dilluns, 23 d’abril de 2007

Profanen amb creus gammades 180 tombes el fossar de cementiri de Le Havre

Unes 180 tombes, una quarta part d'elles corresponents a fèretres de religió jueva, van ser profanades amb pintades de creus gammades dissabte a la nit al cementiri de Le Havre, segons van dir ahir fonts judicials. És el segon cas d'aquest tipus que es produeix en 4 dies, després que dimecres fossin profanades mig centenar de tombes de soldats francesos musulmans.

Diari de Girona

dissabte, 21 d’abril de 2007

El Cementiri de Sants

Poca gent sap que bastant més enllà de la Riera Blanca, en ple municipi d'Hospitalet de Llobregat, hi ha un paratge que, a efectes legals i també per la seva història, es pot considerar part de Sants. Estic parlant del Cementiri de Sants, que per a tots aquells curiosos que el vulguin visitar el poden trobar al carrer Terra Alta sense número del veï barri de Collblanc
D’història i la situació peculiar d'aquest recinte ha fet que aquest mes em decidís a parlar-ne, doncs tot sovint he descobert santsencs, d'aquells que hom diria de tota la vida, que desconeixien per complert la seva existència. I crec que certament, tot i els tabús que sovint es tenen respecte a aquests temes, és un lloc que val la pena conèixer.
Originalment, com era natural, el Cementiri de Sants era ubicat al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants, al petit turó que s'aixecava sobre la resta del municipi. Però Sants començava el seu creixement, l'arribada dels grans vapors era propera. Així doncs, quan les autoritats van ordenar que els cementiris fossin edificats lluny de l'espai habitat l'únic espai disponible dintre del municipi era a la Marina, però els metges de l'época van considerar l'espai com a terreny insà. Per la qual cosa es va decidir edificar el nou cementiri a uns terrenys coneguts com La Coveta al proper municipi d'Hospitalet. El municipi santsenc va comprar els terrenys on s'edificaria el nou cementiri, per la qual cosa va pasar a ésser terreny gestionat per Sants, i amb la posterior agregació per Barcelona.
L'obra del nou cementiri fou encarregada a Jaume Gustà i Bondia, arquitecte que posteriorment participaria a l'Exposició Universal del 1888 i que també fou l'autor de l'actual seu del Districte. Finalment l'edifici fou inaugurat l'any 1880, i ben aviat el Cementiri de Sants es va destacar pel fervor que els petit burgesos i comerciants de Sants van voler impregnar a les seves tombes i mausoleus. Calia entrar a la gloria ostentant catalanitat i riquesa, com diu la dita, sent els més rics del Cementiri.
L'espai on hi havia l'antic cementiri del municipi, al costat de la Parròquia de Santa Maria de Sants va ser ocupat per les Cotxeres del tramvia. Com a curiositat es comenta que a l’época en que va començar a funcionar com a cotxeres, especialment els dies de forta pluja, encara apareixien, de tant en tant, ossos humans, amb el conseqüent espant dels viatgers que esperaven la sortida del tramvia.

Agus, www.barrisants.org, 19 de febrer de 2007

dilluns, 2 d’abril de 2007

Profanen 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri a Lilla

Un grup antisemita va profanar 53 tombes en el sector jueu d’un cementiri de Lilla, al nord de França. Els autors dels fets van aixecar les làpides i en van trencar una. El cas va passar just abans de la celebració de la Pasqua jueva.

Avui