dilluns, 31 de gener de 2011

Localitzen una part de les tombes del cementiri medieval de Santa Maria dels Turers de Banyoles

El seguiment arqueològic d'unes obres de reurbanització que s'estan fent al barri antic de Banyoles ha deixat al descobert una vintena de tombes antropomorfes pertanyents al cementiri medieval de l'església de Santa Maria dels Turers. A falta dels resultats de les proves que s'estan fent als esquelets, es calcula que les tombes més antigues són del segle X. “És el primer cop que es localitzen enterraments de l'àmbit de la parròquia de Santa Maria”, va explicar ahir Bibiana Agustí, arqueòloga d'Arqueolític, l'empresa que es cuida de les excavacions.
Una quarta part de les restes corresponen a criatures, un fet normal, tenint en compte l'elevada mortalitat infantil a l'edat mitjana. De restes tèxtils no n'han trobat, circumstància que els tècnics atribueixen a l'elevat índex d'acidesa del terreny. En un extrem del jaciment s'hi veuen les restes d'un rec o claveguera
La troballa no ha estranyat ningú, atès que fins a la creació dels cementiris municipals –a partir del segle XVIII o XIX– les inhumacions es feien a tocar dels temples. Com que està previst seguint reurbanitzant els carrers de la vora del temple, s'espera que en els pròxims mesos apareguin més indicis de l'antic cementiri de Santa Maria.

Ramon Estéban, 29 de març de 2011, El Punt

L'estrany cas del nen del cementiri de La Carriona.

Hem llegit avui en el diari La Nueva España -en un article de Félix Vallina- una d’aquestes històries d’apareguts que es narren sobre els cementiris i que omplen el llegendari popular.

El 18 abril 1917 tres nens d'uns vuit anys -Manuel Torres, Ángel Ovies i Agustín García Sánchez -jugaven a la plaça de l'església de la Magdalena d’Avilés (nord d’Espanya) quan se'ls va acostar un home de gran alçada, amb una petita cicatriu a la cara i vestit amb espardenyes vermelles i una jaqueta color cafè. Els va preguntar per la Suïssa Espanyola (una fàbrica de lactis de l'època) i Manuel Torres -Manolín- va ser l'únic que va accedir a anar-se'n amb el foraster. No sabia que es tractava de Ramon Cuervo, un indià tuberculós que havia arribat de Llanera i que hauria passat a la història del crim com l'últim dels saginers espanyols. El nen va ser trobat al dia següent amb la gola oberta i dessagnat a la muntanya de la Arabuya i ara, gairebé un segle després, se'l relaciona amb una sèrie d'aparicions suposadament registrades al cementiri de La Carriona, on està enterrat. “Hi ha molts testimonis que expliquen que se'ls ha aparegut un nen que, en actitud desorientada, demana ajuda per trobar els seus pares. Després desapareix i no li tornen a veure “, va explicar David Madrazo, el líder del grup de caçafantasmes GAIPO... 

Imatge del cementiri de La Carriona a Avilés cedida pel grup GAIPO al Diari La Nueva España i reproduïdes per  Mara Villamuza.

dissabte, 15 de gener de 2011

Turisme cultural

Un dels objectius de la nova Ruta Europea de Cementiris és oferir nous espais per al turisme cultural. L'itinerari està dirigit a tots els públics i combina cultura i naturalesa. La majoria dels cementiris inclosos en la ruta daten del segle XIX i de finals del segle XVIII. Entre els més antics, segons va explicar la presidenta de l'ASCE, María Luisa de Yzaguirre, està el de Poblenou, que data de l'any 1775. Entre els cementiris inclosos a la ruta, hi ha els de Belgrad, Gènova, Roma, Bolonya, Londres, Viena, Cracòvia, Florència, Berlín, París, Atenes o Sarajevo.

Avui, 15 de gener de 2011

Una vintena de països promociona a Barcelona la Ruta Europea de Cementiris

Una de les primeres activitats serà l'edició d'una guia comuna amb els 53 recintes funeraris inclosos a la ruta

Mig centenar d'experts d'una vintena de països han participat en les primeres jornades de formació organitzades a Barcelona per promocionar la Ruta Europea de Cementiris com un itinerari cultural. Les sessions de treball es van tancar ahir i van servir per fer la presentació oficial de la ruta europea, reconeguda pel Consell d'Europa el maig de l'any passat.
La Ruta Europea de Cementiris és un projecte de l'Associació de Cementiris Significatius Europeus (ASCE). Concebuda com una àmplia xarxa per donar a conèixer l'important llegat funerari existent a Europa, compta actualment amb 53 cementiris d'un total de 39 ciutats diferents, de 18 països. L'aportació de Barcelona a la guia són els cementiris de Poblenou i Montjuïc, dos recintes funeraris que l'any passat van ser visitats per 6.000 persones. Altres ciutats dels països catalans presents són Terrassa, Reus, Sitges, Elx i València.
Durant la presentació oficial, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi William Carnes, va destacar la importància que el Consell d'Europa hagués reconegut la ruta, perquè “permet donar a conèixer els cementiris com a elements vius de la història d'Europa”.
La presidenta de l'ASCE, María Luisa de Yzaguirre, va subratllar que la ruta té un “alt contingut cultural i pedagògic” i va avançar la seva voluntat de convertir-la “en una de les més fortes i representatives d'Europa”.
Per la seva part, la responsable del programa d'itineraris culturals del Consell d'Europa, Mechtilde Fuhrer, va expressar la seva convicció que aquesta xarxa de cementiris no només contribuirà a la preservació del llegat patrimonial sinó que “promourà contactes entre les diferents cultures europees i garantirà la col·laboració entre institucions”.

Virtudes Pérez, Avui,15 de gener de 2011

dimecres, 12 de gener de 2011

Cementiris de Barcelona rep una demanda per una tomba malmesa al rodatge de 'Biutiful'

Una barcelonina de 36 anys ha reclamat una indemnització a Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament de la ciutat pels danys morals que va patir arran de la transformació de la tomba del seu pare al cementiri de Sants-Les Corts durant el rodatge de la pel·lícula Biutiful. L'equip de producció, dirigit per Alejandro González Iñárritu, va ambientar el recinte de forma tètrica: els nínxols tenien pintades, simulaven estar buits o havien estat desplaçats del seu lloc original. Aquesta visió "devastada" va produir a la demandant danys psicològics i un greuge econòmic, segons ha informat el seu advocat a EFE.
Els fets van passar el desembre del 2008 i ara s'ha inciat el procés de la reclamació contenciosa administrativa en contra de l'empresa de serveis funeraris i el consistori. Segons l'advocat de l'afectada, Cementiris de Barcelona va responsabilitzar la productora del film de l'estat del recinte i la va obligar a restaurar-lo, mentre que la demandant només ha rebut una disculpa com a resposta a les seves queixes.

Denuncien la degradació de nínxols pel film ‘Biutiful'

Una dona demanda Cementiris de Barcelona pels danys morals que li va causar veure el mal estat de la tomba del seu pare.

Una veïna de Castelldefels ha demandat Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament per l'estat de degradació en què es va trobar el nínxol del seu pare al cementiri de Sants quan la productora Mod gravava unes escenes de la pel·lícula Biutiful. El cas s'ha posat a les mans de la justícia i ahir es va fer el primer pas amb les declaracions dels testimonis.
Els fets van succeir el desembre del 2008. La demandant va visitar el cementiri –feia tres mesos que havia mort el seu pare– per arranjar el nínxol quan es va trobar que la majoria de tombes presentaven un estat important de degradació; s'havien extret ornaments i flors, i fins i tot les portes d'alguns nínxols s'havien pintat de blanc, la qual cosa dificultava la identificació dels difunts que hi estaven enterrats; tot plegat, oferia un aspecte tètric. Al costat, un equip de filmació gravava una escena de la pel·lícula Biutiful.
La demandant va explicar el cas a un guàrdia de seguretat dels cementiris. L'endemà va tornar, però l'aspecte dels nínxols era el mateix. La dona, afectada de fibromiàlgia i que en aquell moment estava a l'atur, va recaure i va entrar en un estat de depressió. La seva família va decidir posar el cas a les mans de l'advocat Francesc Garcia Fajardo, que va reclamar a Cementiris de Barcelona i l'Ajuntament una compensació econòmica pels danys causats. Com a resposta va obtenir sengles cartes de disculpes i llavors es va optar per interposar, el març de l'any passat, un contenciós administratiu pel mal ús d'aquestes instal·lacions, tal com explica el mateix advocat.
Cementiris de Barcelona, per la seva banda, acusa la productora Mod de vulnerar el contracte que van signar totes dues empreses per gravar dins el cementiri de Sants, ja que les clàusules d'aquest tipus de contracte prohibeixen “portar a terme qualsevol acció que degradi, ofengui o vagi en contra de la dignitat del recinte”, diu. “Quan ens van explicar que la productora estava vulnerant l'aspecte dels nínxols ens vam personar al lloc i vam obligar a aturar les gravacions”, assenyala la directora de Comunicacions de Cementiris de Barcelona, Maria Luisa Izaguirre. La responsable destaca que “és la primera vegada que ens passa una cosa com aquesta, tot i que és força habitual la gravació d'imatges als cementiris”. L'empresa, que està participada per l'Ajuntament de Barcelona, explica que no es va deixar que la productora acabés la gravació i se'ls va obligar a netejar i endreçar l'indret per deixar-lo tal com estava abans. Cementiris també considera que, d'acord amb el contracte, és la productora la que es fa responsable dels danys que pugui causar durant la filmació.
Fajardo, l'advocat de la demandant, explica que la gravació al cementiri va durar uns quants dies perquè calia fer molta feina atès tot el que van haver de modificar per canviar l'aspecte dels nínxols. Aquest diari no s'ha pogut posar en contacte amb els responsables de la productora Mod.

El Punt, Emma Ansola