´aquells que han trencat aquesta frontera cultural.
En alguns d´aquests cementiris hi ha enterrats personatges il•lustres com el darrer president de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil, Josep Irla. Descansa en un senzill nínxol del cementiri neutre (o protestant, tal i com se´l coneixia antigament) de Sant Feliu de Guíxols, juntament amb desenes de maçons. Un altre exemple significatiu el trobem a Portbou on reposen les despulles del filòsof marxista Walter Benjamin, que va morir al setembre del 1940 per causes encara desconegudes.
Sant Feliu i Portbou són dos exemples oposats del que representa el patrimoni cultural que atresoren els cementiris de la Costa Brava. El guixolenc, pels panteons i les escultures que els indians i burgesos de principis del segle XX es van fer esculpir, mentre que el de Portbou és un petit cementiri que compta amb unes vistes priviliegiades sobre el darrer tram de costa mediterrània de Catalunya.
El cas de Lloret de Mar és l´exemple més representatiu de l´art funerari català per la gran quantitat d´obres amb valor patrimonial que hi suma. Aquest cementiri és una visita obligada pel turista que visita el municipi de la Selva marítima. A pocs minuts de l´avinguda Just Marlés, on s´hi concentra part de l´oci nocturn, existeix la possibilitat de descobrir com els indians projectaven el seu pas pel cementiri com una sala d´espera i descans abans del judici final. L´iconografia de les escultures desvetlla al visitant un viatge que pocs han sabut descobrir. 

 Cementiri de Lloret. [Foto: Agustí Ensesa]


Modernisme FUNERARI 

Els cementiris de Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols amaguen al seu interior un gran llegat d´obres que expliquen com els indians entenien la mort
En el cementiri de Lloret de Mar no hi reposa cap mort. "El que hi ha són ànimes descansant en un somni a l´espera del judici final", explica el guia oficial de turisme, Markus Schramm. La premissa és bàsica per entendre la iconografia que els hipogeus atresoren en obres escultòriques dels indians enterrats a la localitat. A la porta d´accés del de Sant Feliu de Guíxols, un rellotge de sorra amb ales ens recorda abans d´entrar al cementiri que el temps fuig sense remei.
Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols són els dos cementiris de la Costa Brava que disposen d´un major patrimoni arquitectònic modernista i noucentista. La influència i els diners dels indians - aquells que havien tornat amb èxit de fer les Amèriques-van deixar un llegat incalculable d´obres sovint desconegudes.
El cementiri modernista de Lloret de Mar fou projectat pel mestre d´obres Joaquim Artau. L´equipament es va començar a construir l´any 1896 i fou inaugurat el 1901. S´estructura a partir d´un passeig central que va des de l´entrada fins a la capella i a banda i banda del qual s´hi ubiquen els hipogeus i panteons de més categoria. Aquest cementiri conté algunes de les mostres més significatives de l´art funerari català de principis del segle XX, majoritàriament modernistes i fetes per arquitectes i escultors com Josep Puig i Cadafalch, Vicenç Artigas, Antoni Gallissà, Bonaventura Conill o Ismael Smith, entre d´altres.
El de Sant Feliu de Guíxols s´estructura a diferents nivells. Consta d´una zona neutra - o protestant-i una catòlica. En aquesta última part hi destaquen panteons modernistes i noucentistes, mentre que les tombes d´alguns membres de la lògia Gesòria i la del president de la Generalitat a l´exili Josep Irla i Bosch se situen en nínxols del cementiri neutre. L´equipament es va construir el 1830 gràcies a la cessió dels terrenys que va fer la comunitat benedictina en el sector de Mas Pinto. En aquesta primera part de cementiri hi ha el fossar comú en memòria dels assassinats del 1936 i tombes sense identificar del XIX. També hi han restes de la capella que s´enderrocà cap als anys 80 del segle XIX i de la qual pràcticament no hi ha dades. Al següent nivell hi ha l´espai burgès de grans panteons i amb moltes obres projectades per l´arquitecte Manuel Almeda.
Tots dos cementiris atresoren obres de gran valor. Un patrimoni bàsicament modernista que té una lectura iconogràfica que es representa per mitjà d´àngels, flors, creus o llibres esculpits sobre pedra i marbre, entre d´altres elements. Tots aquests expliquen com la societat burgesa de principis de segle XX i del XIX entenia el pas pel cementiri com un lloc de trànsit a l´espera d´iniciar el camí cap a una nova vida. "Són ànimes descansant en un somni on totes les coses que han fet en vida seran jutjades, quedaran a la dreta del Senyor i hi haurà una resurrecció. Hi haurà una nova vida, hi haurà una victòria sobre la mort", explica en Markus.
Els àngels que hi han esculpits tenen cares de serenor i tranquil•litat. Esperen emportar-se el finat cap al judici final. Alguns es mostren ja amb les ales obertes, mentre que d´altres estan simplement en repòs. La creu és el símbol de la resurrecció, mentre que les flors i les plantes són el símbol del pas del temps. L´exemple més representatiu d´aquesta obra és, segons en Markus, l´hipogeu de Mataró i Vilallonga de Lloret de Mar i d´influència gaudiniana. "Hi és tot representat, la idea de la lluita entre el bé i el mal", diu. El bé el representa un fals sarcòfag, mentre que les tenebres estan representades per un drac amb la boca oberta devorant un crani que trenca les Taules de la Llei. "El resultat d´aquesta lluita és la creu que emergeix del centre, que representa la resurrecció, la nova vida", explica.


Un atractiu turístic i cultural

La directora de Patrimoni Cultural de Lloret de Mar, Anna Fuentes, afirma que el cementiri és un dels "elements patrimonials més visitats". Estimen que cada any el poden visitar unes 13.000 persones. Entre gener i octubre hi ha una afluència mitjana de 40 persones al dia mentre que els mesos de desembre i gener baixa fins a la dotzena. La data més destacada és per Tots Sants. Aleshores poden rebre fins a 2.000 visites en un mes.
En unes xifres similars és mou el segon cementiri modernista de referència de la Costa Brava. El conserge del de Sant Feliu de Guíxols, Manel Bou, comenta que entre juny i setembre entren unes cent persones al dia. "Si fa mal temps enlloc d´anar a la platja vénen aquí", comenta. Durant la resta de l´any, en canvi, la mitjana està en la vintena, de manera que hi ha unes 16.000 visites anuals. 


Un balcó sobre el mar

No hi ha grans panteons modernista. Tampoc artistes de renom hi han esculpit les seves obres. Però el cementiri de Portbou és un dels més bells de la Costa Brava. Penjat a uns trenta metres sobre el nivell del mar, el cementiri de l´últim municipi del litoral gironí gaudeix d´unes vistes privilegiades del darrer tram de costa fins a França. Abans que es construís aquest cementiri els enterraments dels veïns i veïnes de Portbou s´havien de fer a Colera, i per mar. Portbou era aleshores un agregat del poble veí que no tenia comunicacions per carretera fins que es va construir l´actual tram de Llançà, que va fins a la frontera pel coll de Frare, i que es va inaugurar el 1918.
El cementiri es va construir en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i es va acabar l´any 1885. No obstant, les primeres adquisicions de nínxols que hi ha registrades a l´Ajuntament daten del 1899. Just aquest any és quan es decideix destinar un espai del cementiri als creients catòlics i un altre per fer una fossa civil.
L´espai s´estructura en diversos carrers a diferents nivells. Coronant l´espai, al mig del cementiri, hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist que data del 1900. Un edifici que l´alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas, vol convertir en una nova icona del poble.
La seva ubicació, que permet gaudir d´una vista d´ocell única sobre el Mediterrani, converteix l´equipament també en el punt de referència visual per aquells que visiten la costa del municipi des del mar.
Salas reconeix que el cementiri és un dels principals atractius turístics del poble. Per aquesta legislatura s´ha marcat com prioritat emblanquinar-lo tot malgrat la precària situació econòmica. D´aquesta manera - comenta-,"tindrem un punt visual com té Cadaqués" amb l´església de Santa Maria, que està situada al punt més alt del nucli antic.
Actualment el cementiri el visiten de mitjana unes vint persones al dia. La gran majoria veïnsdel poble. "El 90% de la població de Portbou té gent al cementiri, per això considerem que és un equipament que s´ha de mantenir net i pulcre", afirma l´alcalde.
En aquest sentit, l´Ajuntament disposa d´una brigada que realitza tasques de manteniment constantment per evitar que es deteriori. Sobretot per l´efecte de la humitat i la sal del mar. La partida assignada per aquesta feina és d´uns 11.000 euros. "Però si en necessitem més, se´n posen més", apunta Sala, que també afegeix que "la persona que cuida bé els seus morts vol dir que cuida bé els vius".
El de Portbou és un cementiri amb tots els ingredients de la Costa Brava més bella. L´acompanyen els característics pins verds, una mar blava i nítida sota els peus i la tranquil•litat que ofereix un entorn natural que s´ha sabut mantenir al marge de la bombolla immobiliària.
Però si per una cosa és conegut aquest cementiri és perquè hi reposen les restes del filòsof alemany Walter Benjamin. La història diu que que es va suïcidar amb una sobredosis de morfina el 26 de setembre del 1940 mentre fugia dels nazis camí dels Estats Units en assabentarse que havia de ser repatriat. "I ara vénen col•legis, fins i tot de França, per veure-ho", comenta el regidor municipal Trino.

Jofre Sáez, La Vanguardia, Girona

divendres, 2 de setembre de 2011

Passejades pels cementiris monumentals de Barcelona

Els cementiris sovint són el reflex de la història de les ciutats, una antologia inusual dels gustos i costums dels seus grups socials, les seves èpoques i els seus llocs. Donar a conèixer aquest llegat i acostar aquests recintes als ciutadans és l'objectiu de la Ruta dels cementiris, una iniciativa de Cementiris de Barcelona que promou, a través de visites guiades gratuïtes els diumenges, descobrir el paisatge funerari de la capital catalana.
Aquesta aposta, que any rere any es consolida com a element turístic (amb 6.734 visitants el 2010, 1.200 més que l'any anterior), comprèn un recorregut pels dos cementiris monumentals que hi ha a la ciutat: el del Poblenou, d'estil neoclàssic i dissenyat per l'italià Antoni Ginesi a principis del XIX, i el de Montjuïc, modernista i dissenyat per Leandre Albareda a finals del mateix segle. Tots dos estan dotats d'un significatiu patrimoni artístic. «La idea és que la gent pugui passejar igual per aquí que per la plaça de Catalunya», apunten per part de l'entitat.
La ruta pel cementiri del Poblenou es va iniciar el 2004. Són parades destacades d'aquest itinerari El petó de la mort, escultura de Jaume Barba que representa la injustícia per la pèrdua d'un jove fill, i la sepultura de Francesc Canals (anomenat el Santet), que encara és visitada per gent que li fa peticions i hi deixa exvots. A més a més, dues vegades l'any (març i octubre) se celebra una ruta nocturna, ambientada amb espelmes, música clàssica en directe i guies disfressats d'època.
El cementiri de Montjuïc, que va ordenar construir l'alcalde Rius i Taulet quan el del Poblenou va quedar petit, compta amb 150.000 sepultures. Són diverses les rutes que el públic pot fer en aquest lloc des del 2007: la històrica, l'artística i la combinada; aquesta última és un aperitiu de les dues primeres. Els panteons de conegudes famílies catalanes, com els Ametller (amb una església neoromànica) o els Batlló (amb un panteó neoegipci), són algunes parades clau. També es pot visitar per compte propi l'original sepultura d'Ildefons Cerdà, que té una làpida que reprodueix la seva obra més famosa, l'ordenació urbanística de l'Eixample.
Les dues passejades s'emmarquen dins la Ruta Europea de Cementiris, una jove iniciativa que pretén donar a conèixer el patrimoni funerari d'Europa i a la qual s'han adherit, de moment, 53 cementiris de 39 ciutats, com els de Pere Lachaise (París) i West Norwood (Londres).

Mariña Muñóz Benito. "Per làpides i panteons". El Periódico, p. 37 (28 d'agost de 2011)