diumenge, 23 de maig de 2010

Judit Pujadó proposa passejar per vint-i-set cementiris de les comarques gironines

El llibre, d'Edicions Vitel·la, es va presentar ahir a l'Escala

Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines. Judit Pujadó és autora absoluta, del text i les fotos, d'aquest llibre de títol eloqüent i suggeridor, editat per Edicions Vitel·la. Judit Pujadó ha construït un passeig per vint-i-set cementiris de les comarques gironines, bells racons i jardins tan espectaculars per l'assossec, com poc visitats.

Quan la primavera és més esplèndida i vital i la tradició procura girar l'esquena als cementiris, Edicions Vitel·la decideix presentar el llibre de Judit Pujadó, ahir a la sala d'actes de la biblioteca Víctor Català de l'Escala. «Trobo que els cementiris són sempre molt buits i, de la poca gent que hi ha, la majoria són dones; elles són les cuidadores», ha comentat a El Punt l'autora, que es queixa de la poca documentació que hi ha. Hi va poca gent i pocs ajuntaments han dedicat esforços a senyalar les tombes, els monuments, d'interès dels seus cementiris. «Hi ha poques plaques i poca informació i, si és un nínxol, encara és més complicat», lamenta Pujadó, conscient dels retrets que rebrà: «Estic preparada per rebre crítiques d'oblits, que introduiré en altres edicions, si es fan.»
A la introducció fa una declaració: «He caminat per vint-i-set cementiris gironins sense esperar res en concret, però hi he trobat moltes coses. Moltes històries personals i col·lectives. Un reguitzell de guerres deixant esteles en forma de monuments. Monuments, uns fets de restes, altres, de sumes. Hi ha restes d'artistes estimats per conciutadans que un dia, el de la seva mort, es van sentir un xic orfes.» Pujadó proposa els cementiris de Banyoles, Besalú, Begur, Cadaqués, Caldes de Malavella, Calonge, Castelló d'Empúries, l'Escala, Figueres, Girona, Juià, Llagostera, Llofriu, Lloret, Meranges, Olot, Palafrugell, Portbou, Puigcerdà, Queixans, Ripoll, Romanyà, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses, Tossa de Mar, Verges i Vilamacolum. «Que només fossin 25 va ser difícil. La selecció ja ha estat un repte; hi ha uns cementiris ineludibles pel seu valor patrimonial; després, he procurat que n'hi hagués de totes les comarques, de muntanya i de la costa. Amb la Gemma [Garcia, l'editora] vam mirar que hi haguessin pretexts, que els relats no fossin reiteratius», revela aquesta autora de Palafrugell, a qui agrada fer tots els papers de l'auca. Pujadó confessa els seu interès per Maria Àngels Anglada i Mercè Rodoreda a les quals dedica els dos darrers capítols: les dues tombes. De l'escriptora que reposa a Vilamacolum i de l'enterrada a Romanyà n'usa texts, tal com fa amb fragments de l'obra de Josep Pla. «M'interessen ells i Pla.»

S. G. A. El Punt Girona


diumenge, 2 de maig de 2010

Barcelona vol que Europa fomenti el turisme de cementiris

El turisme i la cultura també passen pels cementiris. Amb aquesta premissa, Barcelona defensarà demà davant el Consell d’Europa la proposta de declarar Itinerari Cultural Europeu la ruta de 49 cementiris impulsada per l’Associació de Cementiris Europeus que presideix la capital catalana.
Aquesta associació promou des de fa mesos la candidatura amb l’argument que els cementiris aporten valor artístic, religiós i històric, tant per les personalitats que hi estan enterrades com pel valor artístic de les escultures i el disseny arquitectònic dels recintes.
«Els cementiris són llocs plens de vida per tot el patrimoni que alberguen i són una part de les ciutats que ha de ser valorada», argumenta el president de Cementiris de Barcelona, el tinent d’alcalde Jordi William Carnes, per promocionar la iniciativa.
La candidatura, que serà defensada per Barcelona demà a Estrasburg, inclou 49 cementiris de 37 ciutats. Competirà amb altres itineraris, com el de camins d’art rupestre prehistòric que defensa Cantàbria, la ruta de ciutats de l’impressionisme o la ruta del romànic. Serà el Comitè d’Orientació de Rutes Culturals el que, després d’escoltar les diverses candidatures, elevarà les propostes al Consell d’Europa, que prendrà la decisió final.
La proposta de la xarxa de cementiris pretén equiparar-se a d’altres que ja estan consolidades com el Camí de Santiago o el Llegat Andalusí. Els 49 cementiris de la xarxa europea reben actualment cinc milions de visitants anuals. Aconseguir aquesta declaració d’Itinerari Cultural suposaria un impuls institucional, a més de fons econòmics comunitaris.
El cementiri parisenc de Père Lachaise va obrir el camí de les rutes guiades en aquestes instal·lacions. El seu èxit va impulsar la creació d’altres propostes similars. A Barcelona, el cementiri del Poblenou i el de Montjuïc van atraure l’any passat 5.700 visitants.

Atraure creueristes
La ruta del Poblenou, la que compta amb més visitants, va captar 5.072 persones, mentre que 620 es van apuntar a la visita guiada al cementiri de Montjuïc. L’objectiu de Cementiris de Barcelona és estimular aquestes visites atraient creueristes i incorporant les activitats dels cementiris a l’agenda cultural.
L’atractiu que l’Ajuntament de Barcelona intentarà potenciar és el recorregut històric que ofereixen els recintes del Poblenou i de Montjuïc –amb personatges com els expresidents de la Generalitat Francesc Macià i Lluís Companys– i el valor artístic de les escultures i els panteons a càrrec d’arquitectes i escultors com Lluís Domènech i Montaner i Josep Llimona.

El Periódico