dijous, 24 de maig de 2007

Mòmies a l'Havana

Entestades d'alguna manera a no abandonar completament aquest món, 482 mòmies mantenen ocupats més de la meitat dels nínxols del panteó de naturals d'Ortigueira, al cementiri havaner de Colón. L'Asociación Naturales de Ortigueira és una de les principals de Cuba, i el nombre dels seus integrants supera per molt el dels ciutadans censats (7.697) en aquesta localitat de la província de la Corunya, que hi va donar origen.
L'associació va ser fundada el 24 de juny del 1929, només radica a la capital cubana i té uns 10.600 membres, entre gallecs nascuts a Espanya i els seus descendents. Ja fa mig segle que va cessar l'emigració gallega a Cuba, i aquesta comunitat autònoma avui segueix representada a l'illa per 49 associacions.
Per Alfredo Bernal, president de l'associació, l'assumpte constitueix tot un maldecap: arriben nous cadàvers que ja no troben lloc, a més que, amb molta probabilitat, s'hauran convertit en mòmies quan els correspongui ser exhumats.


El principal panteó de Cuba

El panteó, el més gran de Cuba, data de principis de la dècada dels 50 i té 716 nínxols d'exhumació, en els quals, evidentment, hi ha totes aquestes mòmies. Hi ha a més 5.000 osseres al soterrani d'aquest immoble de tres nivells.
Bernal ha demanat ajuda a funcionaris de la necròpolis, l'obra d'arquitectura colonial cubana més important de finals del segle XIX, a la recerca de llocs on col.locar de manera provisional els cossos dels que han mort fa poc. "Fa alguns anys vam patir una situació similar", recorda.
Fernando Hernández, responsable del panteó, concreta que la més antiga d'aquestes mòmies data del 17 d'octubre del 1988. Quan va correspondre obrir aquest taüt, al cap de dos anys, precisa, "es va comprovar que el cadàver estava momificat", i així està actualment. Hernández, que va arribar a ser en el seu moment el cap d'exhumació de tot el cementiri de Colón, argumenta que en el procés de momificació hi incideix la falta d'humitat perquè "el panteó està ubicat en un lloc sense arbres al voltant, castigat pel sol tot el dia".
El doctor Héctor Soto, que va participar en la identificació de les restes d'Ernesto Che Guevara, trobades a Bolívia, considera que l'excel.lent estat de conservació de les mòmies pot estar causat pel taponament de les canonades de ventilació. Aquesta obstrucció no permet que "els treballadors de la mort" entrin als nínxols ni que es desenvolupin, per exemple, "la mosca i els àcars, consumidors d'oxigen, perquè aquí gairebé no n'hi ha".
El cementiri de Colón, a més del seu valor arquitectònic, és un dels llocs internacionalment coneguts per l'alt grau de momificació. A la seva monumental façana principal hi ha escrit en llatí: Janua Sum Pacis, és a dir, Sóc la porta de la pau.
Soto pensa que té raó, però subratlla que per emetre una valoració científica hauria de desenvolupar una investigació al mateix panteó. Aquest forense pertany a l'Instituto de Medicina Legal, els empleats del qual van rebre, per la seva feina al dipòsit de cadàvers, un premi col.lectiu que atorga la Central de Trabajadores de Cuba. La central va reconèixer la "proesa laboral realitzada per aquest col.lectiu obrer el 1989".


La hipòtesi de Noemí

"Tot es deu al llamp", afirma Noemí, mística de l'Habana Vieja, seguidora de Madame Blavatsky. Treballa en una pizzeria i, quan té una mica de temps lliure, tira les cartes a les amigues per llegir-los el futur, "és clar, sense cobrar". Ho fa a la cuartería (casa de veïnat) on viu. Ella assegura que el llamp violeta, "un dels set que existeixen", és el responsable "absolut" del que passa amb les mòmies.
Jura, al peu d'un quadro on hi ha dibuixada una llengua travessada per una espasa, que una llampada d'aquest llamp, encarnació del comte de Saint Germaine, travessa diversos punts de l'illa, i és per això que està molt a prop, en algun lloc encara per descobrir, "la mateixa Atlàntida en carn i ossos".
"Els arcans sabien molt bé el que es feien --emfatitza-- i això que no tenien ordinadors, fins on sabem".
"És clar, el mateix passa amb les piràmides d'Egipte, per on també es mou el llamp, només que aquí no és la mòmia d'un senyor faraó, sinó moltíssimes més, de gent comuna. Així és a Cuba: tots iguals, tant a la terra com al cel".

Hugo L. Sánchez El Periódico de Catalunya

diumenge, 20 de maig de 2007

Un nou cementiri a Lloret de Mar acollirà enterraments de diverses confessions religioses

El nou Pla d´Ordenació Urbanística Municipal de Lloret (POUM) contempla la construcció d´un nou cementiri per a la localitat a la zona del camí dels Tres Turons. Per tal d´adaptar aquest equipament municipal a la multiplicitat de nacionalitats i confessions religioses que conviuen a la ciutat, que compta amb més d´un 37% de població immigrada, el nou cementiri disposarà d´espai per fer-hi enterraments tot respectant les creences dels diferents cultes, va explicar el regidor de Serveis Josep Valls (CiU).
Es tractarà d´un cementiri de caire paisatgístic, va explicar el regidor, que s´acompanyarà de l´ampliació del tanatori. «A Lloret cal fer-hi un cementiri per a tots», va destacar l´alcalde de la localitat, Xavier Crespo (CiU), que va recordar que «el fet que Lloret tingui un 75% del terme muncicipal sense edificar permet que poguem fer aquest espai de descans i bellesa». Altres municipis de les comarques gironines, com ara Sant Joan de les Abadesses, estan començant a disposar espai als cementiris per fer-hi enterraments de cultes no cristians. A Lloret es considera necessari perquè, tal i com van recordar els edils, hi conviuen 99 nacionalitats.
Els regidors lloretencs van comentar aquesta actuació durant la presentació de la museïtzació del cementiri modernista de Lloret, inclòs dins el circuit de visites culturals de la localitat. Aquesta mena d´actuacions, va recordar Valls, han d´acompanyar-se d´una millora pel que fa a la estricta funció dels cementiris: el vell cementiri es pavimentarà de nou i se´n renovaran els serveis.

Diari de Girona

dilluns, 7 de maig de 2007

Cementiri espacial

Al nostre país existeix des de sempre una certa necrofília, és a dir, atracció cap a la mort en tots els seus aspectes. Tant es així que, encara que ara menys, els enterraments es constituïen en un acte social en el qual com més diners s´invertien més «vistós» era el resultat. Ara, les cerimònies solen ser bastant succintes, si bé no deixen de ser un acte social en el qual sembla que el que menys importa és el difunt. Parlar sensacionalment d´aquestes coses ho va fer, entre altres, el meu estimat amic i company Luis Carandell quan, a,b, el suport de l´humor negre, va publicar el seu llibre titulat 'Tus amigos no te olvidan', cosa aquesta que en alguns casos, pocs, és certa i que en la majoria es queda només en una convencional frase.
Avui desitjo comentar l´últim crit en això de la mort i dels enterraments. A Espanya, en la de fa tres o quatre dècades, era la incineració més aviat escassa, molt al contrari del que passava en altres països occidentals. A poc a poc, fins i tot del braç de l´autorització religiosa, la pràctica d´aquesta forma d´accelerar el procés natural saltant-se el temps i els cucs s´ha anat estenent fins a considerar-se tan normal com la tradicional inhumació.
I tant es així que les cendres mortuòries comencen a originar algun problemet. Son moltes les cendres que, per exemple, apareixen al mar i amb elles s´enfonsen les corresponents urnes. Fa poc que alguns pescadors es queixaven de les urnes que recollien a les xarxes juntament amb els peixos. De seguida, no obstant, s´han inventat les urnes biodegradables, que es desfan quasi en unes hores. Quan arribi la meva hora, les meves cendres aniran a parar a les aigües de les illes Medes, per a mi tan estimades, recordades i viscudes. Bé, anem a una altra cosa.
La varietat dels llocs que s´improvisen com a «cendrers» és inacabable: boscos, cims d´altes muntanyes, rius, jardins, ombra de determinats arbres, nínxols de sepulcres familiars, racons del Mediterrani... Fins i tot en òrbites espacials! Sí, als Estats Units funciona l´agència Celestis, que s´encarrega de posar en òrbita les cendres de qui així ho desitja i, naturalment, paga els seus bons dòlars per l´aventura espacial de les seves restes incinerades. La notícia m´arriba juntament amb el nom de l´actor James Doohan, mort fa un parell d´anys i que havia expressat el seu desig de reposar en un, diguem-ne, cementiri espacial. Ara, en unió de les cendres d´altres 200 persones, s´ha complert el seu desig.
Al mar, a la terra, les cendres acaben per dissoldre´s totalment, però un no imagina el que pot passar en una òrbita espacial. Es dissolen també, o les infinitament petites partícules de pols humana floten eternament en l´espai? ¿I què es fa de les urnes o d´una en la qual caben barrejades les grises i darreres restes de centenars de cadàvers? Es deixen també a l´espai o tornen a la Terra per ser aquí destruïdes? Potser s´haurien de considerar les cendres pols còsmica...
Del que no hi ha cap dubte és que ens trobem davant d´una forma diferent d´«enterrament» a totes les fins ara conegudes. Els familiars hauran inventat una altra cerimònia de comiat: veure aixecar el coet o la nau que portarà les últimes restes -pols ets i en pols et convertiràs- a l´últim crit en qüestió de cementiris: el cementiri espacial, el més gran i més bonic sota la llum de les estrelles. Gairebé una poesia d´intuïció còsmica.

Julio Manegat, Diari de Girona