diumenge, 28 de novembre de 2004

Fan millores al cementiri de Lloret perquè prengui més interès turístic

El govern de Lloret de Mar, encapçalat per CiU i PPC, pretén potenciar la imatge del cementiri municipal per tal que arribi a ser un dels punts d´interès de la població. El regidor de CiU, Josep Valls, encarregat de la gestió del cementiri, assegura que, «en l´actualitat, es pot confirmar que la zona és considerada una de les joies arquitectòniques de Catalunya, amb importants panteons d´arquitectes tan destacats com Puig i Cadafalch i Domènec i Muntaner, i és una mostra bellíssima del Modernisme català del segle XIX». Aquests fet, per Josep Valls, fa que «moltes persones s´apropin al cementiri de Lloret per observar aquestes joies arquitectòniques, tant estudiants de l´art com particulars».
L´interès que desperta el cementiri municipal lloretenc es veurà potenciat amb les reformes que s´han dut a terme a la zona, sobretot a la part vella. La restauració d´aquesta part del cementiri ha consistit en la rehabilitació de la façana principal que, segons Josep Valls (CiU), «estava molt deteriorada». Així s´ha fet un decapatge de les múltiples capes de pintura que s´havien acumulat amb els anys i posteriorment s´ha pintat i embellit la façana amb materials reïnosos que permetran que suporti el pas del temps i l´exterior es conservi, com explica l´alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), en el butlletí municipal.
A part d´aquesta remodelació de la façana principal, també s´ha pintat l´interior de la capella. A la remodelació de la part vella del cementiri s´hi ha d´afegir les obres d´ampliació en 105 nínxols i 22 hipogeus de la part més nova. Tanmateix, el regidor Josep Valls també ha destacat l´ampliació de la tanca perimetral, arranjament que, sumat als anteriors, corrobora l´aposta del govern municipal per «potenciar la imatge del cementiri», com assegura el regidor. «Les reformes de la part vella tindran una continuïtat durant els propers anys», declara Valls. I continua: «Algunes d´elles les hem de fer amb els propietaris dels panteons, però tenim la intenció de canviar l´enllumenat i millorar els jardins».

C. González, "Diari de Girona"

diumenge, 7 de novembre de 2004

Agressió a la tomba d´Oscar Wilde

Yves Contassot també ha demanat que es retirin les tanques de protecció de l'altra tomba estel·lar del cementiri Pere Lachaise, la de l'escriptor Oscar Wilde, malgrat l´agressió que aquesta ha rebut recentment. El conjunt escultòric que adorna la tomba de l´escriptor britànic va aparèixer cobert de marques de llapis de llavis, i a l´estàtua que corona el monument algú li va trencar l´òrgan sexual. No es descarta que l´agressió a la tomba de Wilde sigui un atac homòfob, ja que el dramaturg era un homosexual declarat, fet que li va comportar tants problemes en l´època victoriana que el van acabar duent, precisament, a la tomba.

“Diari de Girona”

dimarts, 2 de novembre de 2004

La ciutat de Girona recorda els seus difunts en un acte cívic

Un acte cívic a l´Ajuntament de Girona al cementiri del carrer del Carme va servir per homentjar i recordar els difunts de la ciutat. L´alcaldessa, Anna Pagans, va encapçalar la delegació municipal que va comptar amb la presència de regidors i regidores de totes les formacions polítiques. Aquest any també s´hi va sumar el subdelegat del Govern a Girona, Francesc Francisco-Busquets. Una ofrena floral al monument dels difunts i un petit discurs de l´alcaldessa on va recordar el deure que té la ciutat envers les persones que han contribuït a la construcció de la ciutat va servir de recordatori en una jornada de Tots Sants que va fer que els cementiris de la ciutat s´omplissin de gent. L´única nota negativa va ser que, a pocs metres, encara hi ha la capella de Sant Narcís on hi ha desenes de nínxols al descobert ja que no s´han tapat les sepultures que van ser traslladades a causa del seu deteriorament. Durant aquests dies, els cementiris han tingut un horari especial per intentar facilitar les coses a la gent que volia recordar els seus familiars traspassats. Ahir, el cementiri va ser un anar i venir de gent disposada a posar flors i netejar làpides. El personal del cementiri municipal també es va reforçar per poder cobrir la demanda de serveis com ara escales. El cementiri nou de la muntanya dels Àngels també va rebre molta gent, tot i que en menor intensitat. Les floristeries de la ciutat igualment van reforçar el seu horari i fins i tot es van instal·lar algunes parades al carrer. Algunes fins i tot es van ubicar davant la porta mateixa del cementiri del carrer del Carme.

D. C. "Diari de Girona"

dilluns, 1 de novembre de 2004

Profanen 30 tombes catòliques a Llemotges

Uns desconeguts van profanar una trentena de tombes catòliques diumenge a la matinada al cementiri Louyat de Llemotges (centre de França), un dels més grans del món. Aquest fet va passar hores després de trobar-se pintades nazis en un cementiri jueu del nord-est del país, segons va indicar la prefectura.

“Diari de Girona”