dimecres, 29 de setembre de 2010

Arenys de Mar vol potenciar el seu singular cementeri com un atractiu turístic pel seu valor artístic



Quan et deturis
On el meu nom et crida
Vulgues que dormi
Somiant els mars en calma
La claror de Sinera

Amb aquests versos el poeta Salvador Espriu va col·locar en l’imaginari col•lectiu el cementeri del seu Sinera, nom sota el qual es disfressava el poble d’Arenys de Mar. També en aquest cementeri va ser on va voler ser enterrat, i seguint el seu desig, allà és on descansa en pau. Ho fa darrere d’una discreta làpida de color blanc, on Espriu no volia que hagués res escrit. Va ser la constant insistència dels visitants que acudien a veure la seva tomba i assenyalaven el lloc, la que va acabar fent que en aquella pedra hi figuri el seu nom.
Però no és només la labor d’Espriu la que ha fet que aquest cementeri, catalogat com be Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric des de 1995, hagi passat a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius d’Europa. Moltes altres raons converteixen a aquest cementeri en un paratge únic, començant per la seva ubicació. Situat en la Muntanya de la Pietat, ofereix unes vistes meravelloses del Mediterrani, emmarcat per senyorials xiprers i un clima d’intensa calma. Els habitants d’Arenys i el seu ajuntament són conscients de la importància escultòrica, arquitectònica i històrica d’aquest cementeri del segle XIX. Per això s’han proposat donar-li un impuls i convertir-lo en un eix d’atracció turística. 

 Una de les escultures de Llimona

"Volem potenciar, donar a conèixer i cuidar d’aquest patrimoni material i immaterial que és el nostre cementeri" explica Ramon Vinyes, l’alcalde d’Arenys de Mar. Aqueix és el motiu que els va portar a formalitzar la seva sol·licitud per a entrar a formar part de l’Associació de Cementeris Significatius, una agrupació que no sols ofereix una nova via de publicitat, sinó la possibilitat d’aprendre del que altres ja han posat en pràctica. "El que volem és conèixer experiències de gent que ja porta temps treballant amb els seus cementeris, segur que podem aprendre d’ells" contínua Ramon Vinyes, explicant el perquè fa tres mesos van demanar formar part de l’ASCE. De fet, aquest és el primer pas d’un pla per a potenciar l’atractiu del lloc i que ja ha portat al consistori a crear una Comissió del Cementeri que la setmana que ve es reunirà amb la presidenta de l’ASCE per a començar a treballar sobre la difusió de la seva història. Però la comissió ja té diverses idees pròpies i planeja editar guies informatives i fer rutes guiades que expliquen la història del cementeri i el seu valor artístic, però també la dels que reposen allí. I és que Espriu no es troba molt allunyat d’altres noms importants de les lletres catalanes com Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol. Obres de l’arquitecte Enric Sagnier i d’escultors com Venanci Vallmitjana i Josep Llimona són altres de les joies que guarda aquest cementeri. Això sí, no totes estan en el millor estat de conservació, per això l’ajuntament ja ha iniciat un estudi sobre el manteniment dels elements d’interès i en breu s’acabarà la restauració d’una de les peces de Llimona. 

Text: Marta Pedrico; Fotos: Gemma Miralda. La Vanguardia